Festival de la Cançon d'Eurovision
Vejatz l'edicion anteriora: Festival de la Cançon d'Eurovision 2021
Vejatz l'dicion seguenta: Festival de la Cançon d'Eurovision 2022
El Festival de la Cançon d'Eurovision es un concors musical televisiu, que debana annalament, dempuèi la siá creacion l'an 1956 e qu'es produsit per la Union Europèa de Ràdio e Television (EBU - UER), a travèrs de las entitats publicas de television que i agisson coma membres actius d'aquela organizacion. En lo festival i participan los païses d'Euròpa, Austràlia e Israèl.
Cada television escuelh un artista o grop que la represente amb una cançon, que li caldrà èsser interpretada en dirècte pendent lo concors per totes los canals de television que i participan. Un còp an agit totes los representants, se dona un periòde per'mor que los telespectadors vòten la siá accion preferida; dempuèi de l'an 2009 los païses emplegan tanben jurats que decidisson 50% de la votacion finala. Los vòts se recomptan dins cada país de forma independenta, e s'organizan en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 e 12 ponches, correspondents a dètz oras accions mai votadas dins cada país per l'ensems de lo sieu jurat e lo sieu televot.
Lo concors s'es celebrat ininterrompudament dempuèi 1956, de sòrta que pòrta ja mai de seissanta edicions (per aquò, en complir los 60 ans se convidèt a Australia a participar). En lo concors, i an participat de cantaires e de grops reconeguts nacionalment o internacionalament coma los grops ABBA, t.A.T.u e AWS e cantaires coma lo Arsenie Todiraș (del grop O-Zone), que participèt al bòrd de la Natalia Gordienco e lo Connect-R, la Lena e la Sirusho.
Reglaments del Festival
[modificar | Modificar lo còdi]Cada entitat publica estatala que siá membre actiu de l'UER pòt i participar. L'unic requisit prealable e indispensable es que cada television en participant se comprometa a retransmètre en dirècte la semifinala ont participa e/o vòta, e la granda finala. Cada television interessada a participar envia la siá preinscripcion a l'UER pendent la tardor prealabla al Festival, amb l'opcion de la retirar abans del tèrme establit, que sòl se fixar pels environs de Nadal. Un còp passat aquel tèrme, l'UER fa publica la lista definitiva de participantas; quina retirada que siá après aquel ponch compòrta una multa per la television implicada, e pòt, quitament, significar lo veto a futuras participacions dempuèi tres a cinc ans, segon las circonstàncias.
La reglamentacion basica del Festival se pòt resumir a l'ora d'ara en:
- Las cançons participantas lor cal aver una durada maximala de tres minutas.
- En lo moment de l'accion, la cançon poirà èsser interpretada amb un maximal de sièis personas sul scenari.
- Cap de persona que siá al scenari pendent l'accion pòt èsser mendre de setze ans. Se permet tanpauc la preséncia d'animals vius.
- Las cançons pòdon pas conténer de messatges de tipe politic o comercial, ni que se considèren ofensius de cap de manièra.
- La letra de las cançons pòdon èsser escrichas en quin idiòma que siá (dempuèi 1999), en i comprenent d'idiòmas imaginaris, mas en cap de cas s'accèptan cançons entièrament instrumentalas (sens letra).
- La musica li cal èsser grauada prèviament (dempuèi l'an 1999; s'emplegava abans una orquèstra en dirècte).
- Las voses, tant dels cantaires principals coma dels corus, lor cal èsser obligadament en dirècte.
- Cal elaborar prèviament un videoclip per poder promòure la cançon pendent las setmanas prealablas al concors, als desparièrs mejans europèus (televisions, ràdios, internet, èca.)
- Cada entitat es obligada a l'ora d'ara a consacrar una seccion a las siás paginas web oficiala als desparièrs aspèctes de la siá participacion, ont farà conéisser los detalhs de la siá candidatura.
Per assegurar que totes los requisits se compliscan, las cançons passan un contraròtle a la television publica e un de final e en ligant, de la man de la meteissa UER. Lo fach de ganhar lo Festival implica que la television triomfadora se cargarà d'organizar la seguenta edicion dins lo sieu país, malgrat que pòt i renonciar per motius economics. Aquel fach, compòrta un important impuls economic pel país; d'aicí que cada an se celèbre una autentica competicion entre païses, qu'es estat tradicionalament tildada de politizada.
