Inukai Tsuyoshi
- En aquest nom japonès, el cognom és Inukai.
  | |
| Nom original | (ja) 犬養毅 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 juny 1855 Okayama (Japó) |
| Mort | 15 maig 1932 (76 anys) Tòquio (Japó) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Cementiri d'Aoyama 35° 40′ 00″ N, 139° 43′ 20″ E / 35.6667°N,139.7222°E |
 29è Primer ministre del Japó | |
| 13 desembre 1931 – 16 maig 1932 ← Wakatsuki Reijirō – Saitō Makoto → Membre del gabinet: Inukai Cabinet (en)  | |
 Membre de la Cambra de Representants del Japó | |
| 1890 – 1932 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Keiō |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista |
| Període | Segle XIX i segle XX |
| Ocupador | Hōchi Shinbun |
| Partit | Rikken Seiyūkai Partit Constitucional Original Rikken Kokumintō (en) Partit Progressista de Chūgoku Partit Reformista Constitucional Kakushin Club (en) |
| Nom de ploma | 仙次郎 昭和の実盛 憲政の神様 台光院殿沈毅木堂大居士 |
| Fills | Takeru Inukai |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Inukai Tsuyoshi (japonès: 犬養毅) (Okayama, 4 de juny de 1855 - Tòquio, 15 de maig de 1932) va ser un polític japonès, que va exercir com a ministre diverses vegades i com a primer ministre el 1931.
Va néixer el 4 de juny de 1855 a l'antiga província de Bicchū, actualment la prefectura d'Okayama. Era el fill segon del clan samurai Okayama.[1][2] Va cursar els seus estudis a la Universitat de Keiō. Inicialment va dedicar-se al periodisme:[3] va ser reporter de guerra de l'exèrcit durant la rebel·lió de Satsuma,[2] i el 1880 va ser un dels fundadors de la Revista Econòmica Tōkai, des d'on va propugnar les seves idees sobre proteccionisme econòmic.[4]
En abandonar el periodisme, va entrar en polític i es va unir al Partit Reformista Constitucional.[1] El 1811 va ser membre del govern, però va dimitir a causa d'una crisi política,[4] i va ser favorable al moviment Daidō, que propugnava la coalició de partits,[1] i va escriure diversos articles al respecte.[4] El 1890 va ser elegit en les primeres eleccions generals i va continuar sent membre de la Dieta de manera ininterrompuda.[1] Inukai va comptar sempre amb una forta base electoral, fins al punt que va ser anomenat «electorat de ferro», que van elegir-lo de manera reiterada fins a la seva mort.[4]
El 1898 va ser nomenat ministre d'educació.[4] Després va fundar el Partit Nacional Constitucional,[3] del qual va ser líder entre 1910 i 1922. Va estar a l'oposició durant vint anys[4] i va mostrar-se contrari de manera ferma als polítics hanbatsu. De fet, va intentar unir tots els partits de la dieta per fer-los front, molt sovint de manera infructuosa. Així mateix, va defensar el moviment de protecció del govern constitucional i el sufragi universal.[4] El 1913 va liderar un moviment popular contra el govern del general Katsura Tarō, que va resultar en la dimissió del primer ministre i va permetre que mica en mica el govern es formés per part del partit amb major representació del parlament.[3]
El 1922 va creat un nou partit anomenat Club Reformista. Llavors, Inukai va entrar de nou a un govern de coalició i va esdevenir ministre de comunicacions de 1923 a 1924, i ho va tornar a ser de 1924 a 1925.[4] El 1924 havia desfet el govern de coalició[3] i l'any següent va unificar el seu partit amb el Grup Pro Govern Constitucional, el partit més gran de tot el país.[4] Va assolir el càrrec de president del partit el 1929. Després de la invasió de Manxúria per part de les tropes japoneses i la caiguda del govern de Wakatsuki Reijirō, Inukai va tenir la capacitat de formar govern i va esdevenir primer ministre el 1931.[3] Va fer front a la depressió econòmica com a la crisi posterior a la invasió de de Manxúria. Va apostar per una política econòmica intervencionista per estimular l'economia japonesa,[4] mentre que en afers exteriors va intentar rebaixar la tensió amb les autoritats xineses enviant un representant per negociar, a més d'intentar aturar noves activitats militars a la Xina.[3] Tanmateix, va trobar una forta oposició a totes les seves polítiques.[4] L'any següent al seu nomenament va ser assassinat durant el cop d'estat conegut com l'incident del 15 de maig,[1] a mans d'oficials de marina ultranacionalistes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Inukai Tsuyoshi» (en anglès). Portraits of Modern Japanese Historical Figures. Biblioteca Nacional de la Dieta. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Shimamoto; Ito, Koji; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of Japanese Foreign Policy (en anglès). Lanham, Boulder, Nova York, Toronto, Plymouth: Rowman & Littlefield, 2015, p. 122.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Inukai Tsuyoshi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. britannica.com. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Hunter, Janet. Concise Dictionary of Modern Japanese History (en anglès). Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1984, p. 71-72.
| Meiji |  | |
|---|---|---|
| Taishō | ||
| Shōwa | Wakatsuki Reijirō · Tanaka Giichi · Hamaguchi Osachi · Wakatsuki Reijirō · Inukai Tsuyoshi · Takahashi Korekiyo · Saitō Makoto · Okada Keisuke · Hirota Kōki · Senjūrō Hayashi · Fumimaro Konoe · Kiichirō Hiranuma · Nobuyuki Abe · Mitsumasa Yonai · Fumimaro Konoe · Hideki Tōjō · Kuniaki Koiso · Kantarō Suzuki · Naruhiko Higashikuni · Kijūrō Shidehara · Shigeru Yoshida · Tetsu Katayama · Hitoshi Ashida · Shigeru Yoshida · Ichirō Hatoyama · Tanzan Ishibashi · Nobusuke Kishi · Hayato Ikeda · Eisaku Satō · Kakuei Tanaka · Takeo Miki · Takeo Fukuda · Masayoshi Ōhira · Masayoshi Itō · Zenkō Suzuki · Yasuhiro Nakasone · Noboru Takeshita | |
| Heisei | Noboru Takeshita · Sōsuke Uno · Toshiki Kaifu · Kiichi Miyazawa · Morihiro Hosokawa · Tsutomu Hata · Tomiichi Murayama · Ryūtarō Hashimoto · Keizō Obuchi · Yoshirō Mori · Junichirō Koizumi · Shinzō Abe · Tarō Asō · Yukio Hatoyama · Naoto Kan · Yoshihiko Noda · Shinzō Abe · Yoshihide Suga | |
| Reiwa | ||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
