Tres colors: Blau

Trois couleurs: Bleu
Fitxa
Direcció	Krzysztof Kieślowski
Protagonistes	Juliette Binoche Emmanuelle Riva Julie Delpy Benoît Régent Florence Pernel Guillaume de Tonquédec Claude Duneton Florence Vignon Hélène Vincent Hugues Quester Julie Gayet Philippe Volter Yann Trégouët Alain Ollivier Philippe Morier-Genoud Zbigniew Zamachowski Isabelle Sadoyan Pierre Forget Daniel Martin Philippe Manesse Arno Chevrier Idit Cebula Stanislas Nordey Alain Decaux Charlotte Véry (en)
Producció	Marin Karmitz
Guió	Krzysztof Kieślowski, Krzysztof Piesiewicz, Sławomir Idziak, Agnieszka Holland i Edward Zebrowski
Música	Zbigniew Preisner
Dissenyador de so	Jean-Claude Laureux i William Flageollet
Fotografia	Sławomir Idziak
Muntatge	Jacques Witta
Vestuari	Virginie Viard
Productora	Eurimages, France 3 i Canal+
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França Polònia Suïssa
Estrena	1993
Durada	100 min
Idioma original	francès, polonès
Versió en català	Sí
Rodatge	París
Color	en color
Recaptació	1.365.410 $ (mundial) 1.324.974 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama i cinema d'art i assaig
Qualificació MPAA	R
Tema	llibertat
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor actriu (1994)
Premis	Lleó d'Or (1993)
Sèrie: Tres colors ← cap valor Tres colors: Blanc →

Tres colors: Blau (títol original en francès: Trois Couleurs: Bleu)^[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1993 i doblada al català. Sol·licitada per Steven Spielberg per a Parc Juràssic, Juliette Binoche va preferir rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres Colors: Blau.^[2] El text del Concert per a la unificació d'Europa, verdader himne a l'amor, són extretes de l'Epístola de sant Pau als corintis.

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: «llibertat, igualtat, fraternitat». La primera pel·lícula de la trilogia (blau) té per tema la llibertat.

En un accident de trànsit, la Julie perd el seu marit, en Patrice, un gran compositor, i la seva filla, Anne. Julie comença una nova vida allunyada de tot el que tenia abans. Una periodista sospita que Julie és l'autora de l'obra del seu marit, encara que ella ho nega. L'Olivier, l'ajudant d'en Patrice, que està enamorat de Julie, per fer-la sortir del seu aïllament li demana que l'ajudi a finalitzar el que el compositor va deixar inacabat.

Krzsysztof Kieslowski va encetar amb aquest colpidor drama sobre la seva particular trilogia sobre l'Europa contemporània, ple d'imatges poderoses i farcida de simbolismes, el cineasta polonès es va servir de la portentosa i mesurada interpretació de Juliette Binoche per confeccionar una de les més belles i commovedores pel·lícules de la dècada dels noranta.

• Juliette Binoche: Julie Vignon-de Courcy
• Benoît Régent: Olivier Benoit
• Florence Pernel: Sandrine
• Charlotte Véry: Lucille
• Emmanuelle Riva: Madame Vignon (la mare de Julie)
• Hélène Vincent: La periodista
• Philippe Volter: L'agent immobiliari
• Claude Duneton: El metge
• Hugues Quester: Patrice de Courcy (Marit de Julie)
• Julie Gayet – No surt als crèdits (advocada a la sala dels passos perduts del palau de justícia)
• participació de Julie Delpy, Zbigniew Zamachowski, Alain Decaux

Premis

• 1993 Festival Internacional de Cinema de Venècia: Lleó d'Or, premi d'interpretació femenina (Juliette Binoche), millor fotografia (Sławomir Idziak)
• 1993 Los Angeles Film Critics Association Awards: millor música (Zbigniew Preisner
• 1994 César a la millor actriu (Juliette Binoche), al millor muntatge (Jacques Witta), al millor so (Jean-Claude Laureux i William Flageollet)
• 1994 Premis Goya: a la millor pel·lícula europea.
• Premi Sant Jordi: millor pel·lícula, millor actriu (Juliette Binoche)

Nominacions

• 1994 :
• César a la millor fotografia (Sławomir Idziak), al millor director (Krzysztof Kieślowski), a la millor pel·lícula, a la millor música (Zbigniew Preisner), al millor guió original o adaptació (Krzysztof Kieślowski, Krzysztof Piesiewicz)
• Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
• Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Juliette Binoche
• Globus d'Or a la millor banda sonora original per Zbigniew Preisner

• Tres colors: Blanc
• Tres colors: Vermell

• Crítica de la pel·lícula (francès)

Guanyadores del Lleó d'Or
1946–1968	The Southerner (1946) Siréna (1947) Hamlet (1948) Manon (1949) Justícia feta (1950) Rashōmon (1951) Jocs prohibits (1952) Romeo and Juliet (1954) Ordet (1955) Aparajito (1957) Muhōmatsu no isshō (1958) El general de la Rovere (1959) La grande guerra (1959) Le passage du Rhin (1960) L'Année dernière à Marienbad (1961) Cronaca familiare (1962) Ivànovo detstvo (1962) Le mani sulla città (1963) Il deserto rosso (1964) Sandra (1965) La Battaglia di Algeri (1966) Belle de jour (1967) Die Artisten in der Zirkuskuppel: ratlos (1968)
1980–2000	Atlantic City (1980) Gloria (1980) Les germanes alemanyes (1981) Der Stand der Dinge (1982) Prénom Carmen (1983) Rok spokojnego słońca (1984) Sense sostre ni llei (1985) Le Rayon vert (1986) Au revoir les enfants (1987) La llegenda del Sant Bevedor (1988) Beiqing chengshi (1989) Rosencrantz and Guildenstern han mort (1990) Urga (1991) Qiu Ju da guan si (1992) Vides encreuades (1993) Tres colors: Blau (1993) Abans de la pluja (1994) Vive l'Amour (1994) Cyclo (1995) Michael Collins (1996) HANA-BI (1997) Così ridevano (1998) Yi ge dou bu neng shao (1999) Dayereh (2000)
2001–present	Les noces del monsó (2001) The Magdalene Sisters (2002) El retorn (2003) El secret de Vera Drake (2004) Brokeback Mountain (2005) Sānxiá hǎorén (2006) Lust, Caution (2007) El lluitador (2008) Lebanon (2009) Somewhere (2010) Faust (2011) Pietà (2012) Sacro GRA (2013) En duva satt på en gren och funderade på tillvaron (2014) Desde allá (2015) Ang Babaeng Humayo (2016) The Shape of Water (2017) Roma (2018) Joker (2019) Nomadland (2020) L'Événement (2021) All the Beauty and the Bloodshed (2022) Poor Things (2023)