Nitróxenu
| |||||||||||||||||||||||||
Xeneral | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nome, Símbolu, Númberu | nitróxenu, N, 7 | ||||||||||||||||||||||||
Serie química | non metales | ||||||||||||||||||||||||
Grupu, Periodu, Bloque | 15, 2, p | ||||||||||||||||||||||||
Aspeutu | ![]() incoloru | ||||||||||||||||||||||||
Masa atómica | 14,0067 uma | ||||||||||||||||||||||||
Configuración electrónica | [He] 2s2 2p³ | ||||||||||||||||||||||||
Electrones per capa | 2, 5 | ||||||||||||||||||||||||
Propiedaes físiques | |||||||||||||||||||||||||
Estáu de la materia | gas | ||||||||||||||||||||||||
Densidá | 1,251 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||
Puntu de fusión | 63,15 K | ||||||||||||||||||||||||
Puntu de bullidura | 77,36 K | ||||||||||||||||||||||||
Puntu críticu | 126,21 K a 3,39 MPa | ||||||||||||||||||||||||
Entalpía de fusión | (N2) 0,720 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Entalpía de vaporización | (N2) 5,57 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Capacidá calorífica | (25°C) (N2) 29,124 J/mol·K | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Propiedaes atómiques | |||||||||||||||||||||||||
Estructura cristalina | hexagonal | ||||||||||||||||||||||||
Estaos d'oxidación | ±3, 5, 4, 2 (ácidu fuerte) | ||||||||||||||||||||||||
Electronegatividá | 3,04 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Potenciales d'ionización (más) | 1ᵘ: 1.402,3 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2ᵘ: 2.856 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
3ᵘ: 4.578,1 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
Radiu atómicu | 65 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu atómicu calculáu | 56 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu covalente | 75 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu de van der Waals | 155 pm | ||||||||||||||||||||||||
Otros datos | |||||||||||||||||||||||||
Conductividá térmica | (300 K) 25,83 mW/m·K | ||||||||||||||||||||||||
Velocidá del soníu | (t.a.) (gas, 27 °C) 353 m/s | ||||||||||||||||||||||||
Códigu CAS | 7727-37-9 | ||||||||||||||||||||||||
Isótopos más estables | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) |
El nitróxenu[1] ye un elementu químicu de númberu atómicu 7 y símbolu N, allugáu nel grupu 15 de la tabla periódica de los elementos. También tien el nome d'ázoe —antaño usóse tamién Az como símbolu del nitróxenu—. Ye un gas inerte, non metal, incoloru, inodoru ya insípidu qu'en condiciones normales forma un gas diatómicu que constitúi al rodiu del 78% del aire atmosféricu, si bien nun intervién na combustión nin na respiración. Tien una elevada electronegatividá (3 na escala de Pauling) y 5 electrones nel nivel más esternu comportándose como trivalente nos más de los compuestos que forma. Condensa a 77 K y solidifica a 63 K, emplegándose davezu n'aplicaciones crioxéniques.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: nitróxenu
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- (n'inglés) WebElements.com
- (n'inglés) EnvironmentalChemistry.com
- (n'inglés) Ye elemental
- (n'inglés) Schenectady County Community College
- (castellán) Enciclopedia Llibre
- (castellán) Institutu Nacional de Seguridá y Hixene nel Trabayu d'España: Ficha internacional de seguridá química del nitróxenu llicuao
Elementos químicos |
Llistaos |
Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá |
Grupos |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
Periodos |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
Series |
Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles |
Bloques |
bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.