For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Aerofon.

Aerofon

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
I flaut i inn aerofon

I struments aerofon (classificazion Hornbostel-Sachs: cat. 4) i inn struments musegai ind i quai l'aria a l'è el mez primari qe 'l vegn metud in vibrazion e al produx son[1]. Ind la classificazion de Hornbostel-Sachs, i struments aerofon i inn spartids in do class, a segonda qe l'aria qe vibra la sia contegnuda ind una cavitaa del strument (aerofon risonant o struments a fiad ver e propi), o no (aerofon liber).

El nom de orijen greca antiga, al vegn de la radix αερό- (qe la esprim una conession cont aria, vent, boff) e de φωνο (son).

Aerofon liber

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima class la ciapa i "aerofon liber", ind i quai el strument al jenera diretament un'onda sonora ind l'aria circostanta, senza produxer un'onda stazionaria ind un volum d'aria "serrad" del strument[2]. Qella class qì la comprend i struments a ancia libera compagn de l'armonega a boca e l'orgen a boca de orijen oriental e anca oltri struments comè la sirena e l'armonega o i aerofon a vortix comè el insì ciamad Romb, la rotula de la çampa de suin (o el boton) qe i vegnen faits rotear in su sé medem.

Ind i aerofon liber (41), donca, l'aria vibranta a l'è minga contegnuda del strument, ma la se trœva a'l de fœra.

Ind i "aerofon liber a deviazion" (411) (per esempi frusta, lama de la sciabola qe la emet el carateristeg sibilo, ecc.) l'aria la colpiss un corp guz, o un corp guz al vegn mœst a travers l'aria.

Ind i "aerofon liber a interuzion" (412) el passaj de l'aria al vegn interrot in manera periodega, insì a l'è jenerada una frequenza udibila.

I "aerofon a interruzion a ancia" (412.1) i presenten un'ancia in su la qual al vegn indirizad e forzad un fluss d'aria qe la 'l met in vibrazion, insì a l'è orijinad un'interruzion periodega del fluss medem, tegnir cont del fait qe ind i aerofon de qest tip, se i inn presents dei tubi, l'aria la vibra minga in manera primaria, ma segondaria, çoè la impiena el son timbregament (canne a ancia de l'orgen).

Anc'mo, ind i aerofon liber a interruzion a ancia a trœvom:

  • i ance battents dobie (412.11) (es. el stelo d'erba spacad in duu);
  • i ance libere singole (412.131);
  • e i ance libere in serie (412.132) (armonium, armonega a boca, fisarmonega…);[3]
  • i ance a nastro (412.14) (ottegnude, per esempi, ind el bofar contra i bords affilads de una fœia lanceolada o de un fœiettin de carta).

Ind i "aerofon liber a interruzion a spostament" (412.21) (comè per esempi ind la sirena a disc sbuxad) a l'è el dispositiv de interruzion qe 'l se mœv senza l'intervent de un fluss d'aria.

Ind i "aerofon liber a interruzion a vortix" (412.22) (comè, per esempi, el rombo, el frullo, ma anca el ventilador a pale qe 'l emet el caratteristeg son), el dispositiv interruttiv al rœda intorna a'l so medem ass.

Ind i "aerofon a esplosion" ("413"), l'aria la vegn colpida de domà vun impuls de compression (el palloncin qe 'l s'ciopa, el saqet pien d'aria fait s'ciopar, el tubofon, el "s'ciopet" comè jœgatol infantil d'oltri temp).[4]

Struments a fiad propriament diits (o aerofon risonant)

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La segonda grand class de aerofon a l'è qella dei struments a fiad ver e propi. (H.F.: 42)[5].

A questa (con tute i possibel variants catalogade de la classificazion Hornbostel-Sachs) i appartegnen i tip:

  • dei flaut (421)[6];
  • dei tubi a ancia (422)[7], spartid in oboi (422.1), clarinets (422.2), tubi a ancia libera (422.3);
  • dei trombe (423)[8], spartid in "trombe naturai"(423.1)[9] e "trombe cromatege" (423.2)[10].

