Freistaat Oldenburg
Estat Lliure d'Oldenburg

← 1918 – 1946 → → →
Bandera Escut
Mapa de l'Estat Lliure d'Oldenburg al 1925
Informació
Capital	Oldenburg
Idioma oficial	alemany
Període històric
Establiment	1918
Dissolució	1946
Política
Forma de govern	República

L'Estat Lliure d'Oldenburg (en alemany: Freistaat Oldenburg) va ser un estat membre de la República de Weimar. Fou establert el 1918 arran de l'abdicació del Gran Duc Frederic August II amb Revolució Alemanya.

A partir de l'1 d'abril de 1937, els seus dos exclavaments de Birkenfeld i Lübeck van ser canviats amb Prússia per la Llei del Gran Hamburg. L'àrea de Birkenfeld va ser incorporada a la província de Rin, i el districte de Lübeck, com a "districte d'Eutin" a la província de Slesvig-Holstein (avui una part del districte d'Ostholstein). Al mateix temps Oldenburg va rebre de Prússia la ciutat de Wilhelmshaven que pertanyia anteriorment a la província de Hannover.

Tanmateix, tots aquests canvis eren una simple formalitat, ja que el 1934 es varen abolir de facto els estats federats que componien Alemanya. Com a conseqüència d'aquests canvis endegats amb el nazisme al començament de la II Guerra Mundial el 1939, L'Estat Lliure d'Oldenburg ocupava una àrea de 5.375 km². La seva població era de 580.000 habitants.

Després de la guerra, Oldenburg va ser fusionat al nou Estat creat peld aliats de la Baixa Saxònia com a regió administrativa (Verwaltungsbezirk) d'Oldenburg. Tots dos territoris es van convertir en part de la República Federal d'Alemanya el 1949. Els dos enclavaments esmentats van ser incorporats als estats de Slesvig-Holstein i Renània-Palatinat, respectivament.

• 1918-1919 Bernhard Kuhnt (USPD)
• 1919-1923 Theodor Tantzen (DDP)
• 1923-1930 Eugen von Finckh (sense partit)
• 1930-1932 Friedrich Cassebohm
• 1932-1933 Carl Röver (NSDAP)
• 1933-1945 Georg Joel (NSDAP)
• 1945-1946 Theodor Tantzen (FDP)

• Organització territorial de la República de Weimar

• Estat Lliure d'Oldenburg (alemany)
• Estats d'Alemanya des de 1918