Zine El Abidine Ben Ali

Nom original	(ar) زين العابدين بن علي
Biografia
Naixement	3 setembre 1936 Hammam Sousse (Protectorat francès de Tunísia)
Mort	19 setembre 2019 (83 anys) Jiddah (Aràbia Saudita)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	al-Baqí
President de la Organització per a la Unitat Africana
13 juny 1994 – 26 juny 1995 ← Hosni Mubàrak – Meles Zenawi →
2n President de la República Tunisiana
7 novembre 1987 – 14 gener 2011 ← Habib Bourguiba – Mohamed Ghannouchi →
Primer ministre de Tunísia
2 octubre 1987 – 7 novembre 1987 ← Rachid Sfar – Hédi Baccouche (en)  →
Ministre de l'Interior de Tunísia
28 abril 1986 – 7 novembre 1987 ← Mohamed Mzali – Habib Ammar (en)  →
Dades personals
Residència	Jiddah (2011–2019) Tunísia (1987–2011)
Religió	Islam
Formació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Candidat independent (2011–) Agrupació Constitucional Democràtica (1988–2011) Partit Socialista Desturià (1986–1988)
Carrera militar
Branca militar	Forces Armades de Tunísia
Rang militar	general
Família
Cònjuge	Leïla Ben Ali (1992–) Naïma Ben Ali (1964–1988), divorci
Fills	Nesrine Ben Ali  () Leïla Ben Ali
Germans	Habib Ben Ali
Premis (7 setembre 2006)  Gran Creu de l'Orde de Sant Carles Conferit per Albert II de Mònaco (2 juny 2005)  Orde Nacional del Mèrit (2003)  Collar de l'Orde de l'Estrella de Romania (2 octubre 1995)  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique (5 abril 1995)  Gran Creu de l'Orde de la Bona Esperança Conferit per Nelson Mandela (25 maig 1991)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1989)  Gran Creu de la Legió d'Honor (1989)  Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria

Zine El Abidine Ben Ali (àrab: زين العابدين بن علي, Zīn al-ʿĀbidīn ibn ʿAlī) (Hammam Sousse, 3 de setembre de 1936 – Jiddah, 19 de setembre de 2019) va ser un polític tunisià, president de Tunísia entre el 7 de novembre de 1987 i el 14 de gener de 2011,^[1][2] quan va ser deposat per la Primavera Àrab.

Després d'estudiar enginyeria electrònica, va dedicar els seus esforços a la carrera militar, rebent formació a l'acadèmia militar francesa de Saint-Cyr i més tard, la Senior Intelligence School de Fort Holabird dels Estats Units, i acabà sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels anys 70 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressió. Va ser ambaixador a Polònia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el qual va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la presidència del país el 7 de novembre i governant de forma dictatorial durant 24 anys.

Va ser reelegit per última vegada el 25 d'octubre del 2009 obtenint el 89,62% dels sufragis, en unes eleccions amb tots els partits d'esquerra i islàmics prohibits.

Després d'unes setmanes de revolta popular contra el règim, la corrupció i el nepotisme, iniciada després de l'autoimmolació del jove Mohamed Bouazizi, com a protesta, i que es visqué en els mesos de desembre i gener amb un balanç d'almenys 117 morts, Ben Ali abandonà el càrrec el 14 de gener de 2011, fugint a l'Aràbia Saudita, on va viure els darrers anys de la seva vida.

• (anglès) Tunísia: President Ben Ali stresses need to intensify cooperation to combat terrorism
• (anglès) Economia de TunísiaArxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. al CIA WorldFactbook
• (anglès) Call by Ben Ali to establish 'World Solidarity Fund' (web de Nacions Unides)
• (anglès) "Tunisia's Experience" Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine. World Solitary Fund
• (anglès) 'Predators' page on Reporters Sans Frontieres
• (anglès) Press Release from Human Rights Watch