Xoixons orientals

Cap Washakie
Tipus	ètnia i Tribu reconeguda federalment
Llengua	Xoixon,[1] Anglès
Religió	Native American Church, religió tradicional tribal, Mormonisme, Sun Dance[2]
Part de	Xoixon
Grups relacionats	altres xoixons.
Geografia
Estat	Estats Units d'Amèrica
Regions amb poblacions significatives
EUA ( Wyoming, Utah)
Lloc web	easternshoshone.org

Els xoixons orientals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a Wyoming i al límit nord-oest de Utah. Vivien a les muntanyes Rocoses quan foren visitats el 1805 per l'expedició de Lewis i Clark i adoptaren el cavall i la Cultura de les grans planúries americanes.^[3]

Els xoixons orientals actualment es troben principalment assentats a la reserva índia Wind River a Wyoming, després que el seu cap Washakie signés el tractat de Fort Bridger en 1868.^[4]

Els xoixons orientals parlen el xoixon, una llengua numic central de la família lingüística uto-asteca. És parlat a la reserva índia Wind River.^[1]

Les bandes dels xoixons rebien el seu nom o bé per la seva llar geogràfica o per la seva font primària d'alimentació.

• Kuccuntikka (Guchundeka', menjadors de búfals)^[2][5]
• Tukkutikka (Tukudeka, menjadors de muflons), més tard units als xoixons septentrionals^[5]
• Boho'inee (Pohoini, Pohogwe, gent de l'herba de sàlvia, gent de l'artemisa)^[2][5]

• Banda nord-oest de la Nació Xoixon de Utah (Washakie)
• Tribu Xoixon de la reserva índia Wind River, Wyoming

• Fort Washakie^[4]
• Wind River, Wyoming^[4]
• Crowheart^[4]

• Washakie (c. 1798–1900), cabdill i diplomàtic

• Shimkin, Demitri B. "Eastern Shoshone." Warren L. d'Azevedo, volume editor. Handbook of North American Indians: Great Basin, Volume 11. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986: 308–335. ISBN 978-0-16-004581-3

Primeres Nacions d'Alberta
Àrees culturals	Planes Subàrtic
Confederacions històriques	Confederació Blackfoot Confederació de Ferro
Tractats Numerats	Tractat 6 (Alberta Central, 1876) Tractat 7 (Alberta Meridional, 1877) Tractat 8 (Alberta Septentrional, 1899)
Grups etnoculturals i llengües	Històricament Xoixons orientals / Sosoni llengua Kootenay / Ktunaxa llengua Gros Ventre / A'aninin llengua Actuals Beaver / Daneẕaa llengua Blackfoot / Niitsítapi (llengua) Chipewyan / Denésoliné llengua Crees de les planures / Paskwāwiyiniwak (llengua) Sarcee / Tsuu T'ina llengua Saulteaux / Nakawē (llengua) Slavey / Dene Tha' llengua Stoney / Nakoda o Nakota (llengua) Crees dels boscos/ Sakāwithiniwak llengua
Govern de les Primeres Nacions (banda)	Alexander Alexis Athabasca Chipewyan Bearspaw Beaver Beaver Lake Cree Bigstone Cree Chiniki Chipewyan Prairie Cold Lake Dene Tha' Driftpile Duncan's Enoch Cree Ermineskin Cree Fort McKay Fort McMurray Frog Lake Heart Lake Horse Lake Kainai Kapawe'no Kehewin Cree Little Red River Cree Loon River Louis Bull Lubicon Lake Mikisew Cree Montana O'Chiese Paul Piikani Saddle Lake Samson Cree Sawridge Siksika Smith's Landing Sturgeon Lake Sucker Creek Sunchild Swan River Tallcree Tsuu T'ina Wesley Whitefish Lake (Atikameg) Whitefish Lake (Goodfish) Woodland Cree
Consells Tribals i Regionals	Consell Tribal Athabasca Confederació de Primeres Nacions del Tractat 6 Administració Quatre Nacions Consell Tribal Kee Tas Kee Now Consell Regional Indi Lesser Slave Lake Consell Tribal North Peace Primeres Naciona d'Alberta del Tractat 8 Tractat 7 Management Corporation Consell Tribal Western Cree Consell Tribal Yellowhead
Primera Nació Acho Dene Koe (reclamació de terra, basat a NWT) Nació Cree Onion Lake (part de reserva, la major part a SK) Kelly Lake (reclamació de terra, no reconeguda, basada a BC) Michel Band (banda no reconeguda) Papaschase (banda no reconeguda) Llista de reserves índies d'Alberta Métis a Alberta