Harry l'Executor
The Enforcer  | ||
|---|---|---|
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | James Fargo | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Robert Daley | |
| Guió | Stirling Silliphant i Dean Riesner | |
| Música | Jerry Fielding | |
| Muntatge | Joel Cox | |
| Productora | Warner Bros. | |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
| Estrena | 1976 | |
| Durada | 112 min i 96 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Versió en català |  Sí | |
| Rodatge | San Francisco | |
| Color | en color | |
| Format | 2.35:1 | |
| Pressupost | 9.000.000 $ | |
| Recaptació | 46.236.000 $ | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema d'acció, thriller i cinema de ficció criminal | |
| Qualificació MPAA | R | |
| Tema | terrorisme | |
| Lloc de la narració | San Francisco | |
          | ||
| ||
Harry l'Executor (títol original: The Enforcer) és una pel·lícula dels Estats Units de James Fargo del 1976. Es tracta de la tercera pel·lícula de l'Inspector Harry Callahan. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Alguns anys després d'haver vençut l'escuadró de la mort,[2] Harry Callahan investiga un grup terrorista anomenat la Força del cop del Poble, el cap del qual, Bobby Maxwell, és un veterà del Vietnam expulsat de l'exèrcit a causa de la seva esquizofrènia. Aquesta organització extremista reclama dos milions de dòlars a la ciutat de San Francisco.
Irritat per la violència que utilitza Harry així com per les destrosses que ha fet en la presa d'hostages al començament de la pel·lícula, el tinent Mc Cay decideix traslladar-lo al servei de personal. Forma part d'un jurat per un examen d'ingrès, on l'alcalde ha donat l'ordre d'acceptar cinc homes i tres dones futurs inspectors. Harry, molest per aquesta idea fa tot el possible per descoratjar una de les candidates, Kate Moore, aconvertir-se en inspectora. Tanmateix, les ordres de l'alcalde passen sobre tota lògica i Kate és contractada com inspectora encara que només tingui nou anys d'experiència en serveis administratius, sense haver-hi fet cap detenció en la seva carrera ni haver estar enfrontada a situacions perilloses.
La primera acció important del grup és l'atracament a un magatzem ple d'armes militars de llarg abast, del qual un dels terroristes és un vell empleat. Harry i Di Giorgio intervenen, els terroristes arriben a fugit, però Di Giorgio (inspector present en les dues pel·lícules precedents) és mort per Maxwell. Més tard, Mc Cay decideix posar Harry a la criminal amb la finalitat d'ocupar-se d'aquest afer, i té com a companya Kate Moore. Vexat per aquesta decisió, es mostra força distant i prova de posar algunes dificultats.[3]
Repartiment
[modifica]
- Clint Eastwood: inspector Harry Callahan
- Tyne Daly: inspectora Kate Moore
- Harry Guardino: tinent Al Bressler
- Bradford Dillman: capità McKay
- John Mitchum: inspector Frank DiGiorgio
- DeVeren Bookwalter: Bobby Maxwell
- John Crawford: L'alcalde
- Albert Popwell: Big Ed Mustapha
- Samantha Doane: Wanda
- Robert Hoy: Buchinski
- Jocelyn Jones: Miki
- M.G. Kelly: pare John
- Nicl Pellegrino: Martin
- Rudy Ramos: Mendez
- Bill Ackridge: Andy
- Bill Jelliffe: Johnny
- Joe Bellan: Freddie
- Tim O'Neil: un sergent de la polícia
- Jan Stratton: Sra. Grey
- Will MacMillan: Tinent Dobbs
- Jerry Walter: Krause
- Steve Eoff: Bustanoby
- Tim Burrus: Henry Lee
- Michael Cavanaugh: Lalo
- Dick Durock: Karl
- Ronald Manning: Tex
Producció
[modifica]El guió
[modifica]El primer script, titulat Moving Target, va ser escrit per dos joves estudiants de cinema de San Francisco, Gail Morgan Hickman i S.W. Schurr. Fans de les dues primeres pel·lícules, s'inspiren en el segrest de Patricia Hearst l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament per escriure el seu guió. No coneixent ningú en el món cinematogràfic, decideixen anar al restaurant de Clint Eastwood a Carmel-by-the-Sea, el Hog's Breath Inn. Li donen al mancomunat d'Eastwood que, en principi reticent, li fa arribar a l'actor. Aquest últim queda seduït per la idea global, malgrat algunes retocs a fer.[4]
El director
[modifica]Clint Eastwood devia dirigir en un principi la pel·lícula. Però per la seva implicació a El bandoler Josey Wales, li passa el testimoni a James Fargo, el seu ajudant de direcció a El bandoler Josey Wales i Llicència per matar.[4]
Acusació de plagi
[modifica]Un autor va acusar Clint Eastwood de plagi pel títol de la pel·lícula, The Enforcer. Clint Eastwood es va defensar precissant que el títol era un homenatge al títol original de la pel·lícula The Enforcer amb Humphrey Bogart estrenada l'any 1951[4]
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Harry l'Executor. esadir.cat.
