Akhisar
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Turquia | |||
|
| ||||
| Províncies | Província de Manisa  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 173.026 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Entitat estadística | Subregió de Manisa | |||
| Altitud | 93 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Besim Dutlulu (en)  (2019–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 45200 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | akhisar.bel.tr | |||
Akhisar (antigament, Tiatira)[1] és un districte i la ciutat capital d'aquest a la província de Manisa a Turquia. Abans del 1921 era part del wilayat d'Aydın i després va passar al de Manisa. Es troba en una plana propera a la riba esquerra del riu Gördük subafluent del Gediz, a 115 metres d'altura.
Història
[modifica]Ocupada des del 3000 aC,[2] fou un centre comercial important en temps dels hitites. Sembla que va seguir existint sota lidis i perses. Els macedonis la van conquerir i l'anomenen Tiatira. Va passar a Antígon el Borni, l'Imperi Selèucida, el regne de Pèrgam, Mitridates VI Eupator del Pont i a Roma el 80 aC (Tiatira). El 214 Caracal·la la va erigir en capital d'un convent jurídic. És esmentada dues vegades al Nou Testament. Va passar el 395 a l'Imperi Romà Oriental després Imperi Romà d'Orient. Al segle vii va patir alguns atacs dels àrabs que arribaven molt lluny en incursions de saqueig. Els turcmans van arribar a Anatòlia després de la batalla de Mantziciert el 1071 i el 1307 va quedar en mans dels Saruhan. Va agafar el seu nom per la fortalesa romana d'Orient (Ak = blanc; Hisar = Castell; per tant Castell Blanc).[2]
Va passar als otomans el 1382 i perduda després de l'atac de Tamerlà (estiu del 1402). Fou reconquerida al rebel Djunayd per Khalil Yakhshi Beg el 1425 o 1426.
Llocs d'interès
[modifica]- Tomba de l'Hospital de l'estat (ruïnes hel·lenístiques)
- Tepemezari (edifici romà)
- Monedes d'Akhisar (a la ciutat fou el primer lloc on es va utilitzar la moneda)
- Plateia Petra (roca amb ruïnes de l'edat mitjana)
- Tombes lídies
- Ulucami (la gran mesquita) del segle xv
- Mesquita Aynali (restaurada el 1958)
- Biblioteca Zeynelzade
- Mesquita Hashoca
- Cementiri Jueu
- Sinagoga jueva
- Escola jueva Kayalıoğlu
Referències
[modifica]- ↑ The Editors of Encyclopædia Britannica «Akhisar» (en anglés). britannica.com, 07-04-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Jonsson, David J. The Clash of Ideologies (en anglès). Xulon Press, 2005, p.305. ISBN 1597810398.
Enllaços externs
[modifica]- akhisar.com Web d'informació sobre Akhisar Arxivat 2003-06-23 a Wayback Machine.
- MANİSA Gölmarmara Eseler (İsalar) Arxivat 2009-08-30 a Wayback Machine.
| NUTS-1 Regions | |
|---|---|
| NUTS-2 Subregions | |
| NUTS-3 Províncies (il) | TR100 • TR211 • TR212 • TR213 • TR221 • TR222 • TR310 • TR321 • TR322 • TR323 • TR331 • TR332 • TR333 • TR334 • TR411 • TR412 • TR413 • TR421 • TR422 • TR423 • TR424 • TR425 • TR510 • TR521 • TR522 • TR611 • TR612 • TR613 • TR621 • TR622 • TR631 • TR632 • TR633 • TR711 • TR712 • TR713 • TR714 • TR715 • TR721 • TR722 • TR723 • TR811 • TR812 • TR813 • TR821 • TR822 • TR823 • TR831 • TR832 • TR833 • TR834 • TR901 • TR902 • TR903 • TR904 • TR905 • TR906 • TRA11 • TRA12 • TRA13 • TRA21 • TRA22 • TRA23 • TRA24 • TRB11 • TRB12 • TRB13 • TRB14 • TRB21 • TRB22 • TRB23 • TRB24 • TRC11 • TRC12 • TRC13 • TRC21 • TRC22 • TRC31 • TRC32 • TRC33 • TRC34 |
| LAU-1 | Districtes (ilçe) |
| LAU-2 | |
| Àrees metropolitanes | |
| Ciutats més poblades | |
| Regions geogràfiques | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