Per edició
[modificar | Modificar lo còdi]An | Ganhant | Interprèt | Cançon |
---|---|---|---|
1956 | Soïssa | Lys Assia | Refrain |
1957 | Païses Basses | Corry Brokken | Net Als Toen |
1958 | França | André Claveau | Dors Mon Amour |
1959 | Païses Basses | Teddy Scholten | Een Beetje |
1960 | França | Jacqueline Boyer | Tom Pillibi |
1961 | Luxemborg | Jean-Claude Pascal | Nous Les Amoureux |
1962 | França | Isabelle Aubret | Un Premier Amour |
1963 | Danemarc | Grethe i Jørgen Ingmann | Dansevise |
1964 | Itàlia | Gigliola Cinquetti | Non Ho L'età |
1965 | Luxemborg | France Gall | Poupée De Cire, Poupée De Son |
1966 | Àustria | Udo Jürgens | Merci Chérie |
1967 | Reialme Unit | Sandie Shaw | Puppet On A String |
1968 | Espanha | Massiel | La, la, la |
1969 | França | Frida Boccara | Un Jour, Un Enfant |
Païses Basses | Lenny Kuhr | De Troubadour | |
Reialme Unit | Lulu | Boom Bang-a-bang | |
Espanha | Salomé | Vivo Cantando | |
1970 | Irlanda | Dana | All Kinds Of Everything |
1971 | Mónegue | Séverine | Un Banc, Un Arbre, Une Rue |
1972 | Luxemborg | Vicky Leandros | Après Toi |
1973 | Luxemborg | Anne-Marie David | Tu Te Reconnaîtras |
1974 | Suècia | ABBA | Waterloo |
1975 | Païses Basses | Teach-In | Ding-A-Dong |
1976 | Reialme Unit | Brotherhood of Man | Save Your Kisses For Me |
1977 | França | Marie Myriam | L'oiseau Et L'enfant |
1978 | Israèl | Izhar Cohen and the Alphabeta | Abanibi |
1979 | Israèl | Milk and Honey | Hallelujah |
1980 | Irlanda | Johnny Logan | What's Another Year |
1981 | Reialme Unit | Bucks Fizz | Making Your Mind Up |
1982 | Alemanha | Nicole | Ein Bißchen Frieden |
1983 | Luxemborg | Corinne Hermès | Si La Vie Est Cadeau |
1984 | Suècia | Herrey's | Diggi-loo Diggy-ley |
1985 | Norvègia | Bobbysocks | La Det Swinge |
1986 | Belgica | Sandra Kim | J'aime La Vie |
1987 | Irlanda | Johnny Logan | Hold Me Now |
1988 | Soïssa | Céline Dion | Ne Partez Pas Sans Moi |
1989 | Iogoslavia | Riva | Rock Me |
1990 | Itàlia | Toto Cutugno | Insieme: 1992 |
1991 | Suècia | Carola Häggkvist | Fångad Av En Stormvind |
1992 | Irlanda | Linda Martin | Why Me |
1993 | Irlanda | Niamh Kavanagh | In Your Eyes |
1994 | Irlanda | Paul Harrington and Charlie McGettigan | Rock 'n' Roll Kids |
1995 | Norvègia | Secret Garden | Nocturne |
1996 | Irlanda | Eimear Quinn | The Voice |
1997 | Reialme Unit | Katrina and The Waves | Love Shine A Light |
1998 | Israèl | Dana International | Diva |
1999 | Suècia | Charlotte Nilsson | Take Me To Your Heaven |
2000 | Danemarc | Olsen Brothers | Fly On The Wings Of Love |
2001 | Estònia | Tanel Padar, Dave Benton & 2XL | Everybody |
2002 | Letònia | Marie N | I Wanna |
2003 | Turquia | Sertab Erener | Everyway That I Can |
2004 | Ucraïna | Ruslana | Wild Dances |
2005 | Grècia | Élena Paparizu | My Number One |
2006 | Finlàndia | Lordi | Hard Rock Hallelujah |
2007 | Serbia | Marija Šerifović | Molitva |
2008 | Russia | Dima Bilan | Believe |
2009 | Norvègia | Alexander Rybak | Fairytale |
2010 | Alemanha | Lena | Satellite |
2011 | Azerbaitjan | Ell & Nikki | Running scared |
2012 | Suècia | Loreen | Euphoria |
2013 | Danemarc | Emmelie de Forest | Only teardrops |
2014 | Àustria | Conchita Wurst | Rise Like a Phoenix |
2015 | Suècia | Måns Zelmerlöw | Heroes |
2016 | Ucraïna | Jamala | 1944 |
2017 | Portugal | Salvador Sobral | Amar pelos dois |
2018 | Israèl | Netta | Toy |
2019 | Païses Basses | Duncan Laurence | Arcade |
2021 | Itàlia | Måneskin | Zitti e buoni |
2022 | Ucraïna | Kalush Orchestra | Stefania (Стефанія) |
2023 | Suècia | Loreen | Tattoo |
Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]- Festival d'Eurovision de Joves Dançaires
- Festival d'Eurovision de Joves Músics
- Festival de la Cançon d'Eurovision Junior
- Festival de Balh d'Euròpa
- Eurovision Magic Circus Show
- Còr de l'an d'Euròpa
- Festival de la Cançon d'Eurovision Asia
- Festival American de la Cançon
- Festival de la Cançon de Turkvisión
- Festival de la Cançon de Turkvisión Bala
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.