For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Canis latrans.

Canis latrans

Canis latrans
coyote
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Orde: Carnivora
Suborde: Caniformia
Familia: Canidae
Xéneru: Canis
Especie: C. latrans
Say, 1823
Distribución
Subespecies
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

.


Coyote nos montes de California.

El coyote[2] (Canis latrans) ye una especie de mamíferu carnívoru de la familia Canidae. Los coyotes solo atópense n'América del Norte, América Central y apocayá América del Sur; dende Canadá hasta Colombia. El so nome vien de la pallabra náhuatl cóyotl (AFI /ˈkojo:tɬ/). Anque dacuando axúntense en menaes, son polo xeneral solitarios. Viven en permediu unos 6 años.

A pesar de ser intensamente cazados, los coyotes son unos de los pocos animales grandes qu'ampliaron el so hábitat dende la conquista d'América polos europeos. Ocuparon árees en Norteamérica primeramente habitaes polos llobos, y afixéronse al consumu de basura y animales domésticos.

El coyote mide menos de 60 cm d'altor, y el so color varia dende'l gris hasta la canela, dacuando con un tinte acoloratáu. Les oreyes y el focicu del coyote paecen llongures en rellación al tamañu del so cabeza. Pesa ente 10 y 25 kg, permediando 15. Puede ser identificáu pola so cola trupa y ancha que, de cutiu, lleva cerca del suelu. Pol so aspeutu espodáu puede estremase del so pariente mayor, el llobu gris, que puede pesar de 35 a 70 kg. El coyote ye un animal bien flacu, y puede paecer desnutrido a la primer vista entá si gocia de bona salú.

Comportamientu

[editar | editar la fonte]
Coyote (izquierda) y llobu (derecha).

Los coyotes son bien adaptables en diversos llugares. El so comportamientu puede variar enforma según el so hábitat, pero polo xeneral viven y cacen solos o en pareyes monógames, buscando mamíferos pequeños, especialmente musarañes, campañoles y coneyus; según pequeños inseutos. Ye omnívoru, y afai la so dieta a les fontes disponibles, incluyendo frutes, yerbes y otros vexetales.

Los coyotes empareyar pa tola vida. L'apareyamientu tien llugar alredor del mes de febreru, y nacen camaes de 4 a 6 cachorros sobre fines d'abril o empiezos de mayu. Dambos padres —y n'ocasiones los exemplares xuveniles, nacíos l'añu anterior, qu'entá nun abandonaron el xoril paternu— ayuden a alimentar a los cachorros. A los trés selmanes d'edá estos salen del xoril so la vixilancia de los sos padres; cuando algamen ocho a doce selmanes d'edá los sos padres enséñenlos a cazar. Les families permanecen xuntes a lo llargo del branu, pero los mozos parten a buscar los sos propios territorios escontra la seronda. Suelen treslladase a unos diez milles de distancia. Los mozos maurecen sexualmente al añu d'edá.

Ye muncho más común oyer un coyote que velo. Les llamaes que los coyotes faen son agudes; describir como aullides, gritíos, gañidos y lladrides. Estes llamaes pueden ser una nota llarga que xube y que cai (una aullida) o una serie de notes curties (un gritíu»). Estes llamaes oyer polo xeneral al tapecer o pola nueche, y con menos frecuencia mientres el día.

Anque les llamaes realicen tol añu, son más comunes mientres la estación d'acoplamientu de la primavera y mientres la seronda, cuando los cachorros salen de les sos families pa establecer territorios nuevos. L'aullida ye engañosu; por cuenta de les carauterístiques del soníu a la distancia, puede paecer que'l coyote ta nun llugar, cuando realmente atópase n'otra parte.

Subespecies

[editar | editar la fonte]

Reconócense les siguientes subespecies:[3]

  • Canis latrans latrans
  • Canis latrans cagottis
  • Canis latrans clepticus
  • Canis latrans dickeye
  • Canis latrans frustror
  • Canis latrans goldmani
  • Canis latrans hondurensis
  • Canis latrans impavidus
  • Canis latrans incolatus
  • Canis latrans jamesi
  • Canis latrans lestes
  • Canis latrans mearnsi
  • Canis latrans microdon
  • Canis latrans ochropus
  • Canis latrans peninsulae
  • Canis latrans texensis
  • Canis latrans thamnos
  • Canis latrans umpquensis
  • Canis latrans vigilis

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Gese, Y.M., Bekoff, M., Andelt,W., Carbyn, L. & Knowlton, F. (2008). «Canis latrans» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.2. Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Don Y. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editores).. «Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed).» (inglés). Consultáu'l 1 d'agostu de 2010.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Canis latrans
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?