Turcman
Türkmen, Türkmençe, түркменче i تۆرکمنچه  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 6.975.120 |
| Autòcton de | província de Balkh, Badghis, província de Faryab, província d'Herat, província de Jowzjan, província de Kabul, Mazanderan, Província de Golestan, Razavi Khorasan, Khorasan Nord i Turkmenistan |
| Estat | Afganistan, Iran, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan i Pakistan |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet ciríl·lic, alfabet turcman, braille rus i escriptura perso-àrab |
| Codis | |
| ISO 639-1 | tk |
| ISO 639-2 | tuk |
| ISO 639-3 | tuk |
| Glottolog | turk1304 |
| Ethnologue | tuk |
| ASCL | 4304 |
| IETF | tk |
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.[1][2] Del turcman primitiu derivà, a mitjan s. XV, el txagatai. Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica. Els turcmans escriuen la seva llengua en l'alfabet ciríl·lic, tot i que des de la independència del Turkmenistan, el 1991, el govern turcman intenta fer el canvi a l'alfabet llatí.[3][4][5]
Exemple de turcman amb la seva traducció al català:
"Tomsuna hemme adama ir tÿriar"
"Tothom es lleva tard a l'estiu"
Els turcmans són també el poble que viu al Turkmenistan i al nord de l'Iran.
La part oriental del govern de la Càspia fou anomenada també regió dels turcmans.
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Abazov, Rafis. Historical Dictionary of Turkmenistan. Scarecrow Press, 2005, p. 159. ISBN 978-0-8108-5362-1 [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «Turkmen language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «Turcman». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Clark, Larry. «The Turkmen language». A: Turkmen Reference Grammar. Otto Harrassowitz Verlag, 1998, p. 12–16. ISBN 978-3-447-04019-8 [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ Salakoski, Tapio; Ginter, Filip; Pyysalo, Sampo; Pahikkala, Tapio. «Computer analysis of the Turkmen language morphology». A: Advances in Natural Language Processing: 5th International Conference, FinTAL 2006 Turku, Finland, August 23-25, 2006. Springer Science & Business Media Proceedings, 10 d'agost de 2006, p. 186–190. ISBN 978-3-540-37334-6 [Consulta: 25 octubre 2017].
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
