Zdravko Krivokapic
 (2021)  | |
| Nom original | (sr) Здравко Кривокапић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 setembre 1958 (66 anys) Nikšić (Montenegro) |
Minister of Justice of Montenegro (en)  | |
| 24 gener 2022 – 28 abril 2022 | |
| Minister of Justice and Human and Minority Rights (en) | |
| 24 gener 2022 – 28 abril 2022 ← Sergej Sekulović (en) – Marko Kovač (en) → | |
| Minister of Justice of Montenegro (en) | |
| 17 juny 2021 – 1r juliol 2021 | |
| Minister of Justice and Human and Minority Rights (en) | |
| 17 juny 2021 – 1r juliol 2021 ← Vladimir Leposavić (en) – Sergej Sekulović (en) → | |
 Primer ministre de Montenegro | |
| 4 desembre 2020 – 28 abril 2022 ← Duško Marković – Dritan Abazović → | |
| Diputat al Parlament de Montenegro | |
| 23 setembre 2020 – 4 desembre 2020 Legislatura: onzena legislatura del Parlament de Montenegro | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
| Formació | Universitat de Belgrad Universitat de Montenegro |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, polític |
| Partit | Ne damo Crnu Goru (en) |
Signatura  | |
   | |
Zdravko Krivokapic (en montenegrí: Здравко Кривокапић; Nikšić, Montenegro, 2 de setembre de 1958) és un polític, enginyer, activista, escriptor i professor universitari montenegrí, primer Ministre de Montenegro des del 4 de desembre de 2020.
Fill de pares d'ètnia sèrbia, el 1981 es llicencià per la Facultat d'Enginyeria Mecànica de la Universitat de Montenegro (MF-UCG) i integrada dins de la República Federal Popular de Iugoslàvia. Completà la seva formació amb uns estudis de postgrau a la Universitat de Belgrad, a l'àrea d'Enginyeria de Producció, rebent el corresponent mestratge el 1989. Associat professionalment a la Universitat de Montenegro, el 1994 va començar a fer classes com a professor assistent, el 1999 va passar a ser professor associat i en 2004 es va convertir en professor titular catedràtic d'Informàtica i Sistemes de Gestió de Qualitat. Fou investigador convidat i becat pel Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic (DAAD), a l'Institut d'Aplicacions Informàtiques en Planificació i Construcció (RPK) de la Universitat de Karlsruhe. Formà part dels organitzadors del Centre de Qualitat de normes ISO 9000 de la Universitat de Montenegro i tingué dirigí el Centre d'Estudis Doctorals. Autor de nombrosos treballs tècnics, responsable de projectes d'investigació i un científic amb projecció exterior, Krivokapic ha estat actiu en les conferències internacionals sobre Gestió de Qualitat de Software (SQM) i sobre Gestió i Millora de la Qualitat (QME).[1]
El 2020, va ser un dels fundadors i va assumir el càrrec de president de l'organització "No entreguem Montenegro ("Ne damo Crnu Goru"),[2][3] donant suport a l'Església Ortodoxa Sèrbia a Montenegro durant el conflicte per les noves regulacions legals.[4] Posteriorment, aquest mateix any, es va convertir en el líder de la llista electoral d'una àmplia oposició als socialistes governants, a través de la coalició electoral "Pel Futur de Montenegro" ("Za Budućnost CRnE Gore") (agrupació prosèrbia i prorussa), i fou elegit com a Primer Ministre de Montenegro a les eleccions parlamentàries de l'agost del 2020.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Zdravko Krivokapic». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Ko je Zdravko Krivokapić, čovek koji će “izaći na crtu” Đukanovićevom DPS-u». Nedeljnik, 01-08-2020 [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Osnovana organizacija “Ne damo Crnu Goru”». BocaNews, 11-07-2020 [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Montenegro voters face choice between pro-EU ruling party and pro-Russian opposition 64 shares». France24, 30-08-2020 [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «El opositor Zdravko Krivokapic, nuevo primer ministro de Montenegro». Europa Press, 04-12-2020 [Consulta: 17 desembre 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
