Fill i nominal successor de Sulayman I ibn Kutalmish quan aquest va morir a Antioquia de l'Orontes en una batalla contra Tútuix I el 1086. Kilidj Arslan, que era jove fou enviat presoner a Síria per a ser entregat com a ostatge a Màlik-Xah I que havia ocupat la regió poc abans. El sultanat de Rum fou governat en nom del fill presoner per Abu l-Kasim Saltuk com a regent. En aquest temps l'existència del sultanat fou amenaçada per Màlik-Xah I I i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè (1081-1118) va donar suport al regent contra el gran sultà. Abu l-Kasim Saltuk fou assetjat a Nicea per l'emir Bozan, per orde de Màlik-Xah I.[1]
A la mort de Màlik-Xah I el novembre de 1092, Kilidj Arslan es va poder escapar o fou alliberat i es va dirigir a İzniq (Nicea) amb els seus turcmans oghuz Yiva i va enderrocar o expulsar Amin al-Ghazi, governador nomenat per Màlik-Xah, i mercès al suport d'Abu l-Kasim Saltuk i dels caps turcmans establerts a la zona, que havien estat fidels als seu pare, i que assabentats de la mort del gran sultà i de l'arribada de Kilidj Arslan, no va trigar a recuperar el poder. Altres tribus turcmanes també van esdevenir de fet independents: els danixmendites, els saltúquides (Abu l-Kasim Saltuk es va establir a Erzurum), els magudjèquides, el cap Chaka (Tzaka, Txaqa), els begs tengribirmix, els ortúquides i els senyors d'Akhlat coneguts com a Shah-i-Armin (Armin Shahs o Akhlat Shahs).
La seva política fou de moment, d'entesa amb l'emperador Aleix I Comnè. L'emir d'Esmirna, Çaka Bey, li va donar la mà de la seva filla buscant una aliança contra Bizanci, però Kilidj el va fer assassinar al cap d'un any per aconseguir el favor d'Aleix I Comnè.
Al cap de poc va arribar a Constantinoble l'avançada de la primera Croada. Els camperols de Pere l'Ermità van passar a Anatòlia i foren massacrats (1096) per Kilidj Arslan al camp de Civitot, prop de Nicea (21 d'octubre de 1096; hi va haver uns 30.000 morts i la resta foren venuts com esclaus). Considerant que el perill havia passat l'emir va fer la guerra contra l'emir danishmendita (1096) i després (1097) va dirigir una expedició contra Malatya o Melitene en poder de l'armeni Gabriel; en això estava quan van arribar els croats davant de Nicea, aquesta vegada dirigits pels nobles europeus que van assetjar la ciutat (maig). Kilidj Arslan I va arranjar la pau amb Gabriel amb la mediació de l'emir Danishmend; va tornar corrent a la seva capital i es va trobar rodejat pels croats, sent derrotat (21 de maig); la seva esposa (filla de Çaka) i el seu fill nadó, foren capturats i enviats a Constantinoble encara que després Aleix Comnè I els va alliberar sense rescat i els va entregar al seu germà, ara emir d'Esmirna, que davant l'amenaça franca i romana d'Orient va abandonar la costa de la mar Egea i es va dirigir a trobar a Kilidj Arslan al que va fer entrega de la seva dona i fill; l'emperador havia actuat així per les bones relacions que tenia amb l'emir turcman i per desfer-se del perill que suposava Çaka.
Nicea es va rendir als assetjants (18 de juny) que hi van entrar (19 de juny).[a] Davant l'avanç dels croats Kilidj Arslan i l'emir danixmendita es van aliar. Quan els croats van arribar a Ancyra (juny) al centre d'Anatòlia, els croats van dividir les seves forces i els aliats turcmans van planejar una emboscada el 29 de juny que es va fer a Dorilèon (Dorylaeum) moderna Eskişehir, però que va fracassar i el principal cos croat dirigit per Bohemon de Tàrent (després Bohemon I d'Antioquia) va capturar el campament turcman l'1 de juliol de 1097.[2] Kilidj Arslan i Danishmend i altres emirs es van retirar i van seguir una tàctica de guerrilla que va causar moltes baixes als croats i a les seves línies de subministrament mentre avançaven cap a Antioquia de l'Orontes on van arribar el 21 d'octubre de 1097 després d'ocupar pel camí Tars, Mssisa (Mopsuèstia) i Adana.[b] Per la seva banda els romans d'Orient van anar recuperant posicions: Esmirna, Efes, Sardes, Catys (Kutahiya) i Anazarba (Ayn Zarba) entre altres. Antioquia fou atacada però l'emir Yaghi Siyan va resistir i va demanar ajut al vei amir d'Haran i Mossul, Korbugha (o Kurbuka). El 1098 els croats manats per Balduí de Boulogne ocupaven Edessa, però Antioquia resistia encara que foren ocupades altres viles de la zona; finalment la ciutat va caure a les seves mans el 2 de juny i l'emir Yaghi Siyan va fugir i fou ferit de mort a Armanaz prop de Maarat Masin. Bohemon I d'Hauteville príncep de Tàrent es va proclamar príncep d'Antioquia que incloïa algunes ciutats de Cilícia, però davant les reclamacions romanes d'Orient va abandonar aquestes ciutats als romans d'Orient;[c] els romans d'Orient també es van apoderar d'algunes ciutats d'Anatòlia com Deñizli (Laodicea de Lícia) i Filadefia.
