Freistaat Sachsen-Meiningen
Estat Lliure de Saxònia-Meiningen

← 1918 – 1920 →
Bandera
Saxònia-Meiningen dins de Túringia
Informació
Capital	Meiningen
Idioma oficial	alemany
Període històric
Establiment	1918
Dissolució	1920
Política
Forma de govern	República

L'Estat Lliure de Saxònia-Meiningen (Freistaat Sachsen-Meiningen) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar. Va sorgir de l'antic Ducat de Saxònia-Meiningen al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 fins a la seva unió a l'Estat de Turíngia l'1 de maig de 1920.

Després d'una petició del Consell de Treballadors i Soldats de Saxònia-Meiningen, el duc Bernat III va declarar la seva renúncia el 10 de novembre de 1918. El seu germanastre i hereu del tron, el príncep Ernest ho va certificar el 12 de novembre. Es va crear un govern estatal, també anomenat ministeri d'estat o consell general d'estat. El President va ser Ludwig Freiherr von Türcke i els regidors oficials d'estat també van ser Karl Marr i Ottomar Benz. Els diputats Arthur Hofmann (SPD), Karl Knauer (SPD), Heinrich Eckardt (SPD) i Adalbert Enders (DDP) van ser elegits regidors honorífics d'estat. El 30 de desembre de 1918 es va acordar amb el duc Bernat un acord de compensació de les seves propietats.^[1] Es van acordar un pagament d'11 milions de marcs. No obstant això, aquest import mai no es va pagar, però el duc va rebre una pensió mensual.

El 9 de març de 1919 es van produir les eleccions per a un nou parlament estatal. En aquest, el SPD va obtenir la majoria absoluta dels vots.^[2]

Pel que fa a la fusió amb els altres estats de Turíngia en el nou estat de Turíngia, Saxònia-Meiningen es va comportar d'una manera expectant. La coalició de govern només s'uniria a una gran Turíngia amb la part dels territoris prussians, mentre que la unió camperola preferia una unió amb Prússia. També a causa dels tradicionals forts vincles amb Francònia, es van fer esforços per a la connexió amb el Baviera, en algunes parts del l'estat. A diferència del que va fer l'Estat Lliure de Coburg, finalment, el 12 de desembre de 1919, una clara majoria al Parlament, va decidir unir-se al Tractat comunitari de Turíngia. No obstant això, el govern va insistir en un memoràndum sobre diverses reserves i peticions especials, que van ser acceptades pel Consell d'Estat de Turíngia. En particular, no volien que els deutes dels altres Estats esdevinguessin el deute comunitari del nou estat, i exigien que totes les parts de Meining es mantinguessin juntes.

Amb la fundació de l'estat de Turíngia l'1 de maig de 1920, l'Estat lliure de Saxònia-Meiningen va renunciar oficialment a la seva condició d'estat federal sobirà. Amb la "llei sobre l'administració dels antics països de Turíngia en el període de transició" del 9 de desembre de 1920, va convertir finalment l'Estat Lliure en una associació comunal de més alt nivell amb representació territorial i govern territorial, que va ser derogada definitivament l'1 d'abril de 1923.

• Joachim Bergmann: Die innenpolitische Entwicklung Thüringens in der Zeit von 1918 bis 1932. Europaforum-Verlag, Lauf an der Pegnitz 2001, ISBN 3-931070-27-1 (Kultur und Geschichte Thüringens 16 = 19).
• Norbert Moczarski: Der letzte Landtag von Sachsen-Meiningen und die ihm nachfolgende Gebietsvertretung in den Jahren 1919–1923. In: Harald Mittelsdorf (Red.): Die vergessenen Parlamente. Landtage und Gebietsvertretungen in den Thüringer Staaten und Gebieten 1919 bis 1923. Herausgegeben vom Thüringer Landtag. Hain, Rudolstadt u. a. 2002, ISBN 3-89807-038-7 (Schriften zur Geschichte des Parlamentarismus in Thüringen 19).