Xela Arias

Biografia
Naixement	(gl) Xela Arias Castaño 4 març 1962 Lugo (Galícia)
Mort	2 novembre 2003 (41 anys) Vigo (Pontevedra)
Sepultura	cementiri de Pereiró
Formació	Universitat de Vigo - filologia hispànica Col·legi Fingoy
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	poetessa, escriptora, traductora
Activitat	1986 - 2003
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables (1996) Darío a diario
Família
Cònjuge	Xulio Gil Rodríguez (1992–2002)
Pare	Valentín Arias
Premis (2021)  Dia de les Lletres Gallegues (2019)  Dia de les Gallegues a les Lletres (2004)  Plácido Castro Translation Award (en) , per l'obra Petits poemes en prosa (1994)  Premio Ramón Cabanillas de Tradución (gl) , per l'obra L'últim mohicà
Signatura

Xela Arias Castaño (Sarria, Lugo, 4 de març de 1962 - Vigo, 2 de novembre de 2003)^[1] va ser una poetessa i traductora gallega a més d'editora i professora de gallec. Va estar vinculada a Edicions Xerais de Galicia.

Després de ser proposada en diverses ocasions, el 2020 la Real Academia Galega va acordar dedicar-li el Dia de les Lletres Gallegues de 2021.^[2] Va ser la cinquena dona homenatjada en 58 edicions.

Xela Arias va néixer a la família formada per l'escriptor Valentín Arias López i Amparo Castaño López. Tot i que el seu naixement es va dur a terme al sanatori Alonso-Pimentel de Lugo, els seus pares el van inscriure a Sarria i la seva filla va rebre el nom de Maria de los Ángeles. L'autora va canviar el seu nom pel de Maria dos Anxos el 1984, tot i que tothom la coneixia pel diminutiu Xela des dels sis anys. Finalment el 1995 va rebre l'autorització judicial per canviar el seu nom pel de Xela.^[3]

Xela Arias va ser criada en gallec ^[4] i va estudiar a la Granxa de Barreiros, al Colexio Fingoi de Lugo entre els quatre i els set anys. El 1969 la família va deixar la ciutat lucense per mudar-se a Vigo perquè el pare havia estat destinat com a mestre de l'escola de Moledo,a la parròquia de Sàrdoma. Al seu nou destí l'escriptora va guanyar el seu primer premi literari per l'obra «A fraga dos paxaros e a fraga leopardicia».^[5] Estudiant COU va abandonar els seus estudis i va començar a treballar a Edicións Xerais de Galicia des del seu naixement el 1979, primer com a oficinista, després en creació i recerca i de 1990 a 1996 com a correctora d'estil i editora.^[6]

Des de 1980 va publicar a diversos diaris i revistes com ara A Nosa Terra, Diario 16 de Galicia, Faro de Vigo, Jornal de Notícias do Porto, Dorna, Tintimán, Carel o Katarsis. També va col·laborar amb publicacions com ara Festa da Palabra Silenciada, Luzes de Galiza o Boletín Galego de Literatura i va formar part del consell de redacció de Viceversa, revista galega de traducción.^[7]

A l'estiu de 1992 es va casa amb el fotògraf i matemàtic ourensà Xulio Gil (n. 1957) amb el qual va tenir el seu únic fill, Dario, l'any 1994. El 1992 el matrimoni es va separar.^[8]

Al curs 1999 - 2000 va començar a treballar com a professora d'educació secundària de gallec i castellà als instituts Terra de Xallas (Santa Comba), Paralaia (Moaña), Valle-Inclán (Pontevedra), Xelmírez II (Santiago de Compostel·la) i Valadares II (Vigo). Els anys següents va ser docent a Chapela (Redondela), A Sagriña (A Guarda) i a l'IES Álvaro Cunqueiro (Vigo).^[2]

El novembre de 2003 Xela Arias va morir amb quaranta-un anys d'edat a causa d'un atac de cor mentre estava hospitalitzada a Vigo.^[9]

• Non te amola!, publicat en 2021 amb 7 il·lustracions de Bea Gregores, Consello da Cultura Galega, ISBN 978-84-17802-30-1, edició no venal.^[10]
• Non te amola!, publicat en 2021 amb il·lustracions de Luz Beloso, a la col·lecció Libros para Compartir de Galaxia, ISBN 978-84-9151-604-0.^[11]

• Denuncia do equilibrio (1986). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-233-X.^[12]
• Lili sen pistolas (1986). Obra inédita.^[13]
• Tigres coma cabalos (1990). Xerais; con fotos de Xulio Gil. ISBN 84-7507-449-9.^[14][15]
• Darío a diario (1996). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-8302-080-7.
• Intempériome (xullo de 2003). Espiral Maior. ISBN 84-95625-70-9.
• Maldito lindo (obra inédita).^[16]
• Xela Arias. Poesía reunida (1982-2004) (2018). Xerais. ISBN 978-84-9121-428-1.^[17]

• Cancións (2021) amb Desertores. Xerais. ISBN 978-84-1110-038-0.^[18] Pròleg de Teresa Cuíñas.
• Pino, Clara; Vidal, Pablo (2021). Xela. Conté els poemes Irás dirás virás, Non me conteño, Borracho, Teremos, terás e Trouxen augamel para agasallarte. Amb la col·laboració de la Xunta de Galicia, a través de Política Lingüística.^[19]

