La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.^[1]

La construcció, com a part de l'arquitectura, comprèn el conjunt de tècniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d'un edifici una obra pública.^[2][3]

En la construcció d'edificis o obres públiques es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents processos o tècniques aplicades a cada part de l'obra així com les accions a què està sotmès l'edifici al llarg de la seva vida útil, com són: el pes dels materials, el pes derivat de l'ús de l'edifici o sobrecàrrega, les accions del vent o dels terratrèmols, la contaminació atmosfèrica, el risc d'incendi, etc.

La construcció naval o la construcció aeronàutica, etc., són conceptes equivalents a la construcció arquitectònica, referits a les tècniques pròpies de l'enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions, etc.

En el sentit més ampli o general s'anomena «construcció» tot allò que exigeix, abans de fer-se, tenir o disposar d'un projecte o pla predeterminat, o que es fa ajuntant diversos components segons un ordre determinat. Com a exemples tenim: les construccions sintàctiques o gramaticals, la construcció musical, les construccions de la ment, etc. Conseqüentment en el sentit més ampli i general, el mot «construcció» es fa servir en diverses disciplines, tant científiques, tècniques o aplicades com en les que corresponen a les humanitats: la gramàtica, la pedagogia, la psiquiatria, la teoria de l'art, etc.

El mot «construcció» significa també 'la cosa construïda', per exemple quan hom diu «es tracta d'una construcció sòlida» o «és una construcció de gran complexitat».

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Construcció

Viccionari