La filologia catalana és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua catalana i la literatura catalana.^[1] Actualment, la carrera de Filologia Catalana es pot estudiar en deu universitats dels territoris de parla catalana:^[2] sis al Principat de Catalunya (URV, UB, UAB, UOC, UdL i UdG), dos al País Valencià (UA i UV) i a la Universitat de les Illes Balears (UIB). La Universitat de Perpinyà (UPVD), a través de l'IFCT ofereix un grau de català i un màster d'Estudis catalans que ofereixen estudis de llengua i literatura juntament amb d'altres d'història, economia i geografia dels territoris de parla catalana.

Durant les negociacions sobre l'EEES se'n va arribar a proposar l'eliminació o la dissolució en una filologia genèrica de les llengües de l'estat espanyol que s'especialitzés els darrers cursos;^[3] la proposta, però, també gràcies al moviment estudiantil, no va prosperar. Actualment, el Grau de Filologia catalana es desenvolupa al llarg de quatre cursos.

Al llarg dels quatre anys de carrera el filòleg català, després d'aprendre les bases de la lingüística i la literatura, realitza un extens estudi en llengua i literatura catalanes. D'aquesta manera, obté coneixements dividit en llengua i en literatura:

• Llengua:
  • Normativa actual
  • Gramàtica sincrònica: sintaxi, fonètica, fonologia, morfologia, lexicologia
  • Gramàtica diacrònica
  • Dialectologia
  • Sociolingüística i política lingüística
  • Creació i redacció de textos

• Literatura:
  • Literatura medieval
  • Literatura moderna
  • Literatura contemporània
  • Mètodes d'anàlisi literària
  • Crítica textual

Lingüística catalana
Català
Dialectes	Bloc occidental Nord-occidental Ribagorçà Benasquès (aragonès ⇔ català) Pallarès (Vegeu: Català a l'Aragó, Fragatí i Parlars ribagorçans) Transició Tortosí (Matarranyenc)1 Valencià Septentrional Central Meridional (Salat de la Marina, Parlar xeu) Alacantí (Vegeu: Català a Múrcia) Bloc oriental Septentrional Capcinès Central Salat de la Costa Brava Barceloní (parlar xava) Transició Al septentrional Septentrional de transició (parlars de la Garrotxa i la Cerdanya) Al nord-occidental Tarragoní Xipella Solsoní Balear Mallorquí Pollencí Solleric Felanitxer Sineuer Parlar de Palma Parlar dels botifarres Menorquí Oriental Occidental Eivissenc Oriental Occidental Vilatà Alguerès   No classificats Judeocatalà † Catanyol
Història	Català al món Parlar gitano de França Patuet d'Algèria † Català a Isla Cristina † Català a Malta † Català a l'Argentina Mallorquí de l'Argentina † Menorquí de Florida † Influència en Caló català Castellà del País Valencià Maltès Murcià Napolità Sard Sicilià Parlars xurros Diacronia Català antic Clàssic Modern Contemporani (Vegeu: Denominacions, «Llemosí» i Català-valencià-balear)
Gramàtica	Accentuació Apostrofació Conjugació verbal Falsos amics Fonologia Interferències gramaticals Morfologia Ortologia Ortografia (accents diacrítics) Pronoms febles Sintaxi
Entitats	IEC AVL IRL IIFV JPC (Catalunya) JQCV (País Valencià) JAC (Illes Balears) Institut Aragonès del Català (Aragó)
1En cursives, parlars locals i particularismes