Leptospirosi

Lesptospires en una microfotografia de camp fosc
Tipus	malaltia bacteriana primària, malaltia espiroquetal i malaltia
Epònim	Adolf Weil
Especialitat	infectologia
Clínica-tractament
Símptomes	febre, miàlgia, cefalàlgia, enverinament, insuficiència renal, miocarditis, exantema, coagulació intravascular disseminada i calfred
Exàmens	exploració física, anàlisi d'orina, hemograma, anàlisi de sang, punció lumbar, ecocardiografia, electrocardiografia, ecografia, microscopi òptic, ELISA, reacció en cadena de la polimerasa, immunofluorescència i agglutination test (en)
Tractament	Hemodiàlisi, via parenteral, antibiòtic, plasmafèresi, hémoperfusion (fr) , ultrafiltració, antihemorràgic i Inhibidor de la proteasa
Medicació benzilpenicil·lina, cefotaxima, ceftriaxona, amoxicil·lina, pentoxifil·lina, aprotinina i ethamsylate (en)
Patogènesi
Localització	endoteli, ronyó, fetge, sistema nerviós, aparell locomotor, cor i pulmó
Transmissió patògena	transmissió per contacte
Causat per	Leptospira interrogans
Classificació
CIM-11	1B91
CIM-10	A27
CIM-9	100
Recursos externs
OMIM	607948
DiseasesDB	7403
MedlinePlus	001376
eMedicine	med/1283 emerg/856 ped/1298
Patient UK	leptospirosis-weils-disease
MeSH	C01.252.400.511
Orphanet	509
UMLS CUI	C0023364, C0043102, C0043102, C0023364 i C0554636
DOID	DOID:2297

La leptospirosi és una zoonosi, causada per diverses espècies del gènere Leptospira, un microorganisme amb forma d'espiral (espiroqueta), aquest bacteri que es pot trobar en els climes més càlids en aigües dolces que han estat contaminades per l'orina dels animals.

El període d'incubació és de 2 a 26 dies, normalment de 10 dies:

1. Inici sobtat de febre, rigor, miàlgia i dolor de cap en 75 a 100% del pacients, tos seca en el 25 a 35% dels casos, nàusees, vòmits i diarrea en el 50% dels casos.
2. Altres símptomes menys comuns inclouen dolor en les articulacions, en els ossos, en la gola i en l'abdomen, i conjuntivitis.
3. Entre el 7 i el 40% dels pacients poden presentar sensibilitat muscular i engrandiment del fetge, de la melsa o els ganglis limfàtics, dolor de coll, rigidesa muscular, sons anormals dels pulmons o erupció cutània.

Es poden administrar penicil·lines, tetracilines, cloramfenicol i eritromicina per tractar aquesta malaltia. En els casos complicats és necessari un suport. El pronòstic és generalment bo, encara que els casos complicats que no es tracten oportunament, sí que ocasionen la mort.

Quan tinguem beguda en llauna procurarem beure-la amb un got perquè la llauna pot estar infectada per orina seca de rata o altres animals. L'orina de rata conté substàncies mortals i tòxiques no conegudes per moltíssimes persones. És recomanable rentar la part superior de les llaunes abans d'obrir-les i consumir-les. Les llaunes sempre estan emmagatzemades en dipòsits i exposades a aquests rosegadors, per després ser transportades sense un protector adequat. Un estudi recent mostra que les parts superiors de les llaunes estan més contaminades que un bany públic, plenes de bacteris i gèrmens. En comprar algun producte en llauna com ara llet, gasosa, tonyina, conserves, etc. cal netejar la part superior de la llauna abans d'obrir-la.

• Globalització i malaltia
• Llista d'epidèmies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leptospirosi