Euskera batua, en batua euskara batua traduïble com 'basc unificat', és l'estàndard oral i escrit del basc. El formà l'acadèmia de la llengua basca, l'Euskaltzaindia, des del 1968. L'euskara batua aspira a ser un element supradialectal i un instrument de comunicació entre els bascoparlants. Tracta doncs de superar els problemes de comunicació entre els dialectes bascos i normativitzar aquesta llengua; com diuen els lingüistes Koldo Mitxelena o Koldo Zuazo, l'euskara batua i els dialectes no són antagònics sinó complementaris.

És la llengua de l'administració d'Euskadi, i també s'utilitza a la Comunitat Foral de Navarra, la televisió basca, la premsa en basc, la producció literària i les escoles. Tanmateix, això no implica que no s'emprin mai els dialectes als mitjans de comunicació, ans al contrari. És una mescla de tots els dialectes amb especial influència del de Guipúscoa, el més central.

En la dècada de 1950 i 1960 molts lingüistes van fer les seves aportacions per a definir les bases de l'èuscar unificat. Federiko Krutwig proposà, sense que s'acceptés, el dialecte literari labortà com a estàndard basant-se en l'obra unificadora que havia fet l'escriptor basc Joannes Leizarraga amb la seva obra de traducció (calvinista) del nou Testament de la Bíblia Jesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria (1571). El 1963 Euskaltzaindia va tenir una reunió a Baiona on sorgí l'associació d'escriptors Euskal Idazkaritza.

Finalment, el 1968 Euskaltzaindia es va reunir a Arantzazu i en aquesta reunió s'establiren les pautes lexicogràfiques i morfològiques de l'euskara batua (ortografia, morfologia, declinació i neologismes), que es complementaren l'any 1973 amb una proposta de la conjugació verbal. Koldo Mitxelena tingué un gran paper en la formació de l'euskera batua.

La forma euskera (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.^[1] En canvi, en batua se l'anomena únicament euskara (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

• (basc) (castellà) (anglès) (francès) Euskaltzaindia
• (basc) Hiztegi Batua (diccionari normatiu de l'euskera batua)
• (basc) (castellà) Hiru.com: Euskalkiak eta euskara batua (dialectes i euskara batua)
• (basc) Euskadi.net: Euskara Batua

Llengua basca
Part de ((Cultura del País Basc))
Variants	Dialectes Biscaí Alabès † Guipuscoà Labortà Suletí Alt navarrès (Aezcoà, Salacenc †) Baix navarrès Roncalès † Contactes Càntabre † Ibèric † Caló basc Castellà d'Hegoalde Gascó Navarroaragonès † Aragonès Pidgin basc-islandès † Pidgin basc-algonquí †
Història	Interna Origen dels bascos Protobasc Aquità Bascoiberisme Mà d'Irulegi Estela de Lerga Basconització tardana Romanització Glosas Emilianenses Fidela Bernat (roncalès) Vegeu ((Literatura basca)) Substrat Teoria del substrat bascònic Substrat basc en les llengües romàniques Sufix -tania Topònims bascoides de Catalunya Topònims bascoides del Pallars Sobirà
Lingüística	Filologia Alfabet Cal·ligrafia Gramàtica Verb Etimologia Antroponímia Toponímia Chasco Falsos amics amb el català Bascòlegs1 Abadia Bonaparte Chaho Gorrochategui Larramendi Schuchardt Trask Vennemann Vinson Webster Vegeu ((Euskaltzainak)) Socio- lingüística Normativa Euskaltzaindia Eusko Ikaskuntza Euskera batua Llei Foral del Basc Ensenyament AEK EGA HABE Euskaldun Euskaltegi Ikastola Escola Basca de Boise Euskara Kultur Elkargoa Institut Etxepare Seaska Promoció Araba Euskaraz Dia Internacional de l'Èuscar Ez Dok Amairu Korrika Llengües Vives PuntuEus Viquipèdia en basc
1La llista de noms inclosa és una simple mostra representativa.