El serbatoi d'aria

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per quant riguarda la riserva d'aria, i aerofon i pœden ricever el fluss d'aria dei polmon del sonador o de oltre font, per esempi un serbatoi d'aria. In pratega l'aria la vegn minga bofada diretament ind el strument a fiad, ma la vegn cumulada in serbatoi (zampogne, cornamuse) o cargada con mantix (orgen a canne, fisarmonege, orgenets diatoneg, ecc.) a l'è anca possibel drovar la boca del sonador comè serbatoi d'aria (launeddas, respirazion continua con trombe, sax, clarinets ind i performance jazz, ecc.).

Denominazion storege ind la cultura ocidentala

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind la cultura ocidentala i struments a fiad (diits anca brevement "fiad") i vegnen despess anc'mo indicats e classificads cont i denominazion storege de loton e legn, basade in sui materiai de costruzion in tempi passads, e minga adeguade. Ind l'usaj comun a trœvom intra i loton: trombe e cornete, tromboni, tuba, bassotuba e flicorn, corn frances. Menter intra i legni i g'inn: flaut e ottavin, clarinet e clarinet bass, sassofoni, oboe e corn ingles, fagot e controfagot.

  1. Ind i struments a fiad l'aria la vegn bofada direttament del sonador, de la boca o, ind un quai cas, de una narix; ind i struments a mantiç l'aria la vegn rozada cont el moviment meccaneg de un mantiç.
  2. In qei struments qì, la vibrazion a l'è provogada de una lamella elastega, de canna (Arundo donax), bambù, plastega o metall, francada a una guza sora un bux rettangolar dei soe medem dimension, ind el qual la vegn ruzada l'aria. La lamella la se met in vibrazion, la interromp periodegament el fluss d'aria e la jenera insì el son. Ogne ancia la pœl dar domà vuna nota qe la dipend dei soe dimension. L'aria la pœl vesser bofada de un mantiç.
  3. I inn struments a ancia libera con nota determinada:
    • l'armonega boca
    • l'harmonium
    • il bandoneón
    • la fisarmonega
    • l'organet o fisarmonefa diatonega
    • la diamonega o melodega
  4. Qe 'l sfruta un ram de sambuc e ballotoline de stoppa, o una classega penna Bic con el bux serrad e i estremitaa libere indovè qe i s'ciet de un quai ann indree inseriven toc de scorza de portogall ruzads vun despœ de l'olter a l'intern, cont la canuça de l'inqioster a mo' de pompa, per otegnir el slanç del prim toqelin e 'l s'ciopet de l'aria qe la se decomprim.
  5. Qesta segonda class la ciapa denter i struments cont una cavitaa (tubi o globi, ind el cas de tubi a g'hem cilindri, coni e coni roversads), cavitaa ind la qual l'aria present la vegn faita vibrar. Ciapa denter squas tuts i struments a fiad ocidentai, comè el flaut, l'oboe o la tromba. In qei struments qì, la frequenza de la vibrazion jenerada, e donca la nota produxida, la dipend principalment dei dimension de la cavitaa (cavitaa plussee picinina la produx nota plussee volta), ma anca de la presenza ds averture in sui estremitaa o long la cavitaa, de la soa forma (cilindrega o conega) e de la soa sezion. Segond la lej del Adolphe Sax, el timbro del son al dipend esclusivament dei proporzion de la colonna d'aria. Influenze minor in sul timbro i se pœden haver anca de la manera cont la qual al vegn jenerad el son (cont un'ancia, singola o dobia, senza ance) e dei carateristege costrutive del strument (materiai, dimension, conecitaa, pes). In squas tuts i struments, senza modifegar la cavitaa, el sonador al pœl otegnir note divers, plusse precisament i armonege superior de la nota fondamentala (la plussee bassa otenibel), cont la pression del bofar, cont la forza dei laver o cont dei ciav. I onde sonore produxide del corp vibrant i vegnen amplifegade de la cassa armonega formada del strument medem e dei cavitaa presents ind el corp del sonador (i vibrazion de fait i se mœven minga domà ind la direzion del bofar).
  6. In qesti struments, costruids cont i materiai plussee vari, la cavitaa a l'è cilindrega e la vibrazion a l'è produxida semplicement cont el bofar in su un canton de la cavitaa.
    • El flaut de Pan a l'è costituid de plussee canne fiancade, averte a un'estremitaa e coverciade in su la banda oposta, qe i produxen çasqeduna una nota diversa.
    • Ind el flaut dolç, i inn presents bux qe i pœden vesser dervid per haver i diverse note. Domà ind i flaut plussee long (e bass) i inn necessarie i ciav, çoè meccanism per dervir i bux là indov i dids de la man i riven no.
    • L'ocarina la funziona segond el principi del flaut dolç. La se definiss flaut globular in quant la g'ha una cavitaa circolara; a l'è de tera cocia.
    • El flaut travers ocidental a l'è in metall ind el qual i ciav e i bux i inn insì numeros de dar un'estrema ampieza a la gamma dei son produxids.
    • L'ottavin a l'è una version de flaut travers ocidental plussee picinina e donca con gamma plussee volta.
    • Ind l'orgen, sia i rejistri a sezion quadrada in legn ciamads "flaut" sia i rejistri "principai", canne metallege a sezion circolara, i funzionen cont el principi fiseg dei flaut.
  7. Qesti struments i g'hann un'ancia, ind el cas dei clarinets (nom tecneg de classificazion: anca el sax a l'è un clarinet) o de do ance qe i baten vuna contra l'oltra çoè oboi (nom tecneg de classificazion: anca el fagot a l'è un oboe); l'ancia a l'è una lamella picinina elastega in una estremitaa de la cavitaa, qe, sota a l'effet de la pression de l'aria, la indux la vibrazion ind la cavitaa, e donca la vibra anca lee in risonanza cont la cavitaa, ind el cas de dobie ance, i baten vuna contra l'oltra, insì i interrompen periodegament el fluss qe 'l vegn bofad denter a la cavitaa. Quand l'ancia a l'è a contat cont i laver, el sonador al pœl modefegar el timbro e 'l volum de la nota e, domà lejerment, la soa alteza. I note i inn otegnude cont l'ativazion dei numeros ciav del strument: dervir o serrar oltre averture de la cavitaa al determina l'alteza de la nota produxida. I inn ance a fiad, clarinets (domà vuna ancia): Aulos, Clarinet, Launeddas, Cromorno, Sassofon, Tubax. I inn ance a fiad, oboi (do ance): Controfagot, Corn ingles (o "oboe contralt"), Oboe, Penfer, Fagot, Sarrusofono, Cervellato. I inn ance a mantix: Zampogna, Cornamusa, Müsa, Piva, Gaida, Musette. Ind l'orgen i rejistri ciamads "ance" i inn otegnuds con ance libere, ma minga accordade, accoppiade a canne conege.
  8. I inn ciamade trombe (spartide in "trombe naturai" e "trombe cromatege", çoè bone de produxer plussee soni minga domà armoneg comè ind i trombe naturai) i struments ind i quai l'ancia a l'è costituida dei laver del sonador, qe i vibren a l'imbocadura de una cana qe normalment la g'ha un boqqin. In Ocident i inn jeneralment costruid in loton (per qest motiv el nom minga organolojeg, ma cultural a l'è "(L)oton"); ma ind i trombe i g'inn tuts i struments a ancia labiala, indipendentement dei materiai cont i quai i inn costruids, in quant el timbro del son otegnud e i modalitaa de usaj i inn compagn.
  9. Ind i "trombe naturai", i note i se pœden otegnir: in manera naturala, semplicement cont una forzadura del bofar e/o i laver per otegnir i armonege de la nota fondamentala del strument. I naturai i pœden vesser "trombe de arzella" (423.11), "trombe tubolar" (423.12), ecc. Per esempi i inn trombe naturali: la Qiarina, la tromba e 'l corn frances fin a la fin del XVII secol; el didgeridoo, el shofar.
  10. Ind i "trombe cromatege" i note i se otegnen sia cont l'emission de armonege, sia cont operazion in su la longeza del tubi: con valvole o piston (423.23) qe i consenten de slongar la cavitaa, per otegnir note plussee basse, comè in qei struments qì: la tromba e la cornetta moderne, el trombon a piston, el corn frances, la tuba, el sousafono, el cimbass. Cont una slita (denominazion H.S. "Trombe a tir" (423.22), o cursore ("cul de cavra") qe 'l scarliga inanz e slonga 'l cannej. Struments de qest tip i inn: el trombon a tir (o a coulisse), el bazooka. Antigament i esisteven anca trombe cromatege con ciav (denominazion H.S. "Trombe con bux dijitai" (423.21)), çoè dei bux compagn de qei dei flaut, comè per esempi: el cornet, el serpentone.

Vox conrelade

[Modifega | modifica 'l sorgent]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Aerofon
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?