El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. Normalment aquests ingressos són gestionats pels seus pares o tutors. Actualment al món desenvolupat el treball infantil és prohibit per llei a molts països a l'empara de tractats internacionals especialment de la promoguts per UNICEF. No obstant això el treball infantil ha estat àmpliament acceptat sobretot als segles xviii i xix a l'Europa Occidental. El Dia Internacional contra l'esclavitud infantil se celebra el 16 d'abril.^[1] Es parla d'"explotació infantil" en els casos següents:

• Tots els nens i nenes menors de 18 anys que realitzen qualsevol activitat econòmica de producció que afecti el seu desenvolupament personal o li negui els seus drets:
• Nens i nenes que són obligats a mantenir un constant treball perquè després els confisquin els diners recaptats.
• Nens i nenes en edats compreses entre els 12 i els 14 anys que realitzen qualsevol treball que impliqui un risc i siga evidentment perillós.
• Tots aquells menors d'edat que són víctimes de les pitjors formes d'explotació infantil com les següents:
  • Nens i nenes víctimes del tràfic (drogues, armes…)
  • Que pateixen qualsevol forma d'esclavitud
  • Obligats a prostituir-se.
  • Reclutats per la força, obligats o induïts a realitzar activitats il·legals o que amenacen la seva pròpia integritat.

A Bolívia es legalitzà l'any 2014 el treball a partir de 10 anys^[2] baix la llei Código Niño, Niña y Adolescente.^[3]

• Baby sicari
• Cristalleria Planell

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Treball infantil

• Drets dels infants Arxivat 2010-10-08 a Wayback Machine. (català)
• Mans Unides Arxivat 2010-07-17 a Wayback Machine. (català)
• Unicef Internacional Arxivat 2007-12-11 a Wayback Machine. (castellà)