For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for État de siège.

État de siège

Infotaula de pel·lículaÉtat de siège
Fitxa
DireccióCosta-Gavras Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJacques Perrin Modifica el valor a Wikidata
GuióCosta-Gavras i Franco Solinas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMikis Theodorakis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre-William Glenn Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Bonnot Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàNo No
RodatgeXile Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació8.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0070959 Filmaffinity: 428481 Allocine: 42956 Rottentomatoes: m/state_of_siege Letterboxd: state-of-siege Allmovie: v66753 TCM: 91340 AFI: 55107 TMDB.org: 91487 Modifica el valor a Wikidata

État de siège és una pel·lícula francesa-italiana-germànica, de gènere thriller polític, dirigida per Costa-Gavras l'any 1972.

Sinopsi

[modifica]

Philip Michael Santore (Yves Montand), un oficial de l'Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional (USAID), una organització utilitzada de vegades com un front per a entrenar cossos de policia estrangers en l'ús de mètodes de contrainsurgència. Destinat a l'Uruguai a l'inici de la decada de 1970, acaba segrestat per una guerrilla urbana. La història es basa en un fet real de 1970 quan un agent de l'ambaixada dels Estats Units, Dan Mitrione, va ser segrestat i assassinat per combatents Tupamaros.[1]

Utilitzant l'interrogatori a Santore com a teló de fons, la pel·lícula explora les conseqüències sovint brutals de la lluita entre el govern repressiu de Montevideo i la guerrilla d'esquerres dels Tupamaros. Utilitzant esquadrons de la mort, el govern aconsegueix delmar el grup revolucionari, els membres dela qual sobreviuen voten per executar al Santug de càlcul contrabandista, a qui se l'acusa d'organitzar formació en la tortura i la manipulació política. A la final arriba un oficial estatunidenc de substitució, vist per la multitud per un supervivent i enfadat del grup radical.

Repartiment

[modifica]
  • Yves Montand com a Philip Michael Santore
  • Renato Salvatori com a Capità López
  • O.E. Hasse com a Carlos Ducas
  • Jacques Weber com a Hugo
  • Jean-Luc Bideau com a Este
  • Maurice Teynac com a Ministe de Seguretat Interna
  • Yvette Etiévant com a Dona del senador
  • Evangeline Peterson com a Sra. Santore
  • Harald Wolff com a Ministre d'Afers Exteriors
  • Nemesio Antúnez com a President Jorge Pacheco Areco
  • Mario Montilles com a Assistent del Comissari Fontant
  • André Falcon com a Suplent Fabbri
  • Jacques Perrin com a Operador telefònic
  • Juan Guzmán Tapia com a Periodista (no apareix als crèdits)

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va rebre valoracions positives de la crítica i és considerada com una de les millors obres de Costa-Gavras des de la pel·lícula Z de 1969. Tant bon punt es va estrenar, un any després, en cinemes americans es va encetar una tempesta de controvèrsies. Molts oficials estatunidencs odiaven la pel·lícula i fins i tot van afirmar que contenia una gran quantitat de mentides sobre la participació dels Estats Units a Amèrica Llatina i altres països del Tercer Món. A Washington DC va ser retirada d'una projecció especial al John F. Kennedy Center,[2] només per ser projectada sense censura en una emissora de televisió local.

Producció

[modifica]

Cinematografia

[modifica]

Tot i que mai s'anomena explícitament el lloc de succés de la pel·lícula, aquest té lloc clarament a l'Uruguai, ja que la senyalització de tota la pel·lícula es refereix a Montevideo i els Tupamaros són un element argumental important. Tot i això, no es va poder rodar allà a causa del seu contingut polític. En canvi, es va rodar a Xile, als voltants de Santiago de Xile i a les ciutats costaneres de Valparaíso i Viña del Mar.[3] La pel·lícula es va rodar durant la breu període socialista democràtic de Salvador Allende, just abans del cop d'estat xilè de 1973, que Costa-Gavras dramatitzà en la seva següent pel·lícula Missing. Aquesta pel·lícula transcorre a Santiago de Xile i Viña del Mar, però es va haver de rodar a Ciutat de Mèxic i Acapulco a causa del seu propi contingut polític.

Música

[modifica]

Mikis Theodorakis va utilitzar les mateixes melodies que posteriorment faria a Canto General. La música va ser interpretada pel grup argentí Los Calchakis, interpretant instruments tradicionals andins, i posteriorment enregistrada en un LP titulat per ells mateix com État de siège.

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
1972 Premi Louis Delluc Millor pel·lícula État de siège Guanyadora
1973 Premi BAFTA Millor música Mikis Theodorakis Nominada
1974 Premi de les Nacions Unides État de siège Guanyadora
Premis Globus d'Or Millor pel·lícula de parla no anglesa État de siège Nominada
Premis New York Film Critics Circle Millor director Costa-Gavras Nominada [4]

Referències

[modifica]
  1. Danner, Mark. «Their Torture, and Ours». A: State of Siege (en anglès). Ciutat de Nova York: Criterion Collection, 2015 (Criterion Collection No. 760). ISBN 978-1-60465-982-5. 
  2. Miller, Michael R. «State of Siege: Undesirable» (en anglès). The Cornell Daily Sun. Cornell University Library, vol. 89, núm. 129, 18-04-1973 [Consulta: 16/4/ 2014].
  3. «State of Siege (1972): Filming & Production» (en anglès). IMDB.com. [Consulta: 23 març 2020].
  4. Weiler, A. H. «‘Day for Night’ Wins Film Critics'» (en anglès). The New York Times, 09-01-1974. [Consulta: 29 desembre 2017].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Crítica de la pel·lícula Arxivat 2012-09-16 a Wayback Machine. per Roger Ebert (anglès)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
État de siège
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?