Tortosí

Altres noms	Valencià de transició, Valencià tortosí
Tipus	dialectes del català i parlar de transició
Dialecte de	català nord-occidental
Transició	català nord-occidental ⇔ valencià
Ús
Parlat a	Catalunya, País Valencià i Aragó
Estat	Espanya
En carabassa, àrea del tortosí
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català occidental català nord-occidental
Codis
Glottolog	tort1234

Lo català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre lo català nord-occidental i lo valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.^[1]

Comprén lo Maestrat, los Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de llengua castellana), lo Matarranya (incloent-hi los municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), lo Montsià, lo Baix Ebre, la Terra Alta la Ribera d'Ebre i alguns municipis del sud del Priorat. Atenent a la línia divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud abraçaria tan sols Vinaròs i Alcalà de Xivert.^[2] Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: lo septentrional i lo meridional o valencià septentrional.

Lo departament de filologia catalana de la URV ha elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre: los parlars de la Terra Alta han sigut estudiats per Pere Navarro; los de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre los parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; los del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; los del Priorat a cura d'Emili Llamas.

La filiació dialectal ha sigut variable. En lo primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en lo valencià.^[3] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover^[2] o Moll^[4] l'inclouen en lo català nord-occidental encara que posant en relleu la consideració de parlar de transició, cap al valencià. Al contrari, Lluís Gimeno és oposat al caràcter de transició i el considera com lo tercer dialecte del català occidental.^[3]

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, lo tortosí presenta les característiques següents.

• Manteniment de la /a/ etimològica en los infinitius traure, jaure, nàixer

• Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
• Articulació de /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
• Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

• DJ, I, BJ, GJ
  • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
  • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
• /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme)
• Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
• Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]
• Conservació de la ene postònica etimològica en els plurals: hòmens /ɔ́mens/

• Pronoms personals
  • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
  • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu…) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
• Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
• Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
• Preposicions i adverbis
  • per a = per a, pa
  • menys = menos
  • després = ancabat, adés, después
  • només que = so que (Terra Alta)
  • aviat = prompte, alego
  • doncs = pos, pus
  • fins a (lloc) = hasta

• P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
• P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).

• P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
• P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
• P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
• Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
• Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
• Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l lo pot de l'armari?
• Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
• Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Besada ('petó'), calces ('mitges'), debades ('gratuït'), faldetes ('faldilles'), galtada ('bufetada'), granera ('escombra'), poal ('galleda'), torcar ('netejar').

abadejo ('bacallà'), avant ('endavant'), bajoca ('mongeta'), bancal ('feixa de terra'), carlota i safanòria ('pastanaga'), despús-demà ('demà passat'), ensalada ('amanida'), entrompessar ([an-] ('ensopegar'), esta, eixa ('aquesta'), faena ('feina'), gelat adj. ('fred'), juí ('judici'), llima ('llimona'), menut ('petit'), panís ('blat de moro'), prompte ('aviat'), reixos ('reis'), roig ('vermell'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena').

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), va a mà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('vitxo', cf. valencià), xeic/xec/ec (vocatiu, cf. 'xe' valencià), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc', cf. cat. occ.), rabera ('ramat', cf. valencià), rendilla ('mosquit petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà', cf. cat. occ.), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel', cf. valencià).

• http://usuaris.tinet.org/locel/biblio1dialectologia.htm#descripcionsglobals

Lingüística catalana
Català
Dialectes	Bloc occidental Nord-occidental Ribagorçà Benasquès (aragonès ⇔ català) Pallarès (Vegeu: Català a l'Aragó, Fragatí i Parlars ribagorçans) Transició Tortosí (Matarranyenc)1 Valencià Septentrional Central Meridional (Salat de la Marina, Parlar xeu) Alacantí (Vegeu: Català a Múrcia) Bloc oriental Septentrional Capcinès Central Salat de la Costa Brava Barceloní (parlar xava) Transició Al septentrional Septentrional de transició (parlars de la Garrotxa i la Cerdanya) Al nord-occidental Tarragoní Xipella Solsoní Balear Mallorquí Pollencí Solleric Felanitxer Sineuer Parlar de Palma Parlar dels botifarres Menorquí Oriental Occidental Eivissenc Oriental Occidental Vilatà Alguerès   No classificats Judeocatalà † Catanyol
Història	Català al món Parlar gitano de França Patuet d'Algèria † Català a Isla Cristina † Català a Malta † Català a l'Argentina Mallorquí de l'Argentina † Menorquí de Florida † Influència en Caló català Castellà del País Valencià Maltès Murcià Napolità Sard Sicilià Parlars xurros Diacronia Català antic Clàssic Modern Contemporani (Vegeu: Denominacions, «Llemosí» i Català-valencià-balear)
Gramàtica	Accentuació Apostrofació Conjugació verbal Falsos amics Fonologia Interferències gramaticals Morfologia Ortologia Ortografia (accents diacrítics) Pronoms febles Sintaxi
Entitats	IEC AVL IRL IIFV JPC (Catalunya) JQCV (País Valencià) JAC (Illes Balears) Institut Aragonès del Català (Aragó)
1En cursives, parlars locals i particularismes