Thàbit ibn Qurra

Nom original	(ar) ثابت بن قرة بن مروان
Biografia
Naixement	(ar) أبو الحسن ثابت بن قرة بن زهرون الحراني الصابئ 836 Harran (Califat Abbàssida)
Mort	18 febrer 901 (64/65 anys) Bagdad (Califat Abbàssida)
Es coneix per	Reforma del sistema ptolemaic
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, astronomia, matemàtiques i mecànica
Ocupació	Matemàtiques
Ocupador	Casa de la Saviesa
Professors	Banu Mussa
Obra
Obres destacables Regla de Thabit ibn Qurra Nombres amics Nombre de Thàbit
Fills	Sinan ibn Thabit

Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan^[1][2] o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (àrab: ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.

És un dels savis més importants de l'Edat d'or de l'islam. El poc que es coneix de la seva vida procedeix de les notes biobibliogràfiques d'Ibn an-Nadim (del seu Kitab al-Fíhrist del segle x), d'Ibn al-Qiftí i d'Ibn Abi-Usaybia (segle xiii).^[3]

Procedent d'una rica família de Haran de la secta sabianista,^[4] va començar a treballar com a canvista, però la intervenció d'un dels germans Banu Mussa quan va veure la seva habilitat en els idiomes,^[5] va propiciar el seu trasllat i la seva formació científica a Bagdad on va romandre la resta de la seva vida, com a mínim uns trenta anys.^[6] Al final de la seva vida va ser protegit pel califa abbàssida Al-Mútadid, de qui va ser amic i conseller personal.^[7]

Entre les seves nombroses obres, Jaouiche en cita les següents com a més importants:^[8]

• La quadratura de la paràbola
• El volum d'un paraboloide, en què fa servir càlculs molt propers al nostre càlcul integral^[9], arribant a defensar, en contra d'Aristòtil, l'existència de l'infinit actual.
• El comentari de l'Almagest
• La teoria de la palanca

Han sobreviscut vuit tractats complets seus sobre astronomia,^[10] i en destaca un titulat Sobre el moviment de la vuitena esfera. En aquests tractats, seguint l'Almagest de Ptolemeu, mostra un alt grau de matematització.^[11]

És també, si no el traductor, almenys el revisor d'una traducció dels Elements de geometria d'Euclides a l'àrab. En aquest mateix camp, va escriure dos notables opuscles intentant demostrar el cinquè postulat d'Euclides^[12][13] i, en un d'ells, introdueix un quadrilàter que segles després esdevindrà el quadrilàter de Saccheri.^[14] Referint-se també als llibres aritmètics dels Elements va derivar una fórmula per trobar nombres amics (nombres dels quals la suma dels seus divisors propis és igual a l'altre, recíprocament).^[15] A més, va obtenir una generalització del teorema de Pitàgores que avui coneixem com «teorema de Thàbit ibn Qurra».^[16]

És l'autor d'un tractat de màgia astrològica que, en la seva traducció llatina de Johannes Hispalensis, De imaginibus, va esdevenir un text canònic en la matèria durant l'edat mitjana a l'Occident.^[17]

El seu fill Sinan i el seu net Ibrahim ibn Sinan també van ser intel·lectuals que van contribuir al desenvolupament de les matemàtiques.

• Brentjes, Sonja; Hogendijk, Jan P. «Notes on Thabit ibn Qurra and his rule for amicable numbers» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 16, Num. 4, 1989, pàg. 373-378. DOI: 10.1016/0315-0860(89)90084-0. ISSN: 0315-0860.
• Dorce, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2. 
• Jaouiche, Khalil. «Les Théories de Tabit ibn Qurra». A: La théorie des parallèles en pays d'islam (en francès). Vrin, 1986, p. 45-56. ISBN 2-7116-0920-0. 
• Nolla, Ramon. «El teorema de Thabit Ibn Qurra». A: Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica. Publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques, 2006, p. 105-107. ISBN 84-7283-838-2. 
• Rashed, Roshdi; Houzel, Christian «Thābit ibn Qurra et la théorie des parallèles» (en francès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 15, Num. 1, 2005, pàg. 9-55. DOI: 10.1017/S0957423905000123. ISSN: 0957-4239.
• Rashed, Roshdi. Thabit ibn Qurra: Science and Philosophy in Ninth-Century Baghdad (en anglès). Berlin: Walter de Gruyter, 2009. ISBN 978-3-11-022078-0. 
• Rashed, Roshdi. «Thabit ibn Qurra and his works in infinitesimal mathematics». A: Nader El-Bizri (ed.). Founding Figures and Commentators in Arabic Mathematics (en anglès). Routledge, 2012, p. 113-458. ISBN 978-0-415-. 
• Ruíz Zúñiga, Ángel. «Al-Sabí Thabit ibn Qurra Al-Harraní». A: Historia y Filosofía de las Matemáticas (en castellà). EUNED, 2003, p. 170. ISBN 9789968312875. 
• Sabra, A.I. «Thābit Ibn Qurra on Euclid's Parallels Postulate» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 31, 1968, pàg. 12-32. ISSN: 0075-4390.
• Warnock, Christopher. Thabit ibn Qurra: "De imaginibus" (en anglès). Astrological Renaissance, 2005. ISBN 978-0-557. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thàbit ibn Qurra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Dold-Samplonius, Yvonne. «Thābit Ibn Qurra, Al-Ṣābiʾ Al-Ḥarrānī» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].
• «Thābit ibn Qurrah» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2000. [Consulta: 22 març 2024].