A boca de canó
Point Blank  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John Boorman |
| Protagonistes | |
| Producció | Robert Chartoff |
| Guió | George S. Kaufman i Alex Jacobs |
| Música | Johnny Mandel |
| Fotografia | Philip H. Lathrop |
| Muntatge | Henry Berman |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Santa Monica |
| Color | en color |
| Pressupost | 2.500.000 $ |
| Recaptació | 9.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Basat en | The Hunter |
| Gènere | cinema de robatoris, neo-noir, drama, cinema policíac de suspens, pel·lícula basada en una novel·la i cinema d'acció |
| Lloc de la narració | San Francisco i Califòrnia |
           | |
A boca de canó (títol original en anglès Point Blank) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Boorman, estrenada el 1967. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de Donald E. Westlake, The Hunter. Ha estat doblada al català. S'ha rodat un remake el 1999 per Brian Helgeland sota el títol de Payback. La pel·lícula és una de les primeres rodades a Alcatraz després del seu tancament el 1963.[1] La pel·lícula s'havia de rodar a San Francisco però Boorman va preferir fer-ho a Los Angeles: ... volia crear aquest món buit i àrid i Los Angeles m’anava bé[2].
Argument
[modifica]
Ajudant el seu amic Mel Reese, Walker es fa abatre per ell. Intenta recuperar els seus 93.000 dòlars. Però Reese forma ara part de l'Organització i és amb la dona de Walker.
Repartiment
[modifica]- Lee Marvin: Walker
- Angie Dickinson: Chris
- Keenan Wynn: Yost
- Carroll O'Connor: Brewster
- Lloyd Bochner: Frederick Carter
- Michael Strong: Stegman
- John Vernon: Mal Reese
- Sharon Acker: Lynne
- James Sikking: Home amb fusell
- Lawrence Hauben: Venedor de cotxes
- Sid Haig: Primer vigilant d'apartament
- Michael Bell: Segon vigilant d'apartament
- Kathleen Freeman: Primera ciutadana
Crítiques
[modifica]Angie Dickinson, el 1996, dirà s'ha retret la violència a la pel·lícula, però si es mira bé, el personatge de Lee Marvin no mata ningú, excepte un cotxe i un llit. Catalitza la violència, no la comet.[3] El cineasta Wayne Wang recorda haver estat colpit pel seu punt de vista clarament anglès barrejat de sensibilitat pop i quasi psicodèlica. La pel·lícula és també destacable per la seva narració desestructurada, una mena de flux de consciència, del tot inhabitual en un relat policíac[3]. A 50 anys de cinema americà, Bertrand Tavernier i Jean-Pierre Coursodon diran de la pel·lícula que és un thriller fracassat i oníric. Per a la seva primera pel·lícula americana, John Boorman roda a Alcatraz abandonat. Un petó mortal dels anys seixanta.
Referències
[modifica]- ↑ «Le Point de non retour». Allociné. [Consulta: 28 desembre 2015].
- ↑ John Boorman: un visionari del seu temps de Michel Ciment, Calmann-Lévy
- ↑ 3,0 3,1 Focs creuats - el cinema americà vist pels seus autors (1946-1997), sota la direcció de Bill Krohn, Festival Internacional de Cinema de Locarno
Pel·lícules dirigides per John Boorman | |
|---|---|
| Dècada del 1960 | |
| Dècada del 1970 | |
| Dècada del 1980 | |
| Dècada del 1990 | Where the Heart Is (1990) • I Dreamt I Woke Up (1991) • Two Nudes Bathing (1995) • Més enllà de Rangun (1995) • El general (1998) |
| Dècada del 2000 | |
| Dècada del 2010 | Reina i pàtria (2014) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
