Xiprer del Sàhara

Cupressus dupreziana
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN	30325
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Gènere	Cupressus
Espècie	Cupressus dupreziana A. Camus, 1926
Distribució

El xiprer del Sàhara (o tarout, nom tuareg local; nom científic: Cupressus dupreziana) és una espècie de conífera molt rara, inclosa en la llista d'espècies amenaçades. Creix entre els 1.000 i els 2.000 metres d'altitud a l'altiplà de Tassili n'Ajjer, en la part central del desert del Sàhara (sud-est d'Algèria). Rep el seu nom pel seu descobridor en el món de la ciència, el capità Duprez, comandant de la guarnició francesa estacionada a l'oasi de Djanet. La seva classificació científica, i en conseqüència el seu nom científic, han estat discutits. L'últim nom proposat Tassilicyparis dupreziana (A. Camus) A. V. Bobrov & Melikyan, 2006.

Forma una única població de 233 exemplars, distribuïda en 200 quilòmetres quadrats. La majoria d'aquesta població és molt vella, per sobre dels 2.200 anys, amb molt poca regeneració a causa de la progressiva desertització del Sàhara. La pluja a l'àrea és de només 30 mm a l'any. Amb exemplars alts de 22 metres, el més gran n'és el Tin-Balalan, amb una circumferència de 12 metres.

L'espècie es diferencia del xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) pel seu fullatge molt més blau, amb una taca de resina a cada fulla. També té els cons més petits, llargs de només 1,5-2,5 cm. El xiprer del Marroc (Cupressus atlantica) és més similar, i alguns autors el consideren una variant del duprezia (C. dupreziana var. atlantica). Les llargues arrels del xiprer del Sàhara li permeten de cercar aigua a molta distància; però, en ser molt poc fondes, fan que l'arbre estigui amenaçat per les infreqüents -però ocasionals- pluges torrencials.

Probablement, com a conseqüència dels seu aïllament i baixa població, aquest xiprer ha evolucionat fins a obtenir un sistema reproductiu únic, l'apomixi masculina, en què les llavors es desenvolupen enterament a partir del contingut genètic del pol·len. No hi ha aportació genètica de la mare, que només els proporciona el nodriment (Pichot i cols., 2000); això permet que aquesta espècie n'empri una altra per a produir llavors, que seran idèntiques al dupreziana (en forma amb punts de coincidència amb el paper instrumental d'una mare de lloguer). El xiprer del Marroc, tot i la semblança, no té aquesta qualitat. Malauradament, només un deu per cent de les llavors del xiprer del Sàhara produeixen embrions viables a causa de la seva meiosi erràtica, que produeix tant de pol·len viable amb cèl·lules diploides (= amb dos parells de jocs de cromosomes), com d'inviable (amb quatre, un o cap joc).

El xiprer del Sàhara es cultiva en llocs del sud i l'oest d'Europa, en part per garantir la supervivència de les espècies, però també com a arbre purament ornamental. A Canberra (Austràlia), s'està constituint un Arboretum internacional que contindrà boscos d'espècies rares i amenaçades d'arreu del món; un d'aquests estarà dedicat al Cupressus dupreziana i es preveia que se'n plantessin 1.300 exemplars a les darreries del 2007.

• FAO Forestry Department Databook on endangered tree and shrub species and their provenances Rome: FAO, 1986.
• C.Pichot, B.Fady, I.Hochu Lack of mother tree alleles in zymograms of Cupressus dupreziana A. Camus embryos, article a Ann. For. Sci. 57 (2000) 17–22 Article (pdf file) Arxivat 2004-11-16 a Wayback Machine..
• C.Pichot, M. El Maátaoui, S.Raddi, P. Raddi Surrogate mother for endangered Cupressus, article a Nature 412 (2001) 39.

• Fotografies (anglès)
• Fotografies dels xiprers en el seu medi natural (francès)
• Descripció i mesures propostes per a la pervivència de l'espècie (anglès)(castellà)(francès)
• Un cyprès nouveau du Tassili, l'article original del 1926 d'Aimée Camus (francès)