Zamindar
Zamindar (ज़मींदार zamīndār, urdú: زمیندار zamīndār, nagari oriental: জমিদার jomidar) fou un títol a l'Índia a partir del segle XVI i fins al segle XX. Era el titular d'un zamindari.
Història
[modifica]Durant el període de l'Índia Britànica el zamindari estava constituït per terra de domini públic posada o deixada sota el control d'un terratinent (anomenat zamindar) encarregat de la recaptació i l'administració diària, però subjecte a les lleis generals britàniques i (amb algunes excepcions menors) sense jurisdicció judicial. El zamindari més gran era el de Burdwan.
Els zamindars eren en general força rics i recaptaven dels pagesos pagant una renda fixada al govern britànic; només una minoria utilitzava els excessos de recaptació per millorar la sort dels seus pagesos. Inicialment era un funcionari de l'Imperi Mogol l'encarregat de cobrar les taxes als pagesos.[1]
El nom derivava del persa zamin ("terra") i dar ("posseïdor").
Els sistema zamindari van aprofitar l'estructura preexistent i les terres zamindaris eren aquelles en què un zamindar recaptava, però va tendir a assegurar la recaptació en benefici propi a mesura que el poder imperial va entrar en decadència. Durant el període mongol es considerava igual zamindar a un petit propietari o a un gran terratinent però sempre eren considerats funcionaris encarregat de la recaptació sobre altres pagesos inferiors. El càrrec era hereditari però l'estat no era propietat sinó concessió; els zamindars mogols tenien poders judicials. La institució fou heretada pels britànics.
Variants del títol són:
- Wadera a Sind
- Jagirdar a Maharashtra
- Chaudhary, Lambardar, Sardar i Malik al Panjab
Sota els britànics alguns zamindars van tenir atribuïdes funcions judicials que progressivament van desaparèixer, i la seva renda fou fixada. Els zamindars disposaven d'autoritat i poder de recaptació sobre els seus arrendataris o subarrendataris, que anaven entre uns quants i milers. L'impagament de la renda fixada als britànics, basat en la llei imperial, suposava la pèrdua del dret a les terres. El zamindar més important era el de Burdwan que tenia el títol de maharajà. Altres zamindars destacats eren el de Darbhanga, el de Bettiah i el de Dumraon.[2] Les seves cases eren generalment palaus.
Els zamindaris foren abolits a l'Índia el 1953 i en un termini fixat després de l'aprovació, les terres van haver de ser entregades a l'estat. A Bangladesh els zamindaris foren abolits un any després de la independència. Els zamindaris van restar al Pakistan.
Notes
[modifica]- ↑ Irfan Habib, 1963. The Agrarian System of Mughal India, 1526-1707, Oxford University Press, (2nd rev. ed. 2000) ISBN 0195623290
- ↑ Lives of the Indian Princes by Charles Allen & Sharada Dwivedi; Crown Publishers, Inc – New York 1985 ISBN 0517556898
Referències
[modifica]- Charles Allen & Sharada Dwivedi, Lives of the Indian Princes, Crown Publishers, Inc – Nova York 1985 ISBN 0517556898
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Sharif M. Shuja, "Feudalism: root cause of Pakistan's malaise", National Civic Council (NCC) News Weekly (Australia) (25 March 2000). Arxivat 10 de febrer 2006 a Wayback Machine.
- Asian Human Rights Commission, "Pakistan human rights impeded by military, feudal leaders", Press Release AHRC-PL-108-Pakistan-2004
- Zamindar Newspaper per Maulana Zafar Ali khan
- Prínceps i zamindaris
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
