Tetrarquia
![]()
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
| |||||
Càrrecs i honors | |||||
|
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Venice_%E2%80%93_The_Tetrarchs_03.jpg/220px-Venice_%E2%80%93_The_Tetrarchs_03.jpg)
La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al segle iv[1] (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. Així, hi haurà un august i un cèsar a Orient i un altre august i un altre cèsar a Occident.
El model tetràrquic
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/R%C3%B6mische_Tetrarchie-pt.svg/langca-312px-R%C3%B6mische_Tetrarchie-pt.svg.png)
- Raó política: les agressions dels bàrbars al limes i les usurpacions de poder contínues durant la crisi del segle iii van fer necessari establir un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d'influència i potestat decisòria, tot cercant l'eficàcia i la multiplicació per quatre de l'autoritat imperial.
- Raó d'ideologia religiosa: el poder imperial serà investit d'una mística religiosa, ja que els dos primers augustos, Dioclecià i Maximià, i els seus adoptats, passen a designar-se amb els títols de Jovius i Herculius (és a dir, fills de Júpiter i Hèrcules, respectivament) i d'aquesta manera poder legitimar la seva inspiració per la gràcia divina.
- Raó dinàstica: amb l'objectiu d'evitar usurpacions i inspirant-se en la dinastia Antonina, es crea una família imperial divina basant-se en el principi de l’Optimus Princeps. L'elecció del successor a august serà a través de l'adopció, d'acord amb el principi que legitima la capacitat i no el parentiu.
Les reformes de Dioclecià van donar lloc a la tetrarquia i a una reforma exhaustiva de l'Imperi Romà en l'àmbit polític, militar, fiscal, territorial, administratiu i religiós.
Final de la tetrarquia
Finalment el sistema tetràrquic va durar fins al 324, quan les guerres civils destructives van eliminar la majoria dels aspirants al poder. Licini va dimitir com a august després de perdre la batalla de Crisòpolis, deixant Constantí I el Gran al control de tot l'imperi, el primer que governaria en solitari des de Marc Aureli Car el 282.[2][3]
Referències
- ↑ Potter, David S. The Roman Empire at Bay: AD 180–395 (en anglès). Routledge, 2005, p. 294-295. ISBN 0-415-10058-5.
- ↑ Eutropi, Breviarum ab Urbe condita X, 6, 1
- ↑ Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XLI, 8-9
Bibliografia
- Aureli Víctor, Llibre dels Cèsars, 39, 24-30.
- Brown, P. El nundo de la Antigüedad tardia. De Marco Aurelio a Mahoma. Taurus, 1989.
- Europi, Breviari, 22 I.
- Rémondon, Roger. La crisis del Imperio romano. Ed. Labor. 1979.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.