Kuroda Kiyotaka
- En aquest nom japonès, el cognom és Kuroda.
  | |
| Nom original | (ja) 黒田清隆 (ja) 黑田 淸隆 (ja) 仲太郎 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 octubre 1840 Shinyashiki (Japó) |
| Mort | 23 agost 1900 (59 anys) Tòquio (Japó) |
| Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Acting Prime Minister of Japan (en)  | |
| 31 agost 1896 – 18 setembre 1896 | |
 2n Primer ministre del Japó | |
| 30 abril 1888 – 25 octubre 1889 ← Ito Hirobumi – Yamagata Aritomo → Membre del gabinet: Gabinet de Kuroda | |
| 3r Secretari Oficina de Colonització d'Hokkaidō | |
| 2 agost 1874 – 11 gener 1882 ← Michitomi Higashikuze – Jūdō Saigō → | |
| Genrō | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | 仲太郎 了介 |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, samurai |
| Partit | cap valor |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Japonès |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Guerra Boshin i rebel·lió de Satsuma |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Premis | |
Signatura  | |
Kuroda Kiyotaka (japonès: 黒田清隆) (Shinyashiki, 16 d'octubre de 1840 - Tòquio, 23 d'agost de 1900), també conegut com a Kuroda Ryosuke (黒田了介?), va ser un polític japonès de l'era Meiji i segon Primer ministre del Japó des del 30 d'abril de 1888 fins al 25 d'octubre de 1889.
Primers anys
[modifica]Va néixer en una família de samurais que servia el dàimio del clan Shimazu, a la localitat de Kagoshima, a l'illa de Kyūshū.
El 1862, Kuroda va estar involucrat en l'Incident de Namamugi, on els samurais de Satsuma van matar un britànic que es va negar a aturar-se en la processó del daimyō. Això va conduir a la Guerra anglosatsuma en 1863, on Kuroda va tenir una participació important. Després de la guerra, va anar a Edo, on estudiaria artilleria.
En tornar a Satsuma, Kuroda es va convertir en un membre actiu de l'aliança Satchō (Satsuma-Chōshū), que buscava el derrocament del shogunat Tokugawa. Posteriorment va ser líder militar a la Guerra Boshin, i es va fer famós per derrotar Enomoto Takeaki, el qual s'havia enfrontat a Kuroda a la batalla de Hakodate. Anys més tard, i a causa de la impressió causada en el combat, Kuroda demanarà que es perdoni la vida d'Enomoto, que havia estat empresonat.
Carrera política
[modifica]Després de la instauració del govern Meiji, Kuroda es va convertir en un diplomàtic que tractaria l'assumpte de Karafuto, territori reclamat per Japó i l'Imperi Rus a 1870. Nerviós per l'expansió russa a l'est, Kuroda va tornar a Tòquio i va demanar el ràpid establiment d'un assentament japonès en aquesta regió. En 1871 va viatjar a Europa i als Estats Units per un període cinc mesos i després del seu retorn al Japó en 1872, va ser l'encarregat de la colonització de Hokkaidō.
El 1874 va ser nomenat director de l'Oficina de Colonització de Hokkaidō, i va organitzar un pla d'assentament tipus militar-colonialista a l'illa en companyia d'ex-samurais i soldats retirats que poguessin treballar com a grangers i forces militars locals. Va ser promogut posteriorment a Tinent General a l'Exèrcit imperial japonès. Kuroda va convidar experts en agricultura d'altres països (o-yatoi gaikokujin) que tinguessin un clima similar a Hokkaido, i amb ells van aprendre mètodes de collita i producció reeixits en aquest terreny.
Kuroda va viatjar a Corea a 1875 i va negociar el Tractat de Ganghwa a 1876. Després, en 1877 va ser enviat com a part de la força que reprimiria la Rebel·lió de Satsuma. A 1878, es va convertir en líder del Domini de Satsuma, després de l'assassinat de Toshimichi Ōkubo.
Poc abans d'abandonar el càrrec a Hokkaido, Kuroda es va convertir en la figura central de l'escàndol de l'Oficina de Colonització de Hokkaidō en 1881.
Va ser nomenat Ministre d'Agricultura i Comerç el 1887.
Primer Ministre
[modifica]Es va convertir en el segon Primer Ministre del Japó, després d'Ito Hirobumi a 1881. Durant el seu govern, va coordinar la promulgació de la Constitució de Meiji, però, va estar involucrat en la controvèrsia dels tractats desiguals, va haver de renunciar a 1889 després de la publicació de la proposta de part del seu ministre d'exteriors Okuma Shigenobu.
Últims anys
[modifica]Va exercir el càrrec de Ministre de Comunicacions a 1892, en el segon gabinet d'Itō. A 1895 es va convertir en un genrō, i president del Consell Privat. Va morir d'una hemorràgia cerebral el 1900.
Referències
[modifica]- Austin, Michael R. Negotiating with Imperialism: The Unequal Treaties and the Culture of Japanese Diplomacy. Harvard University Press (2006). ISBN 0-674-02227-0
- Jansen, Marius B. Emergence of Meiji Japan, The (Cambridge History of Japan). Cambridge University Press (2006). ISBN 0-521-48405-7
- Jansen, Marius B. The Making of Modern Japan. Belknap Press; nova edició (2002). ISBN 0-674-00991-6
- Keane, Donald. Emperor Of Japan: Meiji And His World, 1852-1912. Columbia University Press (2005). ISBN 0-231-12341-8
- Sims, Richard. Japanese Political History Since the Meiji Renovation 1868-2000. Palgrave Macmillan. ISBN 0-312-23915-7
Enllaços externs
[modifica]
| Precedit per: Ito Hirobumi |
Primer ministre del Japó 1888-1889 |
Succeït per: Sanjō Sanetomi |
| Meiji |  | |
|---|---|---|
| Taishō | ||
| Shōwa | Wakatsuki Reijirō · Tanaka Giichi · Hamaguchi Osachi · Wakatsuki Reijirō · Inukai Tsuyoshi · Takahashi Korekiyo · Saitō Makoto · Okada Keisuke · Hirota Kōki · Senjūrō Hayashi · Fumimaro Konoe · Kiichirō Hiranuma · Nobuyuki Abe · Mitsumasa Yonai · Fumimaro Konoe · Hideki Tōjō · Kuniaki Koiso · Kantarō Suzuki · Naruhiko Higashikuni · Kijūrō Shidehara · Shigeru Yoshida · Tetsu Katayama · Hitoshi Ashida · Shigeru Yoshida · Ichirō Hatoyama · Tanzan Ishibashi · Nobusuke Kishi · Hayato Ikeda · Eisaku Satō · Kakuei Tanaka · Takeo Miki · Takeo Fukuda · Masayoshi Ōhira · Masayoshi Itō · Zenkō Suzuki · Yasuhiro Nakasone · Noboru Takeshita | |
| Heisei | Noboru Takeshita · Sōsuke Uno · Toshiki Kaifu · Kiichi Miyazawa · Morihiro Hosokawa · Tsutomu Hata · Tomiichi Murayama · Ryūtarō Hashimoto · Keizō Obuchi · Yoshirō Mori · Junichirō Koizumi · Shinzō Abe · Tarō Asō · Yukio Hatoyama · Naoto Kan · Yoshihiko Noda · Shinzō Abe · Yoshihide Suga | |
| Reiwa | ||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
