For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Herpestidae.

Herpestidae

Herpestidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Placentalia
Orde: Carnivora
Suborde: Feliformia
Familia: Herpestidae
Bonaparte. 1845.
Xéneros
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

.


Los herpéstidos (Herpestidae) son una familia de mamíferos placentarios pertenecientes al orde Carnivora, qu'inclúi 33 especies qu'habiten el sur d'Eurasia y África continental, la mayoría d'elles llamaes mangostes.[1]

Descripción

[editar | editar la fonte]
Craniu de Herpestes lemanensis, nel Muséu Nacional d'Historia Natural de Francia, París

El tamañu de los integrantes de la familia varia ente 30 y 120 cm. El pesu bazcuya ente 280 g na mangosta nana (Helogale parvula) a 4 kg na mangosta de cola blanca (Ichneumia albicauda).

Delles especies lleven vida solitaria, mientres otres acomúñense en grupos compartiendo l'alimentu pa tol grupu.

Tienen cara y cuerpu allargaos, oreyes pequeñes y arrondaes, estremidaes curties, y cola llarga y cónica. La mayoría tienen aspeutu atigrado o son pardes; poques tienen pelame abondosa. Tienen garres non retráctiles que son usaes principalmente pa escavar. Tienen neñines ovalaes y angostes. La mayoría d'especies tienen una gran glándula añal, usada pa marcar el so territoriu y señalar el so estáu reproductivu. La fórmula dentaria ye similar a la de los vivérridos, cimeru: 3.1.3-4.1-2, inferior:3.1.3-4.1-2. Estos animales tienen receptores pa l'acetilcolina diseñaos pa evitar l'efeutu neurotóxico del venenu de les culiebres. Tamién s'investiga por aciu qué mecanismu se protexen de los efeutos hemotóxicos del .[2]

Bioloxía

[editar | editar la fonte]

A diferencia de los vivérridos, los integrantes d'esta familia son principalmente terrestres y activos mientres el día. La mangosta exipcia (Herpestes ichneumon) ye citada delles vegaes como exemplu d'animal solitariu; sicasí, reparar trabayando en grupos.[3]

El suricato (Suricata suricatta), una especie pequeña, vive en grupos de 20 a 30 conformáu por un machu y fema alfa, xunto a los sos hermanos y críes, en zones semidesérticas de los países del Sur d'África. Ye un animal diurnu que s'alimenta d'invertebraos. Pol so tamañu ye vulnerable a la depredación, por ello tien un sistema de vixilancia basáu en centineles qu'avisen a propósito del peligru a los otros miembros del grupu.

Clasificación

[editar | editar la fonte]

Según Mammal Species of the World la familia ta conformada por 14 xéneros y 33 especies.[1]

  • Familia Herpestidae
      • Xéneru Atilax
        • Atilax paludinosus
      • Xéneru Bdeogale
        • Bdeogale crassicauda
        • Bdeogale jacksoni
        • Bdeogale nigripes
      • Xéneru Crossarchus
        • Crossarchus alexandri
        • Crossarchus ansorgei
        • Crossarchus obscurus
        • Crossarchus platycephalus
      • Xéneru Cynictis
        • Cynictis penicillata
      • Xéneru Dologale
        • Dologale dybowskii
      • Xéneru Galerella
        • Galerella flavescens
        • Galerella ochracea
        • Galerella pulverulenta
        • Galerella sanguinea
      • Xéneru Helogale
        • Helogale hirtula
        • Helogale parvula
      • Xéneru Herpestes
        • Herpestes brachyurus
        • Herpestes edwardsii
        • Herpestes fuscus
        • Herpestes ichneumon
        • Herpestes javanicus
        • Herpestes naso
        • Herpestes semitorquatus
        • Herpestes smithii
        • Herpestes urva
        • Herpestes vitticollis
      • Xéneru Ichneumia
        • Ichneumia albicauda
      • Xéneru Liberiictis
        • Liberiictis kuhni
      • Xéneru Mungos
        • Mungos gambianus
        • Mungos mungo
      • Xéneru Paracynictis
        • Paracynictis selousi
      • Xéneru Rhynchogale
        • Rhynchogale melleri
      • Xéneru Suricata

Dellos xéneros fósiles fueron incluyíos tentativamente nesta familia, como Herpestides y Leptoplesictis.[4]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1,0 1,1 (2005) Wilson, Don: Mammal Species of the World, 3ª (n'inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
  2. Hedges, Stephen. "Science: Mongoose's secret is to copy its prey"; New Scientist; 11 January 1997. Retrieved 16 November 2007.
  3. «Animal Diversity Web: Herpestes ichneumon». Consultáu'l 12 d'abril de 2006.
  4. M. Morlo, Y. R. Miller, and A. N. El-Barkooky. 2007. Creodonta and Carnivora from Wadi Moghra, Egypt. Journal of Vertebrate Paleontology 27(1):145-159.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Herpestidae
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?