Terracota
La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.[1]
S'anomena així la ceràmica elaborada a partir de l'argila vermella comuna. Sovint se li sol afegir una mica de xamota, per a donar-li més porositat. S'utilitza sobretot per a objectes de grans dimensions, per exemple, escultures, relleus o elements de jardineria.[2]
És el fonament dels treballs de ceràmica, utilitzada tant per a recipients, com per a la realització d'escultures i decoració arquitectònica. Fins i tot a Etrúria, durant els segles iii i II aC, es va utilitzar per a l'elaboració de sarcòfags.
A Merimde, va ser emprada des del quart mil·lenni aC. Des dels temps més remots, l'argila ha estat per a l'ésser humà el material més important per a elaborar objectes. Abunda en la natura i és fàcil de modelar simplement amb les mans, sense necessitat d'utensilis. L'argila és una barreja de minerals amb una petita quantitat de substàncies orgàniques. Abans que s'inventés el torn, les persones modelaven l'argila amb les mans, preparant una pasta que després estrenyien i rentaven per a, finalment, deixar-la decantar en petits recipients. Una vegada feta aquesta operació, la pasta es pressionava fins a donar-li forma, o bé s'enrotllava en espiral fent tires d'argila.
Una vegada acabada la peça, ve el procés d'assecat durant el qual la terracota perd part de l'aigua. A continuació, es cou en un forn especial que arriba lentament a una temperatura propera als 1000 °C. L'argila es torna més dura i compacta i ja no es dissol amb l'aigua. Una vegada acabada la cocció, es deixa refredar a poc a poc. Per a la realització d'aquest treball, s'empren aquests utensilis: torn, forn, varetes i matrius. Amb les varetes, es fan els acabats i els relleus quan l'argila està encara tova.[3][4][5][6]
Vegeu també
[modifica]- Antefixa
- Cassola de fang
- Ceràmica
- Ceràmica vidrada
- Argila
- Majòlica
- Terrissa
- Maó (construcció)
- Totxo
- Exèrcit de guerrers de terracota
Referències
[modifica]- ↑ Merriam-Webster.com
- ↑ Lyngggard, Finn. Tratado de cerámica. Ediciones Omega, 1972. ISBN 84-282-0438-1.
- ↑ ‘Diagnosis Of Terra-Cotta Glaze Spalling.’ S.E. Thomasen, C.L. Searls. Masonry: Materials, Design, Construction and Maintenance. ASTM STP 992 Philadelphia, USA, 1988. American Society for Testing & Materials.
- ↑ ‘Colour Degradation In A Terra Cotta Glaze’ H.J. Lee, W.M. Carty, J.Gill. Ceram.Eng.Sci.Proc. 21, No.2, 2000, p.45-58.
- ↑ ‘High-lead glaze compositions and alterations: example of byzantine tiles.’ A. Bouquillon. C. Pouthas. Euro Ceramics V. Pt.2. Trans Tech Publications, Switzerland,1997, p.1487-1490 Quote: “A collection of architectural Byzantine tiles in glazed terra cotta is stored and exhibited in the Art Object department of the Louvre Museum as well as in the Musee de la Ceramique de Sevres.”
- ↑ 'Industrial Ceramics.' F.Singer, S.S.Singer. Chapman & Hall. 1971. Quote: "The lighter pieces that are glazed may also be termed 'terracotta.'
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