- ↑ Vegeu Magnum Force
- ↑ «The enforcer». The New York Times.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (anglès) Anecdotes - Internet Movie Database
Filmografia de Clint Eastwood | |
|---|---|
| Dècada del 1950 | Revenge of the Creature (1955) · Francis a la marina (1955) · Lady Godiva of Coventry (1955) · Taràntula (1955) · Never Say Goodbye (1956) · Star in the Dust (1956) · Xafarranxo de combat (1956) · The First Traveling Saleslady (1956) · Escapade in Japan (1957) · Lafayette Escadrille (1958) · Ambush at Cimarron Pass (1958) |
| Dècada del 1960 | Per un grapat de dòlars (1964) · Per qualche dollaro in più (1965) · El bo, el lleig i el dolent (1966) · Les bruixes (1967) · Pengem-los ben amunt (1968) · Coogan's Bluff (1968) · El desafiament de les àguiles (1968) · Paint Your Wagon (1969) |
| Dècada del 1970 | Two Mules for Sister Sara (1970) · Els herois de Kelly (1970) · El seductor (1971) · Play Misty for Me (1971) · Harry el Brut (1971) · Joe Kidd (1972) · High Plains Drifter (1973) · Breezy (1973) · Magnum Force (1973) · Un botí de 500.000 dòlars (1974) · Llicència per matar (1975) · El bandoler Josey Wales (1976) · Harry l'Executor (1976) · Ruta suïcida (1977) · Dur de pelar (1978) · Escape from Alcatraz (1979) |
| Dècada del 1980 | Bronco Billy (1980) · Any Which Way You Can (1980) · Firefox (1982) · L'aventurer de mitjanit (1982) · Impacte sobtat (1983) · Tightrope (1984) · City Heat (1984) · El genet pàl·lid (1985) · El sergent de ferro (1986) · La llista negra (1988) · Bird (1988) · Thelonious Monk: Straight, No Chaser (1989) · Pink Cadillac (1989) |
| Dècada del 1990 | Caçador blanc, cor negre (1990) · El principiant (1990) · Sense perdó (1992) · En la línia de foc (1993) · Un món perfecte (1993) · Els ponts de Madison (1995) · The Stars Fell on Henrietta (1995) · Casper (1995) · Poder absolut (1997) · Midnight in the Garden of Good and Evil (1997) · Execució imminent (1999) |
| Dècada del 2000 | Space cowboys (2000) · Deute de sang (2002) · Mystic River (2003) · Million Dollar Baby (2004) · Banderes dels nostres pares (2006) · Cartes des d'Iwo Jima (2006) · Grace Is Gone (2007) · L'intercanvi (2008) · Gran Torino (2008) · Invictus (2009) |
| Dècada del 2010 | Més enllà de la vida (2010) · Dave Brubeck: In His Own Sweet Way (2010) · J. Edgar (2011) · Kurosawa's Way (2011) · Trouble with the Curve (2012) · Jersey Boys (2014) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
