Casa Dolors Calm
Dades
Tipus	Edifici residencial
Cronologia
1879	construcció
1903	renovació, Arquitecte: Josep Vilaseca i Casanovas
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Rambla de Catalunya, 54
41° 23′ 27″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.3908°N,2.1642°E / 41.3908; 2.1642
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40343
Id. Barcelona	1416

La Casa Dolors Calm és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, 54, de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.^[1]

De planta rectangular, comprèn planta baixa, cinc pisos, àtic doble i terrat. L'accés principal dona pas a un ampli vestíbul totalment refet a mitjan segle xx d'accés a l'escala de veïns, que conserva els trets originals.^[2]

La façana de la casa, d'estil modernista, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, encara que aquestes queden amagades rere la gran tribuna de fusta i vidre que es mostra com un mur-cortina. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà d'un portal allindanat de pedra abundantment esculpit amb relleus vegetals de forma sinuosa a base de fulles, flors i fruits. A banda i banda de l'accés central hi ha dues botigues amb dos portals cadascuna, revestits amb aparadors de fusta i vidre. Aquesta planta baixa queda arrassarada pel voladís de la tribuna, revestida d'esgrafiats amb decoracions florals. Els cinc pisos superiors es desenvolupen de manera uniforme en una façana en tres plans: el pla central, dominat per la gran tribuna de fusta i vidre amb diferents solucions de tancament per a cada pis; els plans laterals, íntegrament revestits amb un esgrafiat amb decoracions a base de flors, deixen veure la línia real de façana. Aquests plans laterals acullen una línia vertical d'obertures cadascun, consistents en balcons amb llosana de pedra i barana amb barrots de ferro fos en forma de balustres. Les portes de dits balcons presenten emmarcaments d'estuc amb relleus florals a les llindes. En el darrer pis es conserva, fragmentat, l'antic coronament de l'edifici, consistent en una cresteria d'estuc en forma de flors i falses teules. Per damunt d'aquest cornisament original es percep l'àtic, una remunta de dos pisos realitzada amb arrebossat blanc que no segueix les directrius compositives i ornamentals del projecte original. El vestíbul principal ha perdut la seva decoració original, però la caixa d'escala manté la seva estructura, amb murs esgrafiats i una escala de marbre amb barana de ferro fos.^[2]

L'edifici original fou construït el 1879 pel mestre d'obres Josep Déu i Busquets com a residència pròpia.^[2] Entre 1902 i 1903, i per encàrrec de Dolors Calm i Torra, va ser reformada per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, que hi afegí la tribuna de la façana principal.^[2]

A mitjans del segle xx es va renovar el vestíbul i s'hi van remuntar dues plantes en forma d'àtic,^[2] per la qual cosa es va mutilar la cornisa superior de l'edifici, on hi havia diversos elements escultòrics. Finalment, va ser rehabilitada el 2010.^[3]

Fins al 2014 acollia la galeria d'art Joan Prats, que es va haver de traslladar per l'augment del preu del lloguer.^[4]

• Permanyer, Lluís (1992). Barcelona Modernista. Ediciones Polígrafa, S.A., Barcelona. ISBN 84-343-0723-5
• Permanyer, Lluís (1998). Un passeig per la Barcelona Modernista. Ediciones Polígrafa, S.A., Barcelona. ISBN 84-343-0877-0

• «Casa Dolors Calm». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Dolors Calm