Per a altres significats, vegeu «Xeic!».

Xeic

Tipus	títol honorífic i prefix

Xeic —de l'àrab شيخ, xayẖ, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat. A l'origen el mot volia dir simplement ‘home vell', fins que es va començar a utilitzar per a designar el cap d'una tribu beduïna a la península Aràbiga.

És un terme equivalent al títol tuareg i amazic amghar, que significa ‘home gran' (per edat o poder); es dona a un cap que serveix d'enllaç entre la tribu i l'amenokal. En alguns grups amazics, principalment a la Cabília, l'amghar és el cap de l'assemblea de notables; entre alguns grups amazics del Marroc el cap de l'assemblea o jamaa s'anomena muqàddam i l'amghar és el que té el poder per la força i no per elecció.

A la regió del golf Pèrsic aquest tractament es fa servir per a referir-se a persones prominents, generalment alts càrrecs polítics o homes de negocis (de fet, en l'opinió pública occidental, aquest títol es relaciona quasi exclusivament amb els potentats del petroli). Va ser utilitzat com a títol oficial pels monarques del Kuwait fins que aquest estat va ingressar a la Lliga Àrab el 1961 i va adoptar la denominació d'emirat (els seus dirigents llavors passaren a ser designats com a emirs o prínceps).

En l'islam amb freqüència designa de manera genèrica els homes versats en religió (com un equivalent d'ulema o alfaquí). En una confraria sufí, el xeic és el mestre espiritual o el títol respectuós donat a un sant. Els àrabs cristians també solen usar-lo de la mateixa manera. Els grans caps religiosos o líders de confraries utilitzen sovint xeic (xaykh) com afegit al seu nom per indicar aquesta distinció.

El mot també s'empra com a simple tractament de cortesia dirigit a les persones grans; seria l'equivalent del terme català avi, sense cap connotació de parentiu amb el qui parla. No obstant això, aquest ús és delicat, ja que en determinats contextos pot utilitzar-se per a fer veure a algú que és vell o que ho sembla.

En molts llocs (tant del món àrab com de països musulmans no àrabs) ha esdevingut nom propi, Xaykh. A l'Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les formes Cheïkh, Sékou o Cheikou, escrites «a la francesa».

Encara que no sigui massa corrent, el mot també es fa servir al femení (شيخة, xayẖa) per a referir-se a la muller o a la filla d'un xeic o, en els països àrabs, a les dones riques. En el sufisme designa el mateix xeic (mestre o guia), ja que aquest càrrec pot ser ocupat per dones.^{[cal citació]}

• Enciclopèdia de l'Islam, IX, 410

Sufisme
Conceptes	tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu)
Pràctiques	zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants)
Confraries	akhis  · alevis  · ammariyya  · aixrafiyya  · bayramiyya  · bayyumiyya  · hansaliyya  · haririyya  · hazmiriyyun  · hurufiyya (nuktawiyya  · kizilbaix  · bektashiyya)  · issawa  · karramiyya  · khalwatiyya (marwaniyya  · sunbuliyya  · şabaniye  · xadhiliyya (madaniyya  · nasiriyya)  · xamsiyya  · usxakiyya)  · khatmiyya  · mawlawiyya  · muridiyya  · naqxbandiyya (xattariyya)  · nimat Allahiyya  · parsaiyya  · qadiriyya  · qalandarí  · rahmaniyya  · rifaiyya  · salihiyya  · sanusiyya  · suhrawardiyya  · tijaniyya  · wazzaniyya  · xarkawa  · yasawiyya  · ziyaniyya
Sufís destacables	Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí Fundadors de turuq: Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí • Abu-l-Abbàs al-Mursí • Àhmad ibn Atà-Al·lah • Burhan-ad-Din ad-Dassuqí • Rumi • Alà-ad-Dawla as-Simnaní • Alí al-Hamdaní • Muhàmmad Nurbakhx • Xah Nimatul·lah Walí • Abd-Al·lah al-Jafí • Bahà-ad-Din Naqxband • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Ibn Abbad ar-Rundí • al-Jazulí • Àhmad az-Zarruq
Altres nocions	Música • literatura • dervix • faquir • xeic • pir • futuwwa (confraries de guerrers) • ràbita • zàuiya • Nasreddín