For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for
Beilicat de Tin.
Beilicat de Tin
El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425. Era a la costa de la mar Egea i centrat en la ciutat d'Aydın. Estava limitat al nord pel beilicat de Saruhan, a l'est pel d'Hamid, al sud pel de Mentese i a l'oest per l'Egeu. L'emirat fou governat per la dinastia dels aidínides. El 1390 fou ocupat per primer cop pels otomans però restablert al cap de dotze anys, després de la greu derrota otomana davant Tamerlà a Ankara el juliol de l'any 1402.
Va ser fundat per Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi (Beg des del 1307/1308 al 1334), subashi de l'emir de Germiyan que abans del 1304 es va separar del seu cap i es va posar a fer la guerra pel seu compte associat a Sasa Beg, gendre de l'emir de Mentese (Menteshe). Junts van conquerir Birgi, Ayasoluk i Keles fins al 1307, però llavors Sasa es va revoltar contra el seu aliat. Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi el va derrotar (1308) i llavors es va apoderar d'Izmir (Esmirna), Tira, Sultan Hisari i Bodemya.
El 1310 va ocupar Güzel Hisar que va rebre el nom dinàstic (Aydın). Va perdre Esmirna el 1317 davant de Martí Zacaries al que dos anys abans Felip I de Tàrent com a nominal emperador llatí i príncep d'Acaia havia donat el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" i la possessió de Quios, Œnusses, Imbros, Ténedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza i el 1318 va derrotar Mehmed i va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs. Martí fou fet presoner pels romans d'Orient el 1329, i Mehmed va recuperar Esmirna.
Mehmed va morir el 1334 i el va succeir el seu fill Umar I Beg Baha al-Din Ghazi. A la mort d'Andrònic II Paleòleg, Joan Cantacuzè, que s'havia fet amic de l'emir, va demanar el seu ajut per assolir el tron que havia passat a Joan V Paleòleg. Martí Zacaries fou llavors alliberat (el 1341) i el 1343 Umar va anar a Rumèlia i Martí va agafar el comandament de la croada contra Umar Pasha aixecada a instàncies del papa i formada per Venècia, Gènova, Xipre, els cavallers de Rodes, i el duc de Naxos. Aquest va lluitar a Rumèlia entre 1343 i 1345 i va ajudar el seu amic a dominar la Tràcia però mentre, el 1344, Martí i els croats van ocupar Esmirna (octubre del 1344). Martí volia aprofitar per reconquerir Quios però va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna i el va succeir com a comandant Simone Vignoso. Umar va tornar a l'emirat i va derrotar els caps de la croada en un combat, sense poder recuperar Esmirna que va defensar Vignoso. El 1346 Umar va rebutjar l'atac de la nova croada dirigida pel delfí Humbert II del Viennois, però no va poder impedir que amb l'ajut dels croats Vignoso es presentés a Quios, illa que va recuperar per a Gènova (1346). La primavera del 1348 Umar va morir mentre atacava Esmirna. El va succeir el seu germà Khidr que va haver de signar un tractat que donava grans avantatges als llatins (18 d'agost de 1348).
Khidr va governar del 1348 al 1360 sense ser protagonista de cap fet especialment rellevant i a la seva mort el va succeir el seu germà Isa Beg. Des del 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso i es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fins a la seva mort el 1380. L'emirat va perdre importància econòmica i política i el 1390 fou ocupat pel sultà otomà Baiazet I. Aquest va ratificar el tractat de comerç de 1348 amb els llatins que va afavorir principalment als venecians.
El 20 de juliol de 1402 Baiazet fou derrotat decisivament per Tamerlà a Ankara i fou fet presoner. La família dels aidínides era aliada de Tamerlà i fou restablerta immediatament al seu emirat. Els genovesos i els cavallers de Rodes van evacuar Esmirna abans de l'arribada de Tamerlà, que hi va entrar però la va lliurar al seu aliat Musa Aydın-oghlu fill d'Isa Beg; mort aquest el 1403 el seu germà i associat Umar II el va substituir com emir fins que va morir el 1405. Llavors el govern va passar a un cosí, fill d'Ibrahim Bahadur (germà d'Umar I Beg) de nom Djunayd. El 1416 els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar à una expedició victoriosa contra Mehmed un membre de la família que governava Esmirna. Djunayd va intrigar contínuament contra els otomans i va dinar suport a la reclamacions de Mustafà i el seu fill. En revenja fou atacat per Murat II (1425) i es va refugiar al fortí d'Ipsili, on va intentar rebre ajut de l'emir de Karaman i de Venècia, ajut que no va arribar. Finalment es va haver de rendir amb tota la seva família i foren tos decapitats (1426) i l'emirat annexionat a l'Imperi Otomà com a sandjak d'Aydın.
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği)
centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar
Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan
Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ
Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment)
Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392)
1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461)
1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine
Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360)
1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314)
Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360)
1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars
Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?)
1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas
Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341)
1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital:Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke
Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà
This browser is not supported by Wikiwand :( Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience. Please download and use one of the following browsers:
Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.
X
Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?
Oh no, there's been an error
Please help us solve this error by emailing us at support@wikiwand.com
Let us know what you've done that caused this error, what browser you're using, and whether you have any special extensions/add-ons installed.
Thank you!