Tipula

Tipula luna
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Diptera
Subordre	Nematocera
Infraordre	Tipulomorpha
Família	Tipulidae
Gènere	Tipula Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Tipula oleracea
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat amb	Tipula
Subgèneres
Acutipula Alexander, 1924 Afrotipula Alexander, 1955 Arctotipula Alexander, 1934 Bellardina Edwards, 1931 Beringotipula Savchenko, 1961 Dendrotipula Savchenko, 1964 Emodotipula Alexander, 1966 Eremotipula Alexander, 1965 Eumicrotipula Alexander, 1923 Formotipula Matsumura, 1916 Hesperotipula Alexander, 1947 Indratipula Alexander, 1970 Kalatipula Alexander, 1971 Labiotipula Alexander, 1965 Lindnerina Mannheims, 1965 Lunatipula Edwards, 1931 Mediotipula Pierre, 1924 Microtipula Alexander, 1912 Nesotipula Alexander, 1921 Nippotipula Matsumura, 1916 Nobilotipula Alexander, 1943 Odonatisca Savchenko, 1956 Papuatipula Alexander, 1935 Pectinotipula Alexander, 1920 Platytipula Matsumura, 1916 Pterelachisus Róndani, 1842 Ramatipula Alexander, 1971 Savtshenkia Alexander, 1965 Schummelia Edwards, 1931 Serratipula Alexander, 1965 Setitipula Alexander, 1965 Sinotipula Alexander, 1935 Sivatipula Alexander, 1964 Spinitipula Alexander, 1963 Tipula Linnaeus, 1758 Tipulodinodes Alexander, 1965 Trichotipula Alexander, 1915 Triplicitipula Alexander, 1965 Vestiplex Bezzi, 1924 Yamatotipula Matsumura, 1916

Tipula^[1] és un gènere de dípters nematòcers de la família dels tipúlids. Són insectes de cos prim i allargat amb unes potes molt llargues. Tenen l'aspecte d'un mosquit gros però no piquen i són completament inofensius per a les persones.

Arriben a mesurar uns 4 centímetres. Tenen una línia en forma de V al tòrax. L'abdomen està dividit en segments molt evidents. El cos és de color gris o marró. Tenen sis potes llargues i dues antenes curtes. Les ales són grans i s'hi poden apreciar bé les venes. Darrere de les ales poden observar-se molt bé els halteris (les ales posteriors atrofiades), que fan la funció d'òrgans estabilitzadors del vol i que fan possible que la típula giri. Les peces bucals han sofert una transformació i són apropiades per xuclar sucs, però no per picar. Presenta dimorfisme sexual podent-se diferenciar el mascle de la femella per la llargada de l'ala a l'abdomen, el nombre dels segments de les antenes i l'espai entre els ulls.^[2]

El cicle vital és holometàbol, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Com les femelles d'aquesta espècie no s'allunyen del seu lloc d'emergència, els ous tendeixen a ser dipositats en agregats sobre la superfície del sòl entre l'herba. Per a poder pondre els ous a terra o sobre altres materials, les femelles tenen l'abdomen en forma de punta. En dues setmanes els ous desclouen donant lloc a petites larves sense potes. Les larves, llargues i toves es desenvolupen lentament però es mantenen actives durant períodes de clima temperat, des de la tardor fins a l'hivern, alimentant-se de les tiges i arrels.

Des de principis de primavera creixen més ràpidament. A finals de maig o juny les larves han completat el seu creixement; llavors, deixen d'alimentar-se durant un curt període abans de passar a l'estat de pupa, que és una fase en la què no s'alimenten. Les pupes es troben al sòl i es mouen a la superfície just abans que emergeixi l'adult.

S'alimenten de matèria putrefacta i matèria vegetal. Les típules adultes gairebé no s'alimenta, ja que la seva vida és curta; de vegades absorbeix una mica de rosada. La seva larva s'alimenta exclusivament d'arrels. Les podem trobar a la major part d'Europa, en zones humides o mullades i properes a l'aigua. També viuen a camps amb abundants arbustos, jardins i parcs.

L'aparellament de les típules es fa en posició invertida, és a dir, mantenen una posició cua contra cua, la qual cosa obliga a la rotació de l'abdomen en 180°.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipula

• Tipules sur insectes-net.fr