Una tomba de fossa o tomba de pou és un tipus d'enterrament format a partir d'una fossa fonda i estreta perforada en roca natural. Els cossos se'n col·loquen al fons. Un grup relacionat de tombes de cambra i tombes de fossa incorpora també una petita habitació o habitacions tallades lateralment a la base de la fossa per a col·locar-hi els morts. Aquestes tombes se solien agrupar, fora de les ciutats, en petits cementeris limitats en forma circular per pedres clavades al terra.

La pràctica d'excavar tombes de fossa fou molt estesa, però els exemples més famosos són les de Micenes a Grècia, els anomenats cercles de tombes (A i B) que daten del [[Segle xvii aC|1650]] ae i 1500 ae, associats a l'arribada dels grecs a l'Egeu (en alguns casos, amb una segona onada d'arribada de grecs, amb una migració protogrega durant els s. XXIII i XXII ae, al principi de l'horitzó hel·làdic antic III). Aquestes tombes de fossa tenien al voltant de 4 m de fondària, amb els morts col·locats en cistes al fons, juntament amb un ric aixovar funerari. La posició de la fossa s'indicava de vegades amb una estela de pedra.

• Storch de Gracia, Jacobo. «La Cultura Micénica». A: El Arte Griego (I). Madrid: Historia 16, 1989. M.32.415-1989..