El juliol del 1100 (ramadà del 493) l'emir Danixmend Ghazi va fer presoner a Bohemon I (que havia anat en ajut de Gabriel de Melitene que era assetjat pels danixmendites a la ciutat) al que va retenir a Neocesarea tres anys. El seu nebot Tancred d'Hauteville va agafar la regència del principat. El 1101, un exèrcit francollombard que anava en ajut del príncep presoner per alliberar-lo, dirigit per Ramon de Sant Geli, es va acostar a Ankara, que va arrabassar a les forces de Danixmend i Kilidj Arslan,[d] però van fracassar en l'atac a Gangra (Cankim), i poc després els danixmendites els van derrotar a Merzifon, prop d'Amasya, el setembre del mateix 1101. Kilidj i Danixmend va derrotar tanmateix a un exèrcit croat (format per aquitans i bavaresos) prop d'Heraclea de Capadòcia (Heraclea Cybistra) amb l'ajut de Ridwan d'Alep. Llavors Kilidj va establir la seva capital a Konya (Iconi) i al cap d'una setmana va derrotar el contingent de Guillem II de Nevers que marxava contra ell. El 1102 el seu aliat l'emir Danishmend va ocupar Melitene després de tres anys de setge (15 de setembre) i aviat es va guanyar l'estima de la població, però després d'això Danishmend i Kilidj es van enfrontar. La mort de Kurbogha d'Haran i Mossul a Khoy (l'estiu) fou l'única notícia positiva.[e]
El maig de 1103 el conflicte entre Kilidj i Danixmend es va reprendre. El segon va alliberar a Bohemon I només després de signar una aliança en contra dels enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides de Konya o Rum (març) podent llavors retornar i agafar altre cop el govern del principat. Durant el 1103 Kilidj Arslan va recuperar Ancyra als romans d'Orient. La mort de Danixmend l'estiu del 1104 i el retorn de Bohemon a Tàrent[f] va acabar el conflicte, però el fill de l'emir difunt, Amir Ghazi, va haver de lluitar en els següents dos anys contra Kilidj Arslan al mateix temps que ho feia contra els comtes d'Edessa.
El 1106 Kilidj Arslan estava aliat als romans d'Orient als que va arribar a enviar tropes; va atacar Malatya, nus essencial de comunicacions (28 de juny de 1106) ocupant-la (2 de setembre). Kilij Arslan es creu que fou cridat pels enemics del nou gran sultà Muhammad I Tapar, i es va apoderar d'Haran i de Mayyafarikin al Diyar Bakr i el 1107 es va presentar a Mossul i va entrar a la ciutat de la que va fugir l'emir Mawdud[3] lleial al gran sultà Muhammad I Tapar; allí es va proclamar sultà gran seljúcida i va nomenar al seu segon fill Màlik-Xah (d'11 anys) com a hereu;[g] però Muhammad I Tapar va enviar l'emir Djawali al-Saqawi amb reforços; l'exèrcit seljúcida va tenir el suport de l'emir Ilghazi ibn Ortuk del Diyar Bakr, i de Fakhr al-Mulk Ridwan d'Alep, i Kilidj Arslan va haver de sortir de la ciutat i lliurar una batalla prop de Mossul a la riba del Khabur (3 de juny del 1107). L'emir/sultà de Konya va morir ofegat en aquest riu quan fugia després de la batalla. El fill Màlik-Xah, que havia quedat a Mossul, fou fet presoner i enviat a Isfahan.
Kilidj Arslan I va tenir 12 fills dels quals cinc mascles i set femelles:
El gran, de nom desconegut, potser Sulayman, mort el 1105 o 1106.
Màlik-Xah I, successor nominal el 1107 i efectiu el 1110 quan fou alliberat.
↑D'acord amb el que s'havia pactat a Constantinoble els croats estaven obligats a entregar les seves conquestes als romans d'Orient; l'entrega de Nicea es va fer el dia 20 de juny, i l'endemà els croats van seguir el seu camí cap al sud-est
↑Una flota romana d'Orient procedent de Xipre ja havia ocupat Laodicea, el port d'Antioquia, el 19 d'agost
↑Finalment l'emperador va renunciar a Antioquia el 20 de gener de 1099.
↑Ancyra fou entregada a Bizanci del que Ramon era el defensor dels drets tal com s'havien pactat
Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1, article Seljoukides, p. 740-743 i l'article Kiliç Arslan p. 481.
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği)
centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar
Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan
Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ
Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment)
Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392)
1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461)
1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine
Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360)
1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike ·Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314)
Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360)
1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars
Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?)
1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas
Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341)
1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital:Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke
Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà
This browser is not supported by Wikiwand :( Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience. Please download and use one of the following browsers:
Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.
X
Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?
Oh no, there's been an error
Please help us solve this error by emailing us at support@wikiwand.com
Let us know what you've done that caused this error, what browser you're using, and whether you have any special extensions/add-ons installed.
Thank you!