La temperança,significa experimentar,provar..en aquesta carta segons l' ordre establert la persona ja ha mort a la seva antiga personalitat,s' ha reciclat i ara comprova el seu nou estat. La figura que representa un arcàngel,porta dues jerres una d'or i unaltra de plata.Conscient i inconscient..això vol dir traslladat a la nostra època:PNL(programació neurolingüistica),tot allò que conscientment anem abocant al nostre subconscient,reverteix en el nostre conscient,perquè és un fluxe continuo d' informació que cal depurar. Procés alquímic de la nostra personalitat.L'or alquímic no és altra cosa que la persona renovada,nova... També aquesta carta sempre es relaciona a l' art...

Montse Tenllado

                              DOCUMENTACIÓ DE L'ALUMNAT
                        El bon comunicador/a,orador/a,conductor/a....:

1-Començar amb un bon ritme i mantenir-lo,ni massa ràpid,ni massa lent. El "tempo"just. Si el temps és massa ràpid,l'auditori es cansa cansa i pateix per l' orador que sembla que faci una marató per arribar a una meta.Unaltra tipus d'orador ens donar la sensació que s' està ofegant en el mar intentant arrivar a la platja(públic). Aquestes metàfores són,aspectes que jo he percebut.En teatre i clown i quan el.laborem una improvisació l'actor ha de saver demanar ajut o espontàneament unaltra actor li llença un "salvavides".O en el cas de la metàfora de la marató,l'ajuda a cambiar el ritme. Està clar doncs que el públic és la meta,o la platja.és a dir l'objectiu.

2-Sí l'orador és massa lent,el públic s'adorm o perd interès,és pot crear silencis, pauses,que creïn una espectativa,això és interessant,però quan és reiteratiu,l'orador ens dona un perfil d'inseguretat o de massa pedagògic tractan al públic com a nens de primària.en aquest cas,l'orador és massa contingut,massa reflexiu i no flueix.En aquest cas l'auditori també pateix perque detecta a l'orador massa programat i el discurs no se l'ha fet seu. L'exemple sería:"Haig de dir això,però jo no m'ho acabo de creure".Això és ,fent la comparació amb als actors,(ja que són les tècniques que farem servir)un mal actor.El públic no és tonto i sap quan L'orador s'ho creu o no s'ho creu.Aquí és on es veu la credibilitat. La credibilitat és la part més important de l'orador(actor).és quan diem:"aquest actor,orador no és creible".Per molt bé que parli,per molt tècnic que sigui en la matèria hi ha un punt fosc,que el públic capta.O al menys el públic amb criteri.

3-Així doncs,l'orador haurà de ser un bon conductor,engegar el motor i guiar-nos fins al final de la sessió.Explicarà les coses com una teoría científica.Exposarà el tema.Ens farà un esquema de les seves parts,enunciant cada part per un número i després ens desenvoluparà cada part.D'aquesta manera el públic se sent ben guiat i sap que l'orador no se n'anirà per les branques.(ex:Arcadi Oliveres,professor UAB d'econòmiques i president Justicia i Pau)

                             -----------------------------------------------

4-El bon comunicador/a,orador/a,conductor/a....crea una empatia amb el públic. La empatia amb el públic només s'aconsegueix si estimes al públic i t'agrada parlar en públic. No és tracta de fer-nos els simpàtics,perque desseguida es veu el plumero,hi han oradors que pel concepte erroni de "guanyar-se al públic",fan el que sigui.Es fan els propers i comprensius,es fan els graciosos etc.. El fet en si és veure al públic com un aliat,mai com un enemic. Els oradors frets i distants que es protegeixen com dins d'un bunquer,creant el que es diu en teatre la cuarta paret.Són oradors que mai arrivan a comunicar-se. Cóm robots programats.Exemple bona empatia:Noelia Igareda.professora de dret a la U.A.B. Montserrat Tenllado