L'ona curta (OC, SW en anglès de short wave) és la banda de radiofreqüències compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz en la qual transmeten (entre altres) les emissores de ràdio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programació al món.^[1] En aquestes freqüències les ones electromagnètiques, que es propaguen en línia recta, reboten a diferents altures (com més alta la freqüència a major altura) de la ionosfera el que permet que els senyals assoleixin punts llunyans i fins i tot donin la volta al Planeta.

La ràdio d'ona curta és similar a les estacions d'ona mitjana local (AM) que es pot sentir normalment, només que el senyal d'ona curta viatja més distància i té esvaniments, coneguts com a fàdings, cosa que fa que tingui menys qualitat el so; això és produït per la ionosfera i fa que variï l'amplitud del senyal.

Normalment s'utilitza l'AM (amplitud modulada) i la BLU o SSB (banda lateral única o single side band) tant superior com inferior.

Malgrat el que es pensa, no es necessita una "super-ràdio" per sentir aquestes transmissions provinents de tot el món. Tot el que es necessita una ràdio normal que també pugui rebre la banda d'ona curta. Tals ràdios poden ser molt barates (des de 20 €). Per sentir transmissions Internacionals, pot usar simplement l'antena telescòpica que es troba en moltes ràdios de FM. Tanmateix, per a la recepció de transmissions internacionals més exòtiques s'ha de connectar un tros de cable o filferro simple a l'antena de la ràdio. Pot trobar-se molta informació sobre això en alguns programes en ona curta, en revistes com ShortWave Magazine (SWM), o sovint en els grups de notícies especialitzats, com «rec.radio.shortwave».

Les bandes competeixen actualment amb la programació lliurada pel satèl·lit.

A diversos països les emissions tradicionals en analògic (AM) s'estan substituint per emissions digitals en format DRM.

• WSJT