For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Thoralf Skolem.

Thoralf Skolem

Plantilla:Infotaula personaThoralf Skolem

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nb) Thoralf Albert Skolem
(no) Thoralf Albert Skolem
(en) Thoralf Albert Skolem Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Thoralf Albert Skolem Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Sandsvær (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oslo (1905–1909) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEinige Sätze über ganzzahlige Lösungen gewisser Gleichungen und Ungleichungen Modifica el valor a Wikidata (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAxel Thue Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLògica matemàtica, teoria de models, teoria de conjunts i àlgebra abstracta Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oslo (1938–1957)
Institut Christian Michelsen (1930–1938)
Universitat d'Oslo (1916–1930) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Wilhelmine Hasvold Modifica el valor a Wikidata
ParesEven Skolem i Helene Olette Vaal
Premis

Thoralf Skolem (noruec bokmål: Thoralf Albert Skolem) (Sandsvær, 23 de maig de 1887 - Oslo, 23 de març de 1963) fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Vida

[modifica]

Tot i que el pare de Skolem, Even Skolem, era professor d'escola primària, pertanyia a una família pagès. Va anar a l'escola secundària a Kristiania (actualment Oslo) i el 1905 va entrar a la universitat d'aquesta ciutat per estudiar matemàtiques i física.[1] El 1909 va ser nomenat assistent del professor de física Kristian Birkeland, i els seus primers articles publicats seran de física. El 1914 va acompanyar Birkeland en una expedició a l'Egipte i el Sudan per observar i estudiar la llum zodiacal.[2]

L'hivern de 1915-16 va estar estudiant a la universitat de Göttingen on va experimentar les penúries de la primera Guerra Mundial. El 1918 va ser nomenat professor de matemàtiques de la Universitat d'Oslo. Entre 1930 i 1938 va ser investigador al Institut Christian Michelsen de Bergen, càrrec que li donava molta llibertat però el mantenia allunyat dels centres matemàtics.[3]

El 1938 va tornar com a professor de matemàtiques a la universitat d'Oslo de la que es va retirar el 1957. Va ser durant molts anys president de l'Associació Matemàtica Noruega i editor de diverses revistes matemàtiques escandinaves.[2]

Quan va morir el 1963, amb 76 anys, no s'ho esperava ningú perquè havia continuat mantenint un ritme de recerca important i inclús tenia concertades una sèrie de conferències als Estats Units.

Obra

[modifica]

Skolem va publicar més de 170 articles, els més coneguts dels quals són:

  • 1920, Logisch-Kombinatorische ..., en el que demostra el avui conegut com a teorema de Löwenheim-Skolem, que estableix que si un predicat de primer ordre té un model, aleshores té un model numerable.[4] Com a subproducte d'aquesta demostració obté la forma normal de Skolem, punt d'inici de la teoria de models.[5]
  • 1922, Einige Bemerkungen zur axiomatischen Begründung der Mengenlehre, on va fer aportacions decisives a la teoria de conjunts i a la seva axiomàtica ZFC. I també, estableix la coneguda paradoxa de Skolem: si ZFC és consistent, aleshores admet un model numerable.
  • 1923, Begründung der elementären Arithmetik, on introdueix l'ús de les funcions recursives primitives expressant els seus dubtes sobre la completa axiomatització de l'aritmètica elemental.[6]
  • 1933, Uber die Unmöglichkeit einer Charakterisierung der Zahlenreihe mittels eines endlichen Axiomensystems, en el que s'introdueix en els model no estàndard de l'aritmètica.[7]

Referències

[modifica]
  1. Fenstad & Wang, pàgina 127.
  2. 2,0 2,1 Fenstad & Wang, pàgina 128.
  3. Jervell, pàgina 107.
  4. Brady, pàgines 197 i ss.
  5. Fenstad & Wang, pàgina 130.
  6. Jervell, pàgines 113-114.
  7. Jervell, pàgina 115.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Thoralf Skolem
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?