For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lengua leonesa.

Lengua leonesa

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
(({nom))} ((({nom nativ))})
Oltre denominazion :
Parlada in :
Rejon :
Parlants :
Ranking : ???
Classifegazion jenetega : (({fameia))}
status ofiçal
Lengua ofiçala de : (({nazion))}
Regolad de : (({regolad))}
codex de la lengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 ast
ISO 639-3 (({iso3))}
SIL -
varda anca: lengua

El Leones (nom natif Llionés), a l'è una lengua Iberu-rumanza ucidentala che l'è parlada in León, regiun spagnöla, ma anca in di regiun de Samora e in del nordest del Purtugal. El Leonés l'è parlaa de circa 25000 persunn.[1] A l'è simel a l'Astürian.

Recugnussiment

[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Leonés l'è staa recugnussüü de l'UNESCO cumè lingua in grand pericul (Seriously Endangered) e dunca de prutecc.

El statütt de autunumia de la regiun de Casteja e León el recugnuss el Leonés in del sò V articul:

El Leonés el sarà ugett de prutesiun specifega per part di istitüsiun per el sò particular valur drent el patrimoni linguistech de la cumünitaa. La sua prutesiun, üs e prumusiun sarann ugett de regulasiun

El Cunsej cumünal de León el mett i avis del sò sitt web anca in Leonés e un quai de assessur, cumè quell de l'Edücasiun, el scriv di cumüicaa bilingui spagnö-leonés.

Gh'hinn curs de lengua leonesa a León, La Banneza, Coyanza e Mansiella, che vegnen pagaa de l'Asuciasiun de la Lingua Leonesa. A León i scör induve el vegn insegnaa (anca se in manera minga ubligatoria) hinn dò.

  • Una variant del Leonés, el Mirandes (nomm natif: mirandês), el vegn parlaa a Miranda do Douro, in Purtugal, ma spess la vegn cunsideraa un'altra lengua, a causa di sò cuntaminasiun cunt el Purtughes.
  • Un alter dialett del Leonés a l'è l'Alt Estremegn (artu extremeñu), che però el gh'ha un fracch di influenz del castejan, datu che l'è staa a lunch isulaa del rest di parlad de la regiun.
  • Infin, a Barrancos, in Purtugal, a l'è parlaa el barraquenho, idioma nassüü de un mes'ciament tra Purtughes e Leonés.

El Pader Noster leones

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Padre nuesu que tas nel cielu,
santificáu seya'l tou nome,
venga a nosoutros el tou reinu,
fáigase la tua voluntá,
asina na tierra cumu nel cielu.
El pan nuesu de ca día dánosye güei,
y perdónanos la nuesas deudas,
asina cumu nosoutros a los nuesos deudores.
Y nun nos deixes cayere na tentación,
mas llíbranos del mal,
Amén.

  • Menéndez Pidal, R.: "El dialecto Leonés". Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 14. 1906.
  • García Gil, Hector (2010). «El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación». Working Papers Collection. Mercator Legislation, Dret i legislació lingüístics. (25). ISSN 2013-102X.
  • Academia de la Lengua Asturiana«Normes ortográfiques». 2005. ISBN 978-84-8168-394-3.
  • García Arias, Xosé Lluis (2003). Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-341-7.
  • González Riaño, Xosé Antón; García Arias, Xosé Lluis (2008). II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-448-3.
  • Galmés de Fuentes, Álvaro; Catalán, Diego (1960). Trabajos sobre el dominio románico leonés. Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3436-1.
  • Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
  • López-Morales, H.: “Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI”. Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas. Instituto Español de la Universidad de Nimega. Holanda. 1967.
  • Staff, E. : "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala. 1907.
  • Gessner, Emil. «Das Altleonesische: Ein Beitrag zur Kenntnis des Altspanischen».
  • Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1896). Estudios sobre la conjugación Leonesa. Impr. Cervantes.
  • Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1910). «Los infinitivos leoneses del Poema de Alexandre». Bulletin Hispanique (12).
  • Krüger, Fritz. El dialecto de San Ciprián de Sanabria. Anejo IV de la RFE. Madrid.
  • Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). El Leonés en el Siglo XXI (Un Romance Milenario ante el Reto de su Normalización). Instituto De La Lengua Castellano Y Leones. ISBN 978-84-936383-8-2.
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:



  1. Facendera pola Llengua's newsletter


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lengua leonesa
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?