Zakros
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sitia (Grècia) | |||
| Localització | Creta | |||
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Zakros (en grec: Ζάκρος), Zakro o Kato Zakro, és un jaciment arqueològic que es troba a la costa est de l'illa de Creta.[1] Es creu que va poder haver estat un dels quatre centres administratius principals de la civilització minoica. El seu protegit port i la localització li proporcionen un lloc estratègic molt important per al comerç a l'est.
El palau de Zakro va ser construït originàriament al voltant del 1900 aC, reconstruït al voltant 1600 aC[2] i va ser destruït al voltant 1450 aC junt amb els altres centres principals de la civilització minoica.[1]
Va ser l'arqueòleg grec Nikólaos Platon –aleshores director del Museu de l'Acròpoli d'Atenes– el 1961, qui va descobrir per complet aquesta ciutat minoica junt amb el seu palau;[2] anteriorment també havien estat excavant a les proximitats arqueòlegs anglesos com el famós arqueòleg Arthur Evans, però aquest no hi va trobar res. L'estructura és molt semblant a la dels altres palaus minoics: pati central envoltat pels edificis que acollien les cambres privades i els magatzems. L'entrada principal se situa en l'ala est, reservada per als allotjaments reials i estava connectada al port. L'ala oest estava ocupada pels edificis religiosos, a l'ala nord els magatzems i a la zona sud els artesans. Per la situació de Zakros i les restes trobades, es demostra que era un important centre en el comerç amb l'Àsia Menor i Egipte.
Restes trobades
Sembla evident, per les excavacions que s'estan portant a terme, que en desplomar-se la construcció, a causa d'un incendi (prop el 1425 aC), molts objectes van quedar-ne sota i no ha estat fins a l'arribada dels arqueòlegs grecs que es van trobar. Entre les restes trobades, cal destacar rics i variats frescs pintats que es van recuperant a poc a poc. A més a més, s'han trobat alguna esplèndida representació femenina de finíssima cintura, grans pits i exagerat escot a l'estil de les conegudes pintures i esmalts trobats al palau de Cnossos. També s'han trobat vasos de pedra tallats amb magnificència i delicadesa; s'han recuperat més de 50 vasos. A tot això cal sumar una gran quantitat de tauletes d'argila de lineal A.[3] [2]
-
Petit rython (gerra de libacions) de cristall trobat a Zakros -
Ànfora ritual de Zakros -
Lingot de coure de Zakros
Parts del Palau
- Carrer del Port
- Entrada principal
- Pati petit
- Estany lustral
- Pati amb piscina subterrània
- Manantial
- Font monumental
- Sales de recepció
- Pati central (30 x 12 metres)[4]
- Vestíbul
- Sala de cerimònies
- Sala de banquets
- Santuari
- Ofrenes votives
- Arxiu
- Botigues
- Rebosts i cellers
- Cuina i sala de banquets
- Botigues
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Zakros» (en anglès). Ancient-Greece.org. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Almagro Basch, Martín. «El nuevo palacio minoico de Zakro y las escrituras lineales A y B» (en castellà), 1965. [Consulta: 7 gener 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Jan G. P. Best and Fred Woudhuizen, Lost Languages from the Mediterranean, 1989, Brill Archive ISBN 90-04-08934-9
- ↑ «Zakros» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2014].
Bibliografia
- Nikólaos Platon (1971). Zakros: The Discovery of a Lost Palace of Ancient Crete. Scribner. Scribner. ISBN 0684311038 (anglès).
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
