For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Agatoclea de Bactriana.

Agatoclea de Bactriana

Plantilla:Infotaula personaAgatoclea de Bactriana

Moneda d'Agatoclea Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Gandhara Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle II aC Modifica el valor a Wikidata
Gandhara Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMenandre I Modifica el valor a Wikidata

Agatoclea de Bactriana o Agathokleia Theotropa (Theotropa vol dir Com una deessa) fou una reina indogrega[1] que va governar en parts del nord de l'Índia com a regent del seu fill Estrató I.[2]

Dates i genealogia

[modifica]

Menandre I fou el darrer rei indogrec esmentat per historiadors antics i, per tant, els fets que van seguir a la seva mort són gairebé desconeguts.[3] Una visió tradicional defensada per W.W. Tarn i Osmund Bopearachchi, suposa que Menandre fou succeït per la seva vídua Agatoclea com a regent del seu fill menor Estrató I fins que aquest va arribar a la majoria i va assolir el govern (cosa que devia passar aviat). Estrató utilitza el mateix revers de moneda que Menandre i també el títol Sòter (el Salvador). Segons aquest relat Estrató i Agatoclea només es van poder sostenir a la part oriental, Panjab i a vegades Gandhara. Paropamisades i Pushkalavati (Peshawar) van quedar en poder de Zoilos I.

Contra aquesta visió, R.C. Senior i altres numismàtics com David Bivar suggereixen que Estrató I hauria governat unes dècades després de Menandre (vers 110-100 aC o fins i tot 100-90 aC), ja que els monogrames d'Agatoclea i Estrató són molt diferents dels de Menandre i les superposicions i els resultats de l'acumulació també els associen a reis posteriors; en aquest escenari Menandre hauria estat succeït pel seu fill Trasó del que només es coneix una moneda. Assassinat Trasó, el rival Zoilos o un rei de nom Lísies s'haurien apoderat del govern. La dinastia de Menandre fou així destronada i no va recuperar el control fins que el seu parent Nícies es va alçar amb el poder a la vall del riu Kabul. Agatoclea seria llavors la vídua de Nícies o bé d'un altre rei de la mateixa època, Teòfil. En qualsevol cas Agatoclea fou la primera reina coneguda que va governar després del temps d'Alexandre el Gran.[4]

Alguns historiadors pensen que els notables grecs no acceptaven un infant com a rei i/o una dona com a regent (sobretot tenint en compte que Menandre I havia tingut greus problemes els darrers anys del seu regnat, atacat per molts enemics). A diferència dels selèucides i dels ptolemeus, els reis bactrians i indogrecs sempre apareixen representats com a persones adultes segurament perquè es demanava a aquests reis la direcció de l'exèrcit (en moltes monedes són representants amb elms i escuts). Agatoclea es va associar a si mateixa amb Atenea la deessa de la guerra que a més era la deïtat de la família de Menandre; la seva posició preeminent suggereix que era fill d'un rei encara que per l'edat és improbable que fos filla d'Agàtocles de Bactriana.[5]

Monedes

[modifica]

Les monedes d'Agatoclea i Estrató foren bilingües i el nom de la reina apareix més a les monedes gregues que a les índies. Moltes monedes mostre a Agatoclea i Estrató junts però a les sèries més antigues la imatge del jove rei no hi apareix. A les monedes de bronze Agatoclea apareix com Atenea. Més tard Heliocles II va regravar algunes monedes d'Agatoclea.[6]

Referències

[modifica]
  1. Bopearachchi, Osmund. «INDO-GREEK DYNASTY». A: Encycloplaedia Iranica. Vol. XIII, Fasc. 1, 2004, p. 96-97. 
  2. Jakobsson, Jens «Relations between the Indo-Greek Kings after Menander, pt 2». Journal of the Oriental Numismatic Society, 2007.
  3. Tarn, William Woodthorpe. The Greeks in Bactria and India (en anglès). Cambridge University Press, 2010-06-24, p. 225-269. ISBN 978-1-108-00941-6. 
  4. Filias, Dionysios «Double Guardianship and Hellenistic Monarchy: Protecting the Person of Infant Kings» (en anglès). Tekmeria, 15, 2020, pàg. 139–186. DOI: 10.12681/tekmeria.26962. ISSN: 1791-7573.
  5. Pomeroy, Sarah B. Women in Hellenistic Egypt: From Alexander to Cleopatra (en anglès). Wayne State University Press, 1990, p. 49. ISBN 978-0-8143-2230-7. 
  6. De Lisle, Christopher «The Coinage of Agathokles of Syracuse: Sicilian and Hellenistic Influences». The Numismatic Chronicle (1966-), 177, 2017, pàg. 9–28. ISSN: 0078-2696.

Bibliografia

[modifica]
  • W.W. Tarn. The Greeks in Bactria and India. Third Edition. Cambridge: University Press, 1966.
  • Monedes d'Agatoclea
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Agatoclea de Bactriana
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?