Una universitat d'estiu és un conjunt d'activitats acadèmiques no reglades, en molts casos complementades amb altres de tipus lúdic o festiu, programades per ser dutes a terme conjuntament durant l'estiu; normalment totes en el mateix lloc, de manera intensiva i amb una durada d'una o dues setmanes. Com a característiques més importants podríem destacar la flexibilitat, actualitat i interès dels seus continguts; i la convivència entre totes les persones que hi participen, tan docents com discents. El concepte apareix a Espanya l'any 1932 com una derivació de la Institución Libre de Enseñanza,^[1] amb la creació de la Universidad Internacional de Verano de Santander, després denominada Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Sovint s'estableix una coordinació amb les institucions oficials, per exemple a través de la captació del professorat, que permet que els cursos d'estiu tinguin reconeixement dins dels estudis reglats. És el cas de la Universitat Catalana d'Estiu.