Cauterització^[1][2] és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell. Les principals formes de cauterització usades avui dia són: electrocauterització i cauterització química. La cauterització pot també ser usada per marcar un humà, ja sigui de manera recreacional o forçada. Les cremades quirúrgiques accidentals també són considerades com a cauteritzacions, en aquest cas iatrogèniques.^[3]

El verb cauteritzar es deriva del mot cauteri, el qual al seu torn prové del llatí cauterium^[4]"cremar o marcar amb ferro" i aquesta al seu torn del grec kauteriazein; de kauter "cremar o marcar amb ferro", de kaiein "cremar". La cauterització era usada per detenir hemorràgies, especialment durant alguna amputació.^[5]

Aulus Corneli Cels, a l'obra De Medicina recomanava fer servir el cauteri en les ferides pustuloses, les hemorroides^[6] i el tracoma.^[7] Hi ha diversos paràgrafs sobre la cauterització vascular tèrmica i química al tractat aiurvèdic Suśruta Saṃhitā, redactat pel llegendari metge hindú Sushruta (ca. 500 aC.).^[8] A la crònica Jami at-Tawàrikh, escrita pel metge i visir persa Raixid-ad-Din, es troben explicacions detallades sobre els usos i mètodes de la cauterització que practicaven els mongols khitans de l'Il-kanat.^[9] Ja en el segle xiv, Lisaneddin Mohàmmed-Ben-Abdal·là (polígraf de l'Espanya musulmana), descriu el procediment en el seu tractat: "Qüestions mèdiques, de la producció de la triaca, llibre de veterinària, de la sagnia i del cauteri", obra de la qual se'n conserva encara un exemplar a la Biblioteca Nacional de París.

El procediment era simple: una peça de metall era escalfada sobre el foc i aplicada a la ferida.^[10] Això provocaria que els teixits amb vasos sanguinis elevessin la seva temperatura de manera extrema ocasionant la coagulació de la sang i així controlar el sagnat, a costa d'un dany extens en el teixit. Temps després, instruments quirúrgics especials van ser usats per a cauteritzar artèries o lesions traumàtiques.^[11] Abulcasis, qui considerava el cauteri un últim recurs terapèutic,^[12] i després Ambroise Paré van introduir la tècnica de lligadura d'artèries en lloc de la cauterització.^[13] Paré considerava inapropiat i cruel el mètode de cauteritzar les ferides per arma de foc amb oli bullent,^[14] promogut en aquella època per Giovanni da Vigo.^[15] Durant el regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, el cirurgià naval William Clowes preconitzava evitar la cauterització i tractar les ferides desbridar-les i extraient els cossos estranys.^[16] Martín Martínez (1684-1734), metge de cambra de Felip V i president de la Règia Societat de Medicina de Sevilla, emprava un petit cauteri per operar les fístules lacrimals.^[17] A la campanya de Waterloo (1815) es van fer més de dues mil amputacions i el cauteri fou aplicat molt poques vegades, majoritàriament pels cirurgians de les tropes franceses en casos de ferides penetrants,^[18] Quan va començar la Guerra Civil Estatunidenca la cauterització era encara un dels mètodes per controlar les hemorràgies, però a mesura que els metges militars adquirien més experiència quirúrgica, la lligadura vascular es convertí en el principal procediment hemostàtic de les ferides del camp de batalla.^[19] El metge parisenc Joseph Rivere fou qui emprà l'electricitat per primera vegada en cirurgia l'any 1900, per tractar la mà d'un pacient amb una úlcera carcinomatosa.^[20] Durant la dècada de 1920, Harvey Cushing va introduir l'ús de l'electrocauteri en la neurocirurgia.^[21]

L'electrocauterització és el procés de destruir teixit amb electricitat i és àmpliament usat en els diferents camps de la cirurgia contemporània.^[22] El mètode serveix per fer incisions estèrils,^[23] aturar l'hemorràgia de petits vasos sanguinis (els vasos de major grandària són lligats preferentment) o per tallar a través de teixit suau; per exemple el greix abdominal en una laparotomia^[24] i el teixit mamari en una mastectomia.^[25] El fum produït pels electrocauteris dins del quiròfan pot ser perillós^[26] i cal adoptar les mesures adequades per evitar la seva inhalació.^[27]

