Vocal tancada central arrodonida
| ʉ | |||
|---|---|---|---|
| ü | |||
| Número AFI | 318 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ʉ | ||
| Unicode (hex) | U+0289 | ||
| X-SAMPA | } | ||
| Kirshenbaum | u" | ||
| Braille |   | ||
| |||
| So | |||
.svg)
La vocal tancada central arrodonida o vocal central alta arrodonida, és un tipus de vocal usat en algunes llengües parlades. El símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) que representa aquest so és ʉ, i el símbol equivalent X-SAMPA és }. Tant el símbol com el so són referits comunament com a «u barrada».
L'AFI prefereix termes com «tancat» o «obert» per a vocals, i el nom d'aquest article segueix aquesta preferència. Tot i així, un nombre gran de lingüistes, potser la majoria, prefereix termes com «alt» o «baix».
La major part de les llengües aquesta vocal arrodonida es pronuncia amb llavis protuberants (endolabial). Tot i així, en alguns pocs casos els llavis es comprimeixen (exolabial).
Hi ha també en algunes llengües una vocal quasitancada central arrodonida.
Vocal tancada central amb llavis arrodonits
[modifica]Característiques
[modifica]| Triangle vocàlic de l'AFI | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides | |||||||||||||||||||
- L'alçada vocal és tancada, també anomenada alta, cosa que significa que la llengua es posiciona el més a prop possible del sostre de la boca sense crear una constricció que es pugui classificar com a consonant.
- La posterioritat de la vocal és central, cosa que significa que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal anterior i una vocal posterior.
- El seu arrodoniment és no comprimit, cosa que significa que els racons dels llavis s'junten i les superfícies internes s'exposen.
Presència
[modifica]El català no disposa del so de la vocal tancada central arrodonida.[1] Les llengües que utilitzen aquest so son:
| Llengua | Paraula | AFI | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Armeni | Alguns dialectes de l'armeni oriental[2] | յուղ | [jʉʁ] | «oli» | Alòfon de /u/ després de /j/ |
| Amazic | Ayt Seghrouchen[3] | ? | [lːæjˈɡːʉɾ] | «ell va» | Alòfon /u/ després de consonants velars. |
| Anglès | Anglès australià[4] | choose | [t͡ʃʉːz] | «escollir» | A l'anglès australià és una vocal anterior [ʉ̟ː]. A l'anglès cockney i de l'estuari és freqüentment un diftong [ʊʉ̯~əʉ̯]. A Escòcia i l'anglès scouse pot ser més anterior, mentre que a l'anglès geordie pot ser més posterior. La longitud exacta varia també entre els dialects. Vegeu Fonologia de l'anglès australià i Fonologia de l'anglès. |
| Anglès de l'Atlàntic mitjà[5] | |||||
| Anglès cockney[6] | |||||
| Anglès irlandès | |||||
| Anglès de l'estuari[7] | |||||
| Pronunciació rebuda[8] | |||||
| Anglès de Nova Zelanda[9] | |||||
| Anglès de Norfolk[10] | |||||
| Anglès escocès[11] | |||||
| Anglès scouse[12] | |||||
| Alguns parlants de l'Anglès geordie[13] | |||||
| Anglès de Sud-àfrica[14] | |||||
| Anglès del Sud dels Estats Units[15] | |||||
| Anglès irlandès[16] | Alòfon llarg de /u/. Vegeu Fonologia anglesa | ||||
| Anglès del Canadà | about | [əˈbɛʉt] | «a propòsit de» | Increment vocal canadenc. [əˈbʌʊt] baixa és més comú a l'oest. | |
| Gaèlic irlandès | Irlandès de Munster[17] | ciúin | [cʉ̠ːnʲ] | «silenciós» | Una mica replegada ;[17] alòfon de /u/ entre consonants esveltes.[17] Vegeu fonologia irlandesa. |
| Irlandès de l'Ulster[18] | úllaí | [ʉ̠ɫ̪i] | «pomes» | Una mica replegada;[18] pot transcriure's com /u/.[19] | |
| Polonès | judzić | [ˈjʉd͡ʑi̝t͡ɕ] | «pondre» | Alòfon de /u/ entre consonants palatalitzades. Vegeu fonologia polonesa. | |
| Rus[20] | кюрий | [ˈkʲʉrʲɪj] | «curi» | Alon of /u/ entre consonants palatalitzades. Vegeu fonologia russa. | |
| Frisó occidental | drúf | [drʉːf] | «raïm» | Es transcriu generalment com /yː/. | |
Vocal tancada central amb llavis arrodonits
[modifica]Com que no hi ha un diacrític oficial per a arrodoniment a l'AFI, el diacrític d'obertura de llavis ͍ s'usarà aquí per a la vocal arrodonidaʉ com a símbol ad hoc. Altres possibles transcripcions són ɨ͡β̞ ([ɨ] i compressió labial simultanis) i ɨᵝ ([ɨ] modificat amb compressió labial.
Característiques
[modifica]- L'alçada vocal és tancada, també anomenada alta, cosa que significa que la llengua es posiciona el més a prop possible del sostre de la boca sense crear una constricció que es pugui classificar com a consonant.
- La posterioritat de la vocal és central, cosa que significa que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal anterior i una vocal posterior.
- El seu arrodoniment és comprimit, cosa que significa que els marges dels llavis són tensos i s'ajunten de manera que les superfícies internes no se superposin.
Presència
[modifica]Aquesta vocal es transcriu generalment amb ʉ. També apareix en dos dialectes del suec, però vegeu també Vocal tancada anterior arrodonida. Les volcals tancades posteriors del noruec i del suec també són arrodonides. Vegeu Vocal tancada posterior arrodonida.
| Llengua | Parula | AFI | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Noruec[21] | hus | [hʉ͍ːs] | «casa» | Vegeu Fonologia noruega. | |
| Suec | ful | [fʉ͍ːl] | «lleig» | Vegeu Fonologia sueca. | |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rafel, 1999.
- ↑ Dum-Tragut (2009:14)
- ↑ Abdel-Massih (1971:20), específicament el dialecte ayt dghrouchen.
- ↑ Harrington, Cox i Evans (1997)
- ↑ «North American English Dialects» (en anglès) p. 12.
- ↑ Matthews (1938:78)
- ↑ Przedlacka (2001:42)
- ↑ «Received Pronunciation Phonology» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 27 abril 2015].
- ↑ Mannell, Cox i Harrington (2009)
- ↑ Lodge (2009:168)
- ↑ Scobbie, Gordeeva i Matthews (2006:7)
- ↑ Watson (2007:357)
- ↑ Watt i Allen (2003:269)
- ↑ Lass (2002:116)
- ↑ Labov, Ash i Boberg (2006:?)
- ↑ «Irish English and Ulster English» (en anglès) p. 6.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Ó Sé (2000)
- ↑ 18,0 18,1 Ní Chasaide (1999:114)
- ↑ Ní Chasaide (1999)
- ↑ Jones i Ward (1969:67–68)
- ↑ Kristoffersen (2000:15)
Bibliografia
[modifica]- Abdel-Massih, Ernest T. A Reference Grammar of Tamazight. Ann Arbor: University of Michigan, 1971.
- Dum-Tragut, Jasmine. Armenian: Modern Eastern Armenian. John Benjamins Publishing Company, 2009.
- Harrington, J.; Cox, F.; Evans, Z. «An acoustic phonetic study of broad, general, and cultivated Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 17, 1997, p. 155–184. DOI: 10.1080/07268609708599550.
- Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
- Kristoffersen, Gjert. The Phonology of Norwegian. Oxford University Press, 2000.
- Lass, Roger. «South African English». A: Language in South Africa. Cambridge University Press, 2002. ISBN 9780521791052.
- Lodge, Ken. A Critical Introduction to Phonetics, 2009. ISBN 978-0-8264-8873-2.
- Mannell, R.; Cox, F.; Harrington, J. An Introduction to Phonetics and Phonology. Macquarie University, 2009.
- Matthews, William. Cockney, Past and Present: a Short History of the Dialect of London. Gale Research Company, 1938.
- Ní Chasaide, Ailbhe. «Irish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 111–16. ISBN 0-521-63751-1.
- Gaeilge Chorca Dhuibhne (en irlandès). Institiúid Teangeolaíochta Éireann, 2000. ISBN 0-946452-97-0.
- Przedlacka, Joanna «Estuary English and RP: Some Recent Findings». Studia Anglica Posnaniensia, 36, 2001, p. 35–50.
- Rafel, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional (
PDF). Institut d'Estudis Catalans - Secció de filologia, 1999. ISBN 84-7283-446-8. - Scobbie, James M; Gordeeva, Olga B.; Matthews, Benjamin. Acquisition of Scottish English Phonology: an overview. QMU Speech Science Research Centre Working Papers, 2006.
- Watson, Kevin «Liverpool English». Journal of the International Phonetic Association, 37, 3, 2007, p. 351–360. DOI: 10.1017/s0025100307003180.
- Watt, Dominic; Allen, William «Tyneside English». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 267–271. DOI: 10.1017/S0025100303001397.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
