Vladímir Dal

Nom original	(ru) Владимир Даль
Biografia
Naixement	10 novembre 1801 (Julià) Luhansk (Imperi Rus)
Mort	22 setembre 1872 (Julià) (70 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Vagànkovo
Grup ètnic	Alemanys
Religió	Cristianisme ortodox i luteranisme
Formació	faculté de médecine de l'université de Dorpat (fr) Universitat Imperial de Dorpat
Activitat
Camp de treball	Lexicografia, etnografia, literatura, medicina i filologia
Ocupació	lexicògraf, escriptor de literatura infantil, etnòleg, militar, recopilador de contes fantàstics, folklorista, metge, dialectòleg, escriptor, lingüista, filòsof, etnògraf
Activitat	1827 -
Ocupador	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Societat Geogràfica de Rússia
Nom de ploma	Казак Луганский
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus
Obra
Obres destacables Diccionari raonat de la llengua viva gran russa (1862) Proverbs of the Russian People (en)
Família
Cònjuge	Yekaterina Sokolova (1840–) Julie Dahl (1833–1838), mort del cònjuge
Fills	Lev Vladimirovich Dahl  () Julie Dahl Olga Demidova  () Yekaterina Sokolova
Pare	Johann Christian Dahl
Germans	Karl Ivànovitx Dal
Premis  Medalla Constantí  Orde de Sant Vladímir, 1a classe
Signatura

Vladímir Ivànovitx Dal, rus: Владимир Иванович Даль, (22 de novembre de 1801, Luhansk - 4 d'octubre, Moscou) fou un metge i un dels més grans lexicògrafs russos, autor del Diccionari del gran idioma rus viu.

Vladímir Dal és fill d'un metge danès anomenat Johan Christian Dahl, i de mare alemanya, Maria Dahl. El seu pare, nacionalitzat rus, fou també teòleg i lingüista (entre altres llengües, coneixia l'hebreu), mentre que la seva mare era filla de la traductora Maria Ivànovna Freitag. El futur lexiògraf nasqué a Luhansk i serví a la Marina Russa del 1814 al 1826. Dal s'interessà en la llengua i el folklore des de la seva joventut. Un cop graduat a la Facultat de Medecina de la Universitat de Dorpat, començà a viatjar a peu a través de la campinya russa i a col·leccionar dites i contes de fades del poble rus. Publicà la seva primera col·lecció de contes de fades el 1832. D'altres, encara sense publicar, foren posats en vers pel seu amic Aleksandr Puixkin, i han arribat a ser alguns dels texts més coneguts de la llengua russa. Després del duel fatal de Puixkin, Dal fou cridat en els seus últims moments de vida i tingué cura del gran poeta durant les seves últimes hores. El 1838 fou escollit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Durant la dècada següent Dal adoptà el pseudònim de Cosac de Luhansk, i publicà molts assajos realistes en l'estil de Nikolai Gógol. Continuà els seus estudis de lexicografia i més viatges entre el 1850 i el 1860. En no tenir temps per editar la seva col·lecció de contes de fades, demanà a Aleksandr Afanàssiev preparar-los per a publicació, la qual cosa tingué lloc durant la dècada del 1850. La seva obra mestra, el Diccionari explicatiu del gran idioma rus viu, fou publicat en quatre immensos volums entre el 1863 i el 1866. Els proverbis i refranys dels russos, on figuren més de 30.000 entrades, fou publicat anys més tard.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Dal