En la ponència aprovada en l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, La CUP, l'alternativa necessària, defineix el seu projecte polític de la següent manera:

De la mateixa manera, la CUP a través de la «unitat popular» aposta per:^[1]

1. La defensa dels drets polítics del poble català: l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’accés a la independència, la democracia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
2. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l’atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l’establiment de mecanismes de control popular de l’economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
3. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l’esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d’uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
4. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, la oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indùstries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d’arrel popular arreu dels Països Catalans.

El terme «unitat popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins el cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «unitat popular» és d'una clara referència marxista.^[2]

A La CUP, l'alternativa necessària també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:

Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.^[1]

En l'àmbit de l'Esquerra independentista, el concepte de la «unitat popular» va ser introduït inicialment pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a la darrera part del segle XX i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars i que la definia en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, «contra la repressió. Per la llibertat dels patriotes catalans» i «per la solidaritat internacional. Per l'Europa de les nacions».^[2] Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'AMEI eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «unitat popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte també s'hauria d'articular a nivell nacional.^[2]

• De 22 a 104: l'ascens de la CUP als ajuntaments Ara.cat
• La CUP es fa gran multiplicant per 5 els regidors al país
• 101 regidors, 4 alcaldies: La lluita de la CUP a les institucions es consolida
• Jordi Navarro: 'Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP' Vilaweb.cat
• [1]