El disseny del llibre és tot allò que comporta l'estructura del mateix, tan externa com interna, per poder presentar tant textos com imatges.

Encara que els primers títols tenien altres formes (en general el rotlle, la forma normal del llibre és avui la de còdex, és a dir, un conjunt de fulls -de paper o altres matèries similars com el pergamí - unides pel llom d'alguna manera (sent el més comú l'enquadernació).

També es diu «enquadernació» a la imatge digital d'un llibre (vegeu llibre digital), encara que no tingui paper ni enquadernació. Les parts del llibre a què es refereix aquest article es poden aplicar en general a tot tipus de llibres.

Estructura externa

• Cobertes: són les parts exteriors del llibre. Solen ser d'un material més dur que el dels plecs. Generalment cartró, plàstic, pell... A la coberta s'escriu el títol de l'obra, l'autor, il·lustracions o dissenys per fer-ho identificable i atractiu. Erròniament s'anomena portada a la coberta.
• Llom: La part on se subjecten tots els fulls, sol portar títol, autor i editorial.
• Pestanya: És on s'imprimeix llibres de la col·lecció, comentaris o altres dades semblants, es fa servir com a separador.
• Jaqueta (també anomenada «folre»).
• Parlament editorial: li indiquen al comprador l'editorial, on, en quin lloc i data es va imprimir, i quants exemplars es van elaborar.

Estructura interna

L'estructura interna de tot llibre inclou els següents elements:

Pàgines inicials

No sempre hi ha tots els elements:

• Portadelles (anteportada): és el full que precedeix la portada i la primera pàgina senar impresa, en la qual només es presenta el títol de l'obra i el autor, resumits i de vegades, la col·lecció o un previ resum abans l'inici del llibre. Originalment era un full de protecció, a manera de coberta. Està impresa al recto (costat davanter) i de vegades s'aprofita el «tornat» (part del darrere per informació com a novetats o altres llibres de la col·lecció). Ambdues pàgines van sense numerar, encara que la paginació pot començar-hi.
• Portada: és la pàgina on figuren el títol complet del llibre, el nom complet de l'autor o autors, el lloc i any de la impressió, l'editorial (i en la majoria de casos el seu marca registrada), i la col·lecció. No es numera encara que pot ser la pàgina 1 del llibre, i està sempre a la dreta. Sovint es tendeix a confondre la portada d'un llibre amb les seves cobertes o tapes.
• Contraportada: és la pàgina que segueix a la portada, i es pot dir que és l'única pàgina fixa d'un llibre. Porta els crèdits d'autoria i de traducció, els elements legals com ara el titular del copyright, l'ISBN (International Standard Book Number: número internacional normalitzat del llibre) i el dipòsit legal. Ha de portar la raó social, la direcció de l'empresa editora i l'any de publicació del llibre. Algunes editorials, en particular en el món anglosaxó, inclouen una fitxa bibliogràfica normalitzada per auxiliar a les biblioteques. És un error corrent confondre la contraportada amb la contracoberta, o contraportada. En una revista o diari l'última pàgina, en paper o cartró, s'anomena simplement «últim».
• Pàgines preliminars : els següents elements no tenen un lloc fix, sent l'ordre lògic el següent:
  • Presentació, fet per l'editor o la persona de major responsabilitat, no necessàriament vinculada al text però sí a l'edició.
  • Prefaci o introducció, fet per una persona que entengui del tema del llibre d'una manera general, un editor, un professor o un especialista.
  • Índex general, que dóna pas ja al contingut pròpiament dit.
  • Pròleg , responsabilitat de l'autor i que dóna compte del contingut.
  • Cos de l'obra , és el text principal d'un llibre o fullet.
  • Agraïments (també anomenats «dedicatòries»), que es col·loquen amb força llibertat, normalment després de la contraportada, sovint en una pàgina posterior, després de la portadella, o abans del pròleg, enfrontat amb ell en una pàgina volta.
  • Dedicatòria, que escriu a mà un autor, generalment a la portada o portadella, la que escriu el comprador d'un llibre al regalar-és millor fer-la en la portadella.
  • Ex-libris , s'escriu a mà (o amb un segell de tinta) per l'amo esmentant que és de la seva propietat, o posant el nom de la biblioteca a la qual pertany el llibre. És millor fer-ho en la portadella. Prenen especial valor llibres amb ex-libris de biblioteques particulars de persones notables, que són o van ser conegudes per la societat, estimades o no.

Pàgines finals

• Apèndix o annexos: Inclouen informació que ajuda a interpretar part del contingut del llibre, o aspectes més tècnics i menys essencials del llibre com informació complementària.
• Bibliografia: L'escriptor utilitza la bibliografia que cita l'article com a base per a la redacció de l'article.
• Colofó: Anotació generalment en l'última pàgina, on es detallen les dades d'impressió.
• Epígraf: Resum que precedeix a cada un dels capítols o seccions del llibre.
• Epíleg: Recapitulació, resum o conclusió del que s'ha dit.
• Guarda s: Fulls de paper que col·loca el enquadernador doblegades per la meitat per unir el llibre i la tapa.
• Fulles de respecte (també anomenades «fulles de cortesia»): Fulls en blanc que es col·loca al principi i al final del llibre. Segons la categoria de l'edició es col·locaran més o menys (fins a 4) i tantes al principi com al final.
• Pàgina legal.
• Glossari (del llatí Glossarium ). En les últimes pàgines, molts llibres solen incloure un annex en el qual es defineixen i comenten alguns dels termes utilitzats en aquest text, per tal d'ajudar el lector a comprendre millor els significats.

Vegeu també

• Enquadernació
• Història del llibre

Referències

• Comissió Nacional de Biblioteques Populars. Parts d'un llibre. Parts físiques i documentals (PDF) [Consulta: 11 novembre 2011]. 

Enllaços externs

• UV.es (article sobre les parts d'un llibre, a la Universitat de València).