Vèrtebra cervical

Posició de les vèrtebres cervicals humanes (en vermell). Es compon de 7 ossos, de dalt a baix, C1, C2, C3, ... C7.
Una vèrtebra cervical humana
Detalls
Llatí	Vertebrae cervicales
Part de	bones of vertebral column (en)
Identificadors
TA	A02.2.02.001
FMA	9915  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.97
EB Online	science/cervical-vertebra
Termes anatòmics dels ossos

Les vèrtebres cervicals són les vèrtebres que se situen en el coll, entre el crani i les vèrtebres dorsals. Les set vèrtebres cervicals s'anomenen C1, C2, C3, C4, C5, C6 i C7.

El nombre de vèrtebres cervicals és el mateix en la grandíssima majoria dels mamífers, no obstant les notables diferències morfològiques. Entre els mamífers vivents, les úniques excepcions a aquesta regla gairebé universal són els peresosos didàctils, els peresosos tridàctils i els manatís.^[1]

Les dues primeres tenen una morfologia especial, per això es denominen atípiques i els seus noms són respectivament atles i axis.

La setena cervical també s'anomena vèrtebra prominent, per la major longitud del seu procés espinós.

Per convenció, les vèrtebres cervicals estan numerades, amb la primera (C1) situada més a prop del crani i les vèrtebres de nombre més alt (C2-C7) més a distància del crani baixant columna vertebral.

Les característiques generals de la tercera a sisena vèrtebres cervicals es descriuen ací. La primera, segona i setena vèrtebres són extraordinàries, i es detallen més endavant.

• Els cossos d'aquestes quatre vèrtebres són menuts, i més amplis de banda a banda que d'avant cap enrere.
  • Les superfícies anterior i posterior són aplanades i d'igual profunditat; la primera es col·loca en un nivell inferior que la segona, i la seua vora inferior es perllonga cap avall, de manera que se solapen la part superior i la part davantera de la vèrtebra inferior.
  • La superfície superior és còncava transversalment, i presenta un llavi que se'n projecta a cada costat.
  • la superfície inferior és còncava de davant cap enrere, i convexa de costat a costat, i presenta concavitats lateralment poc profundes que reben els corresponents llavis excedents de la vèrtebra subjacent.
• Els pedicles es dirigeixen lateralment i cap enrere, i s'uneixen a la meitat del cos entre les seues vores superior i inferior, de manera que l'osca vertebral superior és tan profunda com la inferior, però és, al mateix temps, més estreta.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vèrtebra cervical

• Buchholtz, E. A.; Grady Bailin, H.; Laves, S. A.; Yang, J. T.; Chaan, M.-Y.; Drozd, L. E. «Fixed cervical count and the origin of the mammalian diaphragm» (en anglès). Evolution and Development, 14, 5, 2012, pàg. 399-411. DOI: 10.1111/j.1525-142x.2012.00560.x.