Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973
| Guerra freda | |||
|---|---|---|---|
 Bombardeig del Palacio de la Moneda | |||
| Tipus | cop d'estat  | ||
| Data | 11 de setembre de 1973 | ||
| Lloc | Xile | ||
| Estat | Xile | ||
| Objectiu | Palacio de la Moneda | ||
| Resultat | El govern d'Unidad Popular liderat per Salvador Allende és derrocat. Augusto Pinochet assumeix el poder. | ||
| Conseqüència | Augusto Pinochet Ugarte | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 o pronunciament militar, esdevingut en Xile consistí en el derrocament violent del govern de Xile encapçalat per Salvador Allende Gossens planejat per generals dels alts càrrecs de les Forces Armades i de Carabiners (policia uniformada), després d'un període d'alta polarització política i convulsió econòmica i social al país sud-americà.
Antecedents
[modifica]Salvador Allende va assumir el 1970 com a president de Xile, sent el primer polític d'orientació marxista en el món que va accedir al poder a través d'eleccions generals en un Estat de Dret.[2] El seu govern, de marcat caràcter reformista, es va caracteritzar per una creixent polarització política en la societat i una dura crisi econòmica que va desembocar en una forta convulsió social.
El cop va ser planejat per un sector de l'Armada de Xile. Posteriorment s'hi van afegir generals dels Alts Comandaments de les Forces Armades i de Carabiners, i dirigit pel General d'Exèrcit Augusto Pinochet Ugarte, a més de ser influït per diversos grups de poder nacionals i internacionals, en els quals destaca el president Nixon i la CIA.
El 15 de setembre de 1970, quan Nixon va ordenar a la CIA "evitar que Allende assumís el poder, o el derroqués",[3] era considerat el punt de partida per a les operacions encobertes dels Estats Units que van contribuir al derrocament del govern de Salvador Allende, aquestes noves revelacions canvien el mapa de l'operació. Segons aquestes transcripcions, Nixon i Kissinger van iniciar els seus plans per a revertir els resultats de les eleccions xilenes tres dies abans. Al migdia del 12 de setembre de 1970, Kissinger va cridar a Helms per tal de fixar una reunió urgent del "Comitè 40", un grup d'alt rang que supervisava les operacions encobertes del govern dels Estats Units. Dins d'aquestes accions es troben l'assassinat del general René Schneider i el Tanquetazo, una revolta militar el 29 de juny de 1973.
El cop d'estat
[modifica]En el matí de l'11 de setembre de 1973, les cúpules de les Forces Armades i d'Ordre van aconseguir ràpidament controlar gran part del país i van exigir la renúncia immediata de Salvador Allende, qui es va refugiar al Palacio de la Moneda. Després del bombardeig de la seu presidencial, Allende es va suïcidar[2] i la resistència al Palau va ser neutralitzada.
Conseqüències
[modifica]El govern d'Unidad Popular liderat per Salvador Allende és derrocat i Augusto Pinochet assumeix el poder. Comença la dictadura militar a Xile.
Referències
[modifica]- ↑ "CIA, Operating Guidance Cable on Coup Plotting, 16 October 1970", National Security Archive, George Washington University: Quote: In a secret cable, CIA deputy director of plans, Thomas Karamessines, conveys Kissinger's orders to CIA station chief in Santiago, Henry Hecksher: "It is firm and continuing policy that Allende be overthrown by a coup." The "operating guidance" makes it clear that these operations are to be conducted so as to hide the "American hand," and that the CIA is to ignore any orders to the contrary from Ambassador Edward M. Korry, who has not been informed of Track II operations.
- ↑ 2,0 2,1 «La vía democrática al socialismo» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «Report on chilean task force activities» (en anglès). The George Washington University, 03-11-1970. [Consulta: 1r octubre 2011].
| Xile prehispànic | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Descobriment (1520-1540) | Expedició de Magalhães-Elcano · Expedició de García Jofre de Loaísa · Expedició d'Almagro · Batalla de Reinohuelén | ||||||
| Conquesta (1540-1600) | Expedició de Pedro Valdivia · Destrucció de Santiago · Batalla de Tucapel · Batalla de Mataquito · Batalla de Curalaba · Destrucció de les set ciutats | ||||||
| La Colònia (1600-1810) | Guerra d'Arauco · Terratremol de 1647 · Terratrèmol de 1730 · Conspiració dels tres Antonios · Escàndol Escorpí | ||||||
| Independència de Xile (1810-1823) |
| ||||||
| Organització de la República (1823-1830) | Constitució Moralista · Conquesta de Chiloé · Lleis Federals · Sublevació de Campino · Constitució Lliberal · Revolució de 1829 | ||||||
| República Conservadora (1830-1861) | Constitució de 1833 · Motí de Quillota · Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana · Colonizació de Llanquihue · Colonizació d'Aysén · Presa de possessió de l'estret de Magallanes · Revolució de 1851 · Codi Civil · Qüestió del sacristà · Revolució de 1859 | ||||||
| República Liberal (1861-1891) | Ocupació de l'Araucania · Guerra hispano-sudamericana · Guerra del Pacífic · Genocidi selknam · Incendi de l'Església de la Compañía · Guerra Civil de 1891 | ||||||
| República Parlamentària (1891-1925) | Cas Baltimore · Abraçada de l'Estrecho · Mitin de la carn · Terratrèmol de 1906 · Matança de Plaça Colón · Matança de l'Escola Santa Maria d'Iquique · Centenari · Crisi del Centenari · Soroll de sabres · Cop d'estat de 1924 · Plebiscit de 1925 | ||||||
| República Presidencial (1925-1973) | Congrès Termal · Gran Depressió · Sublevació de l'Esquadra · Massacre de Ránquil · Matança del Seguro Obrero · Terratrèmol de 1939 · Llei de Defensa de la Democràcia · Revolució de la chaucha · Terratrèmol de Valdivia · Reforma agrària · Reforma universitària · Nacionalizacin del cobre · Crisi de 1973 · Cop d'estat de 1973 | ||||||
| Dictadura militar (1973-1990) | Chicago Boys · Violacions dels drets humans · Conflicte del Beagle · Tractat entre Argentina i Xile · Prebiscit de 1980 · Crisi de 1982 · Jornades de Protesta Nacional · Atemptat contra Augusto Pinochet · Visita de Joan Pau II · Plebiscit de 1988 | ||||||
| Transició a la democràcia (1990-actualitat) | Comisió Rettig · Arrest d'Augusto Pinochet · Abolició de la pena de mort · Reforma Processal Penal · Comisió Nacional sobre Presó Política i Tortura · Reformes constitucionals del 2005 · Revolució pingüina · Crisi del Transantiago · Terratrèmol de 2010 · Bicentenari · Protestes en Aysén · Conflicte maputxe · Protestes (2019-2020) · Pandèmia per COVID-19 | ||||||
Vegeu també: Història de les dones xilenes · Història econòmica de Xile · Història de l'Església Católica a Xile | |||||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