Les fonts d'energia per a un sistema electroquirúrgic requereixen que el voltatge, la impedància i la freqüència d'ona es corresponguin amb els tipus de tall i coagulació requerits.^[28]

Per prevenir el risc de xoc elèctric, s'utilitza corrent altern d'alta freqüència. La freqüència dels endolls domèstics és de 50 a 60 Hertzs depenent del país en què ens trobem, i a causa del seu alt amperatge causa greus danys en teixits i provoca una estimulació dels nervis més dolorosa. No obstant això l'estimulació en els nervis i músculs cessa als 100,000 Hertz, a causa que les variacions són massa ràpides perquè les cèl·lules puguin ser estimulades. El corrent aplicat en aquesta pràctica és d'alta freqüència, superior a 100 KHz.

En la pràctica quirúrgica es pot fer servir l'electrocauterització amb diferents propòsits modificant el voltatge o el corrent; així com el patró de polsos elèctrics.^[29] Quan s'usa un baix voltatge de corrent altern, la calor generada és tan intensa que el teixit es vaporitza a la punta de la sonda. L'efecte és anomenat tall. Quan s'incrementa a mode de coagulació el voltatge en forma de polsos en molts instruments d'electrocirurgia, la calor produïda és menys intensa i la taxa és més baixa, el dany al teixit és més extens (a pocs mil·límetres de la sonda) i la sang es coagula.^[30] Això també és emprat per l'ablació momentània induïda nodal atrioventricular, en casos d'arrítmies supraventriculars reiterades i resistents als fàrmacs.^[31]

Habitualment s'utilitzen dos tipus d'electrocauterització, la monopolar i la bipolar (també conegudes com a monotérmica i diatèrmica). Tots dos procediments involucren l'ús de corrents alterns d'alta freqüència i un parell d'elèctrodes, un anomenat actiu i l'altre de retorn. La diferència rau en la col·locació de tots dos.

• Monopolar: El corrent viatja de la sonda (actiu) on la cauterització ocorre i el cos del pacient actua com a "terra". Un coixinet de "terra" (retorn) és col·locada en el cos de la persona, usualment a la cuixa i condueix el flux elèctric cap a la màquina.^[32] L'aplicació acurada de l'elèctrode de retorn és imprescindible per evitar cremades extenses que poden produir-se si el posicionament és inadequat o els paràmetres elèctrics són incorrectes.^[33]

• Bipolar: La sonda (actiu) i el "retorn" tots dos són col·locats en el lloc de la cauterització, usualment la sonda té l'aspecte d'un fòrceps en el qual cada extrem és un elèctrode, i cauteritza únicament els teixits entre els elèctrodes.

S'utilitzen diversos tipus de sondes i per a diversos propòsits; una de les més comunes té l'aspecte d'una ploma però amb una terminació en forma d'espàtula o escalpel esvelt d'uns 5 x 30 mm. Aquest pot servir com a coagulador i com a bisturí elèctric. La sonda bipolar típica s'assembla a un parell de pinces que agafen i cauteritzen una petita secció de teixit. S'utilitzen variants d'aquestes sondes en cirurgia oberta i en la cirurgia moderna mínimament invasiva.^[34] El cirurgià opera la sonda pressionant un botó col·locat en el cos d'aquesta o accionant un pedal amb el peu.

Quan s'usa un electrocauterizador monopolar és important que el coixinet de connexió a la presa de terra sigui l'únic camí per on el corrent passi a través del cos. El corrent elèctric sempre segueix la ruta de menor resistència, i si aquesta troba via en alguna peça connectada a terra que toqui el cos del pacient per casualitat, és possible que això resulti en una cremada en aquesta zona o a la punta de la sonda cauteritzadora. S'ha de tenir en compte que el pacient estigui completament aïllat del terra i que la presa de terra s'ajusti al pacient.^[35] A vegades, els defectes en l'aïllament de l'instrument monopolar i l'acoblament capacitiu^[36] poden causar un traumatisme tissular de manera aleatòria.^[37]

Moltes reaccions químiques poden destruir teixit i algunes són usades de manera rutinària en medicina, comunament per remoure petites lesions a la pell o teixit mort en l'hemostàsia. Alguns agents cauteritzants són:

• Nitrat d'argent: Ingredient actiu del "càustic lunar",^[38] una barra que tradicionalment té la forma d'un llumí. Es emprat com a teràpia tòpica en alguns casos d'estomatitis aftosa^[39] o per cauteritzar determinades hemorràgies.^[40]
• Àcid tricloroacètic (un àcid haloacètic).^[41] Dona bons resultats en el tractament de l'onicocriptosi.^[42]
• Solució de Carnoy. Té diverses aplicacions en Odontoestomatologia,^[43] com ara el tractament dels queratoquists odontogènics^[44] o de certs tipus d'ameloblastoma (un tumor benigne de la cavitat oral).^[45]
• Cantaridina. Un extracte d'un escarabat de la família Meloidae, la cantàrida, que ocasiona necrosi i ampolles. S'usa en el tractament tòpic de les berrugues.^[46]
• Fenol.^[47] De vegades, pot ser útil emprar una combinació de fenol i acid tricloroacètic en una xeringa de plàstic d'un sol ús amb la punta de l'agulla envoltada de cotó absorbent per a usos sanitaris.^[48]

Si una persona presenta sagnat nasal (epistaxi) freqüentment,^[49] és possible que tingui vasos sanguinis exposats en el seu nas.^[50] Fins i tot si el nas no presenta un sagnat actiu, hi ha vegades en les quals està indicada la cauterització per prevenir una hemorràgia futura,^[51] com ara quan l'individu pateix una telangièctasi hemorràgica hereditària.^[52] Els diferents mètodes de cauterització inclouen cremar l'àrea afectada amb àcid, metall calent, làser,^[53] o nitrat d'argent.^[54] En casos d'epistaxis anteriors persistents, l'otorrinolaringòleg pot controlar la gran majoria de les hemorràgies satisfactòriament (entre el 78 i el 88 per cent d'elles) amb cauterització química o elèctrica.^[55] Les persones freqüentment troben dolorosos aquests procediments. Algunes vegades s'empra el propranolol^[56] o la crioteràpia com alternatives menys doloroses, tot i que la seva eficàcia pot ser dissemblant, en especial quan l'hemorràgia necessita una assistència mèdica urgent.^[57] Cal extremar les precaucions en cas d'usar un electrocauteri bipolar pel risc de perforació del septe nasal.^[58]

• Diatèrmia

• Littlefield, Zachary L.; Lehtonen, Eva J.; McKissack, Haley M.; Momaya, Amit M.; Brabston, Eugene W.; et al The utility of electrocautery for suture passage through bone: A biomechanical study (en anglès). J Orthop Res, 2020 Maig; 38 (5), pp: 954-960. PMID: 31746476. DOI 10.1002/jor.24533 [Consulta: 10 febrer 2023]. 
• Van Dyck, Papa K.; Hockaden, Natasha; Nelson, Emma C.; Koch, Alyssa R.; Hester, Kamil L.; et al Cauterization as a Simple Method for Regeneration Studies in the Zebrafish Heart (en anglès). J Cardiovasc Dev Dis, 2020 Oct 3; 7 (4), pp: 41. PMID: 33022937. DOI 10.3390/jcdd7040041 [Consulta: 9 febrer 2023]. 
• Obermeier, Katharina Theresa; Liokatis, Paris; Smolka, Wenko. Monopolar electrocautery versus sharp dissection in the neck dissection: a retrospective study (en anglès). Sci Rep, 2023 Mar 16; 13 (1), pp: 4365. PMID: 36928769. DOI 10.1038/s41598-023-31328-x [Consulta: 13 abril 2023]. 
• Hai-Chao, Liu; Yang, Yun-Bo; Zhang, Peng; Zhang, Jia-Xing; Pei, Zhi-Sheng; et al. Safety and efficacy of percutaneous electrocoagulation haemostasis in the treatment of grade IV haemorrhagic cystitis after allogeneic haematopoietic stem cell transplantation in children: a retrospective analysis (en anglès). Ital J Pediatr, 2023 Jun 5; 49 (1), pp: 62. PMID: 37277881. DOI 10.1186/s13052-023-01470-3 [Consulta: 9 juny 2023]. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cauterització

• Cicatrització de les ferides per cauterització del tegument al web raco.cat
• Pediatric Nosebleed Cauterization and Aftercare Fauquier ENT. 2019 Set (en anglès)
• History of Cautery: The Impact of Ancient Cultures BP International. 2019 Feb (en anglès)
• Granuloma piógeno y el tratamiento con cauterización Duque Valencia, JL. 2021 Des (en castellà)