• (Cabalum): Caballum, de Carlos Oroza (1983).
• (El bosque animado): O bosque animado, de Wenceslao Fernández Flórez (1987, Xerais), ISBN 978-84-9914-021-6.
• (Los Corredoiras): Os Corredoiras, de Juan Farias (1990, SM), ISBN 84-348-3078-7.
• El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha): O enxeñoso fidalgo don Quixote da Mancha, de Cervantes, amb Valentín Arias, Xosefa S. Fernández, A. Palacio Sánchez, Xavier Senín i Xesús Senín (1990, Xuntanza).
• A cantiga de amor, de Vicenç Beltran Pepió (1995, Xerais), ISBN 84-7507-943-1^[20]
• Relatos, de Gloria Pampillo (2002, Biblioteca Virtual de Literatura Universal en Galego).

• (Amor de Perdição): Amor de perdición, de Camilo Castelo Branco (1986, Xerais), ISBN 978-84-7507-236-4, Premio de Tradução Sociedade da Língua Portuguesa.^[7]
• (O Gato Malhado e a Andorinha Sinhá): O Gato Gaiado e a Andoriña Señá: Unha Historia de Amor, de Jorge Amado (1986, Xerais), ISBN 84-7507-226-7
• (Rosa, Minha Irmã Rosa): Rosa, miña irmá Rosa, de Alice Vieira (1990, SM), ISBN 84-348-3120-1.
• (Caminhando sobre as águas): Camiñando sobre as augas, de José Viale Moutinho (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-733-8.

• (Fabled Cities, Princes and Jinn from Arab Myths and Legends): Cidades fantásticas, príncipes e xinns da mitoloxía e as lendas árabes, de Khairat Al-Saleh, amb Valentín Arias (1986, Xerais), ISBN 84-7507-211-9.
• (The Witches): As bruxas, de Roald Dahl, amb Lidia Iglesias Izquierdo (1989, Xerais), ISBN 978-84-9782-499-6.
• (Dubliners): Dublineses, de James Joyce, amb Débora Ramonde i Rafael Ferradás (1990, Xerais).^[21]
• (The Last of the Mohicans: A Narrative of 1757): O derradeiro dos mohicanos, de James Fenimore Cooper (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-768-0. Premi Ramón Cabanillas.
• Drácula, de Bram Stoker (2000, Xerais), ISBN 978-84-8302-469-0.
• (Black Venus): Venus Negra, d'Angela Carter, en col·laboració amb Xabier Muguerza Martínez (2001, Xerais), ISBN 978-84-8302-702-8.
• (Wide Sargasso Sea): Ancho mar de sargazos, de Jean Rhys, inconclusa.^[22]

• (Favole al telefono): Contos ó teléfono, de Gianni Rodari (1986, Editorial Juventud), ISBN 84-261-2213-2.

• (Belledonne kamer 16: een dagboek uit het verzet) Belledonne, habitación 16, d'Auke de Vries (1990, SM), ISBN 978-84-348-0923-9.
• Els còmics de Franka, de Henk Kuijpers, amb María Xesús Lameiro (1990-1992, Xerais)^[23]
• (Briefgeheim ): A carta en clave de Jan Terlouw (1995, SM), ISBN 84-348-4538-5.

• (Le Spleen de Paris): O Spleen de París de Charles Baudelaire (Bivir), Premi de Traducció Plácido Castro 2004 (pòstum).

El 2014 va ser proposada per Ramón Lorenzo, Antón Santamarina i Xosé Fernández Ferreiro com a autora per homenatjar el Dia de les Lletres Gallegues de l'any 2015. Els altres candidats van ser Ricardo Carvalho Calero, Celestino Fernández de la Vega, Manuel María i Filgueira Valverde. Finalment va ser escollit aquest últim.^[24]

L'any següent, el 2015, va tornar a ser proposada pel Dia de les Lletres Gallegues de 2016 al costat de Carballo Calero i de Manuel María, que va ser l'escollit per la Real Academia Galega.^[25][26]

L'anunci de que el Dia de les Lletres Gallegues es dedicaria a Xela Arias es va fer al desembre de 2020 a causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Aquest fet va ser valorat per alguns com una dificultat per a l'organització de la celebració.^[27] En consonància amb aquest homenatge el Colectiu Egeria va organitzar a Lugo l'exposició Aquela nena de Sarria ^[28]i la Xunta de Galicia l'exposició itinerat Asinamos ser libres.^[29]

El grup musical A banda da Loba va fer-li un homenatge amb la publicació del disc Hasme oír, en el qual van posar música a alguns dels seus poemes.^[30]

El 2019 la plataforma A Sega li va dedicar el Dia de les Gallegues a les Lletres amb diversos actes al monte do Castro de Vigo, entre els quals un itinerari imaginari per la seva vida a càrrec de Susana Aríns.^[31]

• Revistas de la UCM
• «Galícia celebra Xela Arias, la seva poetessa trencadora». [Consulta: 17 maig 